Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  constant de Michaelis, n f
  • es  constante de Michaelis
  • en  Michaelis constant
  • sbl  KM

Bioquímica

Definición
Per a un enzim que segueix el model de Michaelis-Menten, concentració de substrat amb què una reacció enzimàtica transcorre a la meitat de la seva velocitat màxima. <i>K</i><sub>M</sub> = (<i>k</i><sub><signe menys>1</sub> + <i>k</i><sub>2</sub>) / <i>k</i><sub>1</sub>, on <i>k</i><sub>i</sub> són constants de velocitat. Vegeu també ^equació de Michaelis-Menten^.
  • ca  constant de moviment, n f
  • es  constante de movimiento
  • en  constant of motion

Química teòrica

Definición
Magnitud observable d'un sistema mecanicoquàntic que presenta un valor esperat que és independent del temps per a qualsevol estat del sistema. En particular, són constants de moviment els operadors que commuten amb el hamiltonià del sistema i no depenen explícitament del temps. Les constants de moviment són útils per classificar els estats estacionaris del sistema; com és el cas del mòdul i la component z del moment angular total dels àtoms polielectrònics.
  • ca  constant de partició, n f
  • es  constante de reparto
  • en  partition constant
  • sbl  K<º sobre D>

Química analítica

Definición
Quocient de l'activitat d'una espècie química A en una fase orgànica entre l'activitat de la mateixa espècie en una fase aquosa en situació d'equilibri de fases en extracció líquid-líquid: <expressió 10>. La constant de repartició és el límit al qual tendeix la raó de partició d'una espècie entre dos solvents immiscibles quan la seva concentració tendeix a zero. El valor de la constant de partició varia amb la composició del medi, però depèn de l'elecció de l'estat estàndard i de la temperatura, i eventualment de la pressió.
  • ca  constant de Planck, n f
  • es  constante de Planck
  • en  Planck constant
  • sbl  h

Química teòrica

Definición
Constant fonamental de la física que caracteritza els fenòmens del domini quàntic. El seu valor és h = 6,626 075 5(40) 10−34 J s. Fou introduïda per M. Planck per explicar l'espectre de la radiació d'un cos negre i apareix com la constant de proporcionalitat entre la freqüència de la radiació electromagnètica i l'energia d'un fotó: E = hν. Vegeu també ^mecànica quàntica^.
  • ca  constant de Planck reduïda, n f
  • es  constante de Planck reducida
  • en  reduced Planck constant
  • sbl  ħ

Química teòrica

Definición
Constant de Planck dividida per 2π.
  • ca  coeficient de velocitat, n m
  • ca  constant de velocitat, n f sin. compl.
  • es  coeficiente de velocidad
  • es  constante de velocidad
  • en  rate coefficient
  • en  rate constant
  • sbl  k

Química física

Definición
Factor de proporcionalitat que permet relacionar la concentració de cadascuna de les espècies que participen en una reacció amb la ^velocitat de reacció^. Per a reaccions elementals el coeficient de velocitat s'anomena constant de velocitat, que és independent de les concentracions i només varia amb la temperatura. Una expressió empírica quantitativa per a aquesta variació ve donada per l'^equació d'Arrhenius^. En processos no elementals, l'^equació de velocitat^ sol ser més complexa i el coeficient de velocitat reflecteix, sovint, una dependència més elaborada respecte de les constants de velocitat de les etapes individuals. Els mètodes tradicionals de la cinètica química mesuren, a la pràctica, les constants de velocitat. Les limitacions d'aquests mètodes apareixen quan els processos que cal estudiar són prou ràpids, la qual cosa ha portat al desenvolupament de tècniques més sofisticades, com ara fluxos ràpids, fotòlisi de flaix, feixos moleculars i espectroscòpies de polsos làser, les quals han rebaixat el llindar de mesura de constants de velocitat fins a pocs femtosegons (10−15 segons). Les constants de velocitat també s'obtenen a partir de simulacions computacionals, basades en algorismes informàtics que resolen numèricament les equacions que regulen les lleis bàsiques de la naturalesa. En l'actualitat és un camp de recerca activa.
  • ca  constant de velocitat de la reacció de transferència de càrrega, n f
  • es  constante de velocidad de la reacción de transferencia de carga
  • en  rate constant for charge transfer reaction

