Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coagulació, n f
  • es  coagulación
  • en  coagulation

Química física

Definición
Procés d'agregació de les partícules d'un col·loide que provoca la separació de fases.

Nota

  • La coagulació se sol produir mitjançant l'addició d'electròlits que desestabilitzen la doble capa electroquímica de les partícules col·loidals o destrueixen l'esfera de solvatació de les partícules.

    Els col·loides liòfobs coagulen per l'addició de petites quantitats d'ions segons la ^regla de Schulze-Hardy^, mentre que els col·loides liòfils necessiten una quantitat d'ions elevada.

    La coagulació sol ser un procés irreversible en el sentit que, un cop coagulat, no es pot reconstruir el col•loide, però en els casos en què és possible, es produeix una ^peptització^.

    La coagulació té aplicació en la depuració d'aigües residuals. Es fa habitualment mitjançant la utilització de determinades sals d'alumini o de ferro, de manera que els cations trivalents de ferro i d'alumini neutralitzen les càrregues negatives que solen envoltar les partícules col·loidals disperses a l'aigua. La sal més utilitzada és el sulfat d'alumini. La coagulació agrupa les partícules inicialment disperses en d'altres de més voluminoses i pesades que poden ser separades per mètodes físics. Atès que les reaccions de coagulació són molt ràpides, aquest procés es fa a través d'una difusió ràpida dels coagulants mitjançant una forta agitació. El procés de coagulació va seguit d'un procés de ^floculació^ en què, mitjançant una agitació lenta, s'aconsegueix la unió dels flòculs, els quals, quan ja estan agregats, poden ser separats de l'aigua mitjançant un procés de ^sedimentació^.
  • ca  coagulant, n m
  • es  coagulante
  • en  coagulant

Química industrial

Definición
Substància que facilita la ^coagulació^ d'un sistema col•loïdal mitjançant la neutralització de les càrregues elèctriques, generalment negatives, de les partícules col•loïdals disperses. Normalment, són electròlits amb ions de càrrega elèctrica elevada que s'afegeixen en poca quantitat, en el cas que el col•loide sigui ^liòfob^, o en concentracions elevades, si és ^liòfil^. Segons el camp industrial s'usen unes o altres substàncies: el làtex de cautxú coagula amb àcids diluïts; les sals d'alumini com el Al<sub>2</sub> (SO<sub>4</sub>)<sub>3</sub> ajuden a la coagulació de les partícules sòlides disperses en l'aigua que s'ha de potabilitzar, cosa que permet la posterior ^floculació^; el greix de la llet coagula amb enzims com la rennina o amb àcids com el suc de llimona. La mínima concentració de coagulant que cal afegir per tal de provocar la coagulació és la ^concentració crítica de coagulació^.
  • ca  coalescència, n f
  • es  coalescencia
  • en  coalescence

Química física

Definición
Fenomen pel qual les gotes d'un líquid dispers en un altre de no miscible o en un gas s'uneixen entre elles.

Nota

  • Un exemple de coalescència és el cas d'unes gotes d'oli en un got d'aigua.

    La coalescència és un fenomen que es dóna en les emulsions, quan no hi ha prou quantitat d'emulsionant.
  • ca  cobalt, n m
  • es  cobalto
  • en  cobalt
  • sbl  Co

Química inorgànica

Definición
Element primer del grup 9 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 27 i massa atòmica 58,933.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-cinc isòtops, dels quals l'únic estable és <sup>59</sup>Co. Es presenta com un metall brillant, de color blanc blavós, dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 1.495 ºC i un punt d'ebullició de 3.100 ºC. Els minerals més importants del cobalt són diferents arsenurs, l'esmaltita i la cobaltita, que es donen gairebé sempre barrejats amb níquel; amb sulfurs, com la linneïta i la carrol•lita, o òxids impurs, com l'heterogenita i l'absolita. La metal•lúrgia del cobalt és llarga i complexa a causa de la dificultat de separar-lo de petites quantitats d'altres metalls com, per exemple, níquel. Si els minerals contenen principalment arsènic, aquests se sotmeten a fusió i torrefacció per obtenir-ne l'òxid, que es purifica per precipitació i posteriorment és reduït mitjançant carboni, hidrogen, monòxid de carboni o alumini. Si els minerals contenen principalment coure, s'utilitzen directament mètodes de reducció amb carboni. El cobalt és inalterable en una atmosfera d'aire sec o humit a les temperatures ordinàries. A temperatures elevades s'oxida lentament. Els halògens l'ataquen en calent. Reacciona fàcilment tant amb àcids no oxidants, amb despreniment d'hidrogen, com amb àcids oxidants. La seva gran capacitat per reaccionar amb amoníac o altres amines i donar complexos van fer d'aquests compostos un pas clau en el desenvolupament i estudi de la química de la coordinació. Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3. Es fa servir principalment en aliatges, sobretot en acers especials per a eines de tall i acers per a imants i fils per a resistències elèctriques. Diferents compostos de cobalt tenen una gran utilització en les indústries de fabricació de ceràmica, vidres i pintures. Els seus isòtops es fan servir en medicina, en la indústria de l'alimentació i en investigació bioquímica o mèdica.
  • ca  carbó de coc, n m
  • ca  coc, n m sin. compl.
  • es  carbón de coque
  • es  coque
  • en  coke

