Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conductivitat tèrmica, n f
  • es  conductividad térmica
  • en  thermal conductivity

Enginyeria química

Definición
Propietat física que indica el grau de dificultat per transmetre la calor a través d'un sòlid o un fluid. Una conductivitat tèrmica elevada indica que la calor es transmet fàcilment (en són un exemple els metalls) i una conductivitat tèrmica baixa indica que la calor es transmet amb dificultat (en són un exemple els aïllants tèrmics). La conductivitat tèrmica varia, fonamentalment, amb la temperatura, i en el cas del gasos també amb la pressió. Aquesta magnitud participa en la llei de Fourier (1822) i les seves unitats en el Sistema Internacional són watts per metre i per grau Kelvin (w·m<sup><signe menys>1</sup>·K<sup><signe menys>1</sup>).
  • ca  configuració electrònica, n f
  • es  configuració electrónica
  • en  electronic configuration

Química teòrica

Definición
Relació de les subcapes a les que pertanyen els orbitals atòmics o els orbitals moleculars ocupats, en un àtom o una molècula. Són les subcapes que contenen els orbitals emprats dins de l'aproximació orbital per escriure el determinant de Slater que representa la funció d'ona electrònica del sistema. Cada configuració electrònica fa referència a un o més estats electrònics que es corresponen amb les diferents funcions d'ona que es poden construir amb els orbitals de les subcapes indicades. Aquests estats tenen la mateixa energia si no es considera la repulsió entre els electrons i es desdoblen en grups d'energies diferents quan es té en compte aquesta repulsió. La configuració electrònica s'especifica escrivint el nom de cadascuna de les subcapes implicades elevat a un superíndex, anomenat nombre d'ocupació, que indica el nombre d'electrons descrits pels orbitals de la subcapa. En el cas dels àtoms, cada subcapa té 2l+1 orbitals, en què l és el nombre quàntic orbital, i, d'acord amb el principi d'exclusió de Pauli, el seu nombre d'ocupació màxim és 2(2l+1). Així, les subcapes ns, np i nd poden descriure o estar ocupades per un màxim de 2, 6 i 10 electrons, respectivament. Es diu que una subcapa està plena quan tots els seus orbitals estan ocupats. Una configuració electrònica amb totes les subcapes plenes s'anomena configuració electrònica de capes tancades. Si una subcapa no està plena és dita configuració electrònica de capes obertes. Quan es parla de la configuració electrònica d'un sistema sense especificar l'estat al qual es refereix, s'entén que es tracta de l'estat fonamental. En la taula periòdica dels elements se sol indicar la configuració electrònica dels seus àtoms en l'estat fonamental ja que aquesta determina les propietats químiques i el grup al qual pertany cada element. Per deduir la configuració electrònica d'un àtom es parteix de la relació de les seves subcapes les quals es van omplint ordenadament respectant el nombre d'ocupació màxim de cadascuna d'elles fins a esgotar tots els electrons de l'àtom. A tall d'exemple, la configuració electrònica de l'àtom de sodi, que té 11 electrons, és 1s2 2s2 2p6 3s1.
  • ca  configuració electrònica de capes tancades, n f
  • es  configuración electrónica de capa cerrada
  • en  closed shell electron configuration

Química teòrica

Definición
Distribució del conjunt d'electrons d'un sistema caracteritzada pel fet que tots aquests electrons estan aparellats. Tots els orbitals del sistema tenen dos electrons i no hi ha cap orbital que en tingui un de sol. Els àtoms i molècules que presenten una configuració electrònica de capes tancades acostumen a ser molt menys reactius que els que tenen electrons desaparellats. La molècula de nitrogen i els gasos nobles en són exemples.
  • ca  conformació, n f
  • es  conformación
  • en  forming

Metal·lúrgia

Definición
Acció de donar a un metall una forma adequada aprofitant la seva capacitat de deformar-se plàsticament.
  • ca  conformació, n f
  • es  conformación
  • en  conformation

Química orgànica

Definición
Disposició que els àtoms d'una molècula poden adoptar en l'espai com a conseqüència del moviment relatiu entre les diferents parts de la molècula sense que es produeixi el trencament de cap enllaç.

Nota

  • El moviment de rotació d'uns grups atòmics respecte dels altres entorn d'un enllaç simple pot ser ràpid, de manera que difícilment es pot aïllar una conformació en especial. Si la disposició fa que les agrupacions més voluminoses es trobin el màxim de separades, es tracta d'una conformació alternada, mentre que si es troben el més properes possible es tracta d'una conformació eclipsada. Una molècula amb grups voluminosos pot tenir algunes conformacions més afavorides que poden restringir la rotació. Els enllaços simples dels compostos cíclics també poden girar. Per exemple, el ciclohexà es presenta en dues cadires, que són disposicions més estables amb mínim impediment estèric (11,4 kcal/mol, de més poca tensió que la forma plana de l'anell). D'altra banda, la barca és la disposició de transició entre les dues formes cadira. Els àtoms o agrupacions d'àtoms que estan enllaçats perpendicularment al pla de la projecció de l'hexàgon són axials, mentre que els que estan units gairebé paral•lelament al pla de l'anell són equatorials. Un substituent en la molècula de ciclohexà es troba més temps en posició equatorial, sobretot els més voluminosos, ja que tenen mínimes interaccions. S'utilitzen dues formes per a representar una conformació: la projecció de cavallet i la projecció de Newman, les quals mostren el caràcter tridimensional de les conformacions, amb les alternades i les eclipsades. Ambdues representacions es presenten un xic esbiaixades per tal de mostrar tots els enllaços; si no, s'haurien d'obviar alguns enllaços, que quedarien amagats al darrere. En la projecció de cavallet, un enllaç dibuixat en línia contínua significa que es troba en el pla del full on està dibuixada, un traç gruixut i discontinu informa que l'enllaç s'allunya de l'observador i un traç gruixut de línia contínua indica que s'acosta a l'observador. En la projecció de Newman, el carbó més pròxim està representat per un punt des d'on s'irradien els tres enllaços units als altres tres grups, ja siguin àtoms o agrupació d'àtoms. S'indica el carboni llunyà per un cercle des d'on parteixen també els tres enllaços amb els grups als quals es troba unit. És més fàcil mostrar les diferents conformacions amb aquest tipus de projecció, mitjançant un gir de 60º a l'entorn de l'enllaç carboni-carboni, i així convertint successivament una forma eclipsada en una d'alternada fins a un total de sis conformacions.
  • ca  confórmer, n m
  • ca  isòmer conformacional, n m sin. compl.
  • es  confórmero
  • es  isómero conformacional
  • en  conformational isomer
  • en  conformer