Electroquímica

Definición
Quocient entre la velocitat d'una reacció electròdica unidireccional i l'activitat de la seva espècie electroactiva en el si de la dissolució. És un paràmetre que s'estableix en la cinètica electròdica. Si es considera una reacció electròdica constituïda per una sola reacció de transferència de càrrega bidireccional com Ox + n e Red, on Ox és l'espècie oxidada, Red és l'espècie reduïda i n és el nombre d'electrons bescanviats, i amb control de transferència de càrrega, la constant de velocitat catòdica o de reducció és kcat = k° exp ( n F (E E°)/R T) i la constant de velocitat anòdica o d'oxidació és kanod = k° exp ((1 ) n F (E E°)/R T), on k° és la constant de velocitat estàndard corresponent al potencial estàndard E°(Ox/Red) del parell redox, és el factor de simetria, F és la constant de Faraday, E és el potencial aplicat a l'elèctrode, R és la constant dels gasos ideals i T és la temperatura absoluta del sistema.
  • ca  constant universal dels gasos, n f
  • ca  constant dels gasos, n f sin. compl.
  • ca  constant dels gasos ideals, n f sin. compl.
  • es  constante de los gases
  • es  constante de los gases ideales
  • es  constante universal de los gases
  • en  gas constant
  • en  ideal gas constant
  • en  universal gas constant
  • sbl  R

Química física

Definición
Constant de proporcionalitat que apareix en l'equació d'estat d'un gas ideal i que és igual a la pressió del gas multiplicada pel seu volum molar i dividida per la seva temperatura: EXPRESSIÓ 67. El valor de la constant dels gasos en el sistema internacional d'unitats és 8,31450 J K−1 mol−1, tot i que també s'empren els valors 1,987 cal K−1 mol−1, 0,082 atm l K−1 mol−1 i 0,0831 bar l K−1 mol−1. La constant dels gasos està relacionada amb la constant d'Avogadro i amb la constant de Boltzmann mitjançant l'expressió R = NA kB. Aquesta expressió demostra que la constant d'equilibri és l'equivalent a la constant de Boltzmann, però per mol en comptes de per molècula.
  • ca  constant universal dels gasos, n f
  • ca  constant dels gasos, n f sin. compl.
  • ca  constant dels gasos ideals, n f sin. compl.
  • es  constante de los gases
  • es  constante de los gases ideales
  • es  constante universal de los gases
  • en  gas constant
  • en  ideal gas constant
  • en  universal gas constant
  • sbl  R

Química física

Definición
Constant de proporcionalitat que apareix en l'equació d'estat d'un gas ideal i que és igual a la pressió del gas multiplicada pel seu volum molar i dividida per la seva temperatura: EXPRESSIÓ 67. El valor de la constant dels gasos en el sistema internacional d'unitats és 8,31450 J K−1 mol−1, tot i que també s'empren els valors 1,987 cal K−1 mol−1, 0,082 atm l K−1 mol−1 i 0,0831 bar l K−1 mol−1. La constant dels gasos està relacionada amb la constant d'Avogadro i amb la constant de Boltzmann mitjançant l'expressió R = NA kB. Aquesta expressió demostra que la constant d'equilibri és l'equivalent a la constant de Boltzmann, però per mol en comptes de per molècula.
  • ca  permitivitat relativa, n f
  • ca  constant dielèctrica, n f sin. compl.
  • es  constante dieléctrica
  • es  permitividad relativa
  • en  dielectric constant
  • en  relative permittivity
  • sbl  εr

Química teòrica

Definición
Relació entre la ^permitivitat^ i la permitivitat del buit, εr = ε/ε0. En el cas de l'aigua, que té una permitivitat relativa de 78 a la temperatura de 25 ºC, l'energia d'interacció entre ions es redueix aproximadament en dos ordres de magnitud respecte del valor que tindria en el buit. La denominació constant dielèctrica no està recomanada per la IUPAC perquè es considera obsoleta.