Química industrial

Definición
Producte sòlid carbonós, de color gris fosc o negre, porós i resistent, amb una densitat real d'1,9 kg/L, però amb una densitat aparent més petita a causa de la porositat. Conté del 85% al 90% de carboni, del 9% al 12% de cendres, i petites quantitats d'hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre. Té un poder calorífic d'uns 35.000 kJ/kg i es fa servir en processos siderúrgics i metal•lúrgics, en forns de ciment i com a combustible de tipus general, també domèstic. El carbó de coc s'havia usat també per a fabricar carbur de calci per a l'obtenció de l'^acetilè^. El carbó de coc s'obté a partir del carbó o dels residus del petroli mitjançant els processos de ^coquització^. El coc de petroli és el carbó de coc procedent dels residus de la destil•lació del petroli, que s'usa com a combustible en forns de ciment i en altres aplicacions. D'altra banda, el coc metal•lúrgic té un alt contingut en carboni, es presenta en maons d'alta resistència a la compressió i es fa servir en els alts forns dels processos siderúrgics com a combustible, com a agent reductor i com a subministrador de carboni.
  • ca  coeficient adiabàtic, n m
  • es  coeficiente adiabático
  • en  adiabatic coefficient
  • sbl  ɣ

Química física

Definición
Relació entre la ^capacitat calorífica a pressió constant^ i la ^capacitat calorífica a volum constant^ d'una substància pura: γ = Cp / CV.

Nota

  • En principi, el coeficient adiabàtic és funció de la temperatura i de la pressió, però per als gasos ideals a temperatura ambient només depèn de la composició. Així, per als gasos ideals monoatòmics γ = 5/3 = 1,67; mentre que per als gasos ideals diatòmics γ = 7/5 = 1,40. Aquests valors provenen tant de la relació entre les dues capacitats calorífiques per als gasos ideals, Cp = CV + nR (coneguda com a relació de Mayer i en què R és la constant universal dels gasos), com del principi d'equipartició de l'energia, vàlid per a gasos ideals a temperatura ambient i que diu que la capacitat calorífica a volum constant només depèn dels graus de llibertat de moviment de les molècules del gas. Per a un gas ideal monoatòmic (3 graus de llibertat de translació) EXPRESSIÓ 57, mentre que per a un gas ideal diatòmic (3 graus de llibertat de translació, 2 de rotació i 1 de vibració que no es considera) EXPRESSIÓ 58. Quant a les molècules poliatòmiques, no es pot menysprear la contribució vibracional, on les correccions quàntiques són importants. L'aplicació del principi de l'equipartició de l'energia, deduït a partir de raonaments de termodinàmica estadística clàssica, condueix a resultats aproximats.
  • ca  coeficient d'absorció, n m
  • es  coeficiente de absorción
  • en  absorption coefficient
  • sbl  a

Química física

Definición
Absorbància dividida per la longitud del camí òptic. Coincideix amb el valor de l'absorbància quan el camí òptic té el valor unitat.
  • ca  coeficient d'absorció molar, n f
  • es  coeficiente de absorción molar
  • en  molar absorption coefficient
  • sbl  ɛ

Química física

Definición
Magnitud característica de l'eficàcia amb la qual les molècules absorbeixen la radiació, definida, segons la llei de Beer-Lambert, com l'absorbància dividida pel camí òptic i la molaritat de la substància absorbent.
  • ca  coeficient d'activitat, n m
  • es  coeficiente de actividad
  • en  activity coefficient
  • sbl  γ
  • sbl  f

Química física

Definición
Paràmetre adimensional que mesura la desviació del comportament ideal d'una substància que es troba en una fase pura o és un dels constituents d'una mescla o d'una solució. Aquesta desviació es defineix en termes del canvi relatiu de l'activitat de la substància respecte del valor que tindria si es comportés idealment; ai / a<id sobre i>, on a<id sobre i> correspon al valor de l'activitat en condicions de comportament ideal. L'activitat en condicions ideals d'una substància es calcula de diferents maneres. En el cas d'un gas ideal és pi / pº, on pi indica la pressió parcial del gas i pº és la pressió estàndard. En el cas de mescles líquides o sòlides, o en el cas del dissolvent d'una solució, els quals segueixen la ^llei de Raoult^, l'activitat en condicions ideals és la fracció molar (xi) i fi = ai / xi. En el cas del solut d'una solució que segueix la ^llei de Henry^, l'activitat en condicions ideals es pot expressar en fraccions molars, en molalitats (mi / mº) o en molaritats (ci / cº), on mi i ci indiquen la molalitat i la molaritat del solut, mº = 1 mol / kg i cº = 1 mol / l, i per tant, γx,i = ax,i / xi i γm,i = am,i / (mi / mº) i γc,i = ac,i / (ci / cº). Observeu que el símbol del coeficient d'activitat respecte de la llei de Raoult és f, mentre que el símbol del coeficient d'activitat respecte de la llei de Henry és γ amb un subíndex segons si s'expressa en fraccions molars (x), en molalitats (m) o en molaritats (c).
  • ca  coeficient d'activitat iònica, n m
  • es  coeficiente de actividad iónica
  • en  ionic activity coefficient
  • sbl  i

Electroquímica

Definición
Factor correctiu de la molalitat o concentració per obtenir l'activitat d'un ió en una dissolució electrolítica. Es representa per i i és adimensional. Es parla del coeficient d'activitat en l'escala de molalitats, el qual difereix del coeficient d'activitat en l'escala de concentracions en ser diferents la molalitat i la concentració d'un ió en una mateixa dissolució. El primer d'ells és el més utilitzat, tot i que ambdós valors són iguals per a dissolucions molt diluïdes en coincidir els valors numèrics de la molalitat i de la concentració. Aquest factor s'estableix perquè les dissolucions electrolítiques no presenten un comportament ideal a causa de la forta interacció iònica existent, tret de la dilució infinita on val la unitat (i = 1). El coeficient d'activitat d'un ió no es pot mesurar per separat dels altres i el seu valor es calcula a partir de la teoria de Debye-Hückel.