Química orgànica

Definición
Estereoisòmer que presenta ^isomeria conformacional^ respecte a un altre.

Nota

  • En són exemples el ciclohexà en les conformacions de barca o de cadira i els confórmers generats per la rotació d'un enllaç σ, que també s'anomenen rotàmers.
  • ca  conjugat -ada, n m
  • es  conjugado
  • en  conjugated

Química orgànica

Definición
Dit dels enllaços dobles separats entre ells per tan sols un enllaç simple i dels compostos que els contenen.

Nota

  • La conjugació dóna estabilitat a la molècula i es caracteritza per la deslocalització dels electrons π. L'estabilització extraordinària dels compostos amb enllaços conjugats també s'explica per la ^teoria dels orbitals moleculars^. L'exemple més simple de compost conjugat és el ^butadiè^.
  • ca  conservant, n m
  • ca  conservador, n m sin. compl.
  • es  conservador
  • es  conservante
  • en  preservative

Química industrial

Definición
Substància d'una barreja que té per objectiu mantenir-la en les condicions aptes per al seu ús, evitant la modificació de la seva composició o forma de presentació per l'acció dels agents exteriors físics, químics, ambientals o dels microorganismes. La naturalesa química d'un conservant depèn del sistema on s'aplica i de la modificació que pretén impedir. Un conservant alimentari és un additiu alimentari utilitzat per a impedir l'acció de microorganismes sobre l'aliment, mitjançant mecanismes bacteriostàtics o bactericides. A Europa es designen pel codi E i un número del 200 al 299. N'hi ha de minerals i d'orgànics. Els conservants minerals més usats són el nitrit i el nitrat de sodi i de potassi. Els nitrits frenen el desenvolupament del <i>Clostridium botulinum</i>, toxina molt perillosa, però a pH àcid reaccionen amb amines formant nitrosamines, d'acció carcinògena. S'usen també els sulfits de sodi i de calci, o el diòxid de sofre. Aquest darrer s'havia usat des de fa segles per a la conservació dels mosts durant la fermentació, i es produïa in situ per a combustió de tiretes de paper impregnades de sofre denominades <i>sofrins</i>. El diòxid de carboni, a més de donar gust i acidesa als aliments, actua de conservant impedint la respiració dels microorganismes en les begudes carbòniques. Com a conservants orgànics s'usen els àcids sòrbic, benzoic, fòrmic, acètic, cítric i tartàric, i també diversos antibiòtics.
  • ca  conservant, n m
  • ca  conservador, n m sin. compl.
  • es  conservador
  • es  conservante
  • en  preservative

Química industrial

Definición
Substància d'una barreja que té per objectiu mantenir-la en les condicions aptes per al seu ús, evitant la modificació de la seva composició o forma de presentació per l'acció dels agents exteriors físics, químics, ambientals o dels microorganismes. La naturalesa química d'un conservant depèn del sistema on s'aplica i de la modificació que pretén impedir. Un conservant alimentari és un additiu alimentari utilitzat per a impedir l'acció de microorganismes sobre l'aliment, mitjançant mecanismes bacteriostàtics o bactericides. A Europa es designen pel codi E i un número del 200 al 299. N'hi ha de minerals i d'orgànics. Els conservants minerals més usats són el nitrit i el nitrat de sodi i de potassi. Els nitrits frenen el desenvolupament del <i>Clostridium botulinum</i>, toxina molt perillosa, però a pH àcid reaccionen amb amines formant nitrosamines, d'acció carcinògena. S'usen també els sulfits de sodi i de calci, o el diòxid de sofre. Aquest darrer s'havia usat des de fa segles per a la conservació dels mosts durant la fermentació, i es produïa in situ per a combustió de tiretes de paper impregnades de sofre denominades <i>sofrins</i>. El diòxid de carboni, a més de donar gust i acidesa als aliments, actua de conservant impedint la respiració dels microorganismes en les begudes carbòniques. Com a conservants orgànics s'usen els àcids sòrbic, benzoic, fòrmic, acètic, cítric i tartàric, i també diversos antibiòtics.
  • ca  consigna, n f
  • ca  punt de consigna, n m sin. compl.
  • es  consigna
  • es  punto de consigna
  • en  set point

Enginyeria química

Definición
En un sistema de control, valor desitjat de la variable controlada.