Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  constant ebullioscòpica, n f
  • es  constante ebulloscópica
  • en  ebullioscopic constant
  • sbl  ke

Química física

Definición
Constant que relaciona l'^ascens ebullioscòpic^ d'un dissolvent en una solució amb la molalitat del solut: ke = ∆Te / m2.
  • ca  constant universal dels gasos, n f
  • ca  constant dels gasos, n f sin. compl.
  • ca  constant dels gasos ideals, n f sin. compl.
  • es  constante de los gases
  • es  constante de los gases ideales
  • es  constante universal de los gases
  • en  gas constant
  • en  ideal gas constant
  • en  universal gas constant
  • sbl  R

Química física

Definición
Constant de proporcionalitat que apareix en l'equació d'estat d'un gas ideal i que és igual a la pressió del gas multiplicada pel seu volum molar i dividida per la seva temperatura: EXPRESSIÓ 67. El valor de la constant dels gasos en el sistema internacional d'unitats és 8,31450 J K−1 mol−1, tot i que també s'empren els valors 1,987 cal K−1 mol−1, 0,082 atm l K−1 mol−1 i 0,0831 bar l K−1 mol−1. La constant dels gasos està relacionada amb la constant d'Avogadro i amb la constant de Boltzmann mitjançant l'expressió R = NA kB. Aquesta expressió demostra que la constant d'equilibri és l'equivalent a la constant de Boltzmann, però per mol en comptes de per molècula.
  • ca  contacte anaeròbic, n m
  • es  contacto anaerobio
  • en  anaerobic contact process

Medi ambient

Definición
Procés de depuració biològica d'aigües residuals en què es produeix una ^digestió anaeròbica^ de la matèria orgànica. Es duu a terme en un ^reactor de tanc agitat^ en què l'arrossegament de la biomassa activa fora del reactor es controla amb un sedimentador i amb la posterior recirculació dels fangs cap al reactor biològic. Aquest reactor està especialment indicat per al tractament d'afluents amb una concentració elevada de sòlids, de digestió lenta i que o bé sedimentin fàcilment o s'adhereixin fàcilment a sòlids sedimentables.

Nota

  • XF13
  • ca  biodisc, n m
  • ca  contactor biològic rotatiu sin. compl.
  • es  biodisco
  • es  contactor biologico rotativo
  • en  RBC
  • en  rotating biological contactor

Medi ambient

Definición
Sistema de ^depuració^ biològica d'aigües residuals basat en la retenció dels microorganismes aerobis sobre un suport amb forma de disc parcialment submergit en l'aigua. Sobre el suport es forma una fina pel·lícula de microorganismes, la ^biofilm^, que s'exposa alternadament a l'aire i a les aigües residuals. Durant el temps de contacte entre l'aigua i el biofilm s'aconsegueix el pas dels contaminants de l'aigua al biofilm on, posteriorment, són degradats.

Nota

  • XF1
  • ca  contaminació, n f
  • ca  pol·lució, n f sin. compl.
  • es  contaminación
  • es  polución
  • en  contamination
  • en  pollution

Medi ambient

Definición
Alteració de les propietats d'un medi per incorporació, generalment a causa de l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions en l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats. Els principals agents contaminants són deixalles i partícules industrials i mineres, gasos procedents de vehicles, automòbils i d'altres combustions, residus sòlids urbans, restes orgàniques animals i vegetals, aigües residuals domèstiques i industrials, pesticides i materials radioactius. Aquests diferents agents determinen els diferents tipus de contaminació, que, bàsicament, són la contaminació atmosfèrica i la contaminació de l'aigua, encara que també són importants la contaminació radioactiva, la contaminació tèrmica o la contaminació química. A més, la sensibilització social sorgida arran del rebuig de la contaminació ambiental ha fet que es considerin també contaminants aquells factors que, tot i ser aparentment irrellevants per a la salut humana o per al correcte desenvolupament dels ecosistemes, exerceixen de fet un impacte negatiu en la qualitat de vida, com és el cas de la contaminació acústica de les ciutats. L'augment de la contaminació es pot relacionar amb l'increment demogràfic, el desenvolupament industrial i la urbanització. El problema de la contaminació es va plantejar a gran escala amb la Revolució Industrial. El fort impacte de l'ésser humà sobre la natura, que duu a la contaminació, és causat sobretot per l'augment exagerat del consum d'energia per persona, energia emprada en el transport, la indústria, la calefacció, etc. El transport de materials, a més de consumir energia, impedeix el reciclatge de substàncies minerals que, habitualment, són conduïdes cap a les ciutats, amb la qual cosa es produeixen deixalles i es desencadena un procés de regressió dels ecosistemes. Els problemes de la contaminació van lligats estretament als problemes socials, econòmics i polítics. Hi ha hagut reunions internacionals, promogudes per ecòlegs i organitzacions de salut, en què s'han denunciat públicament els greus perills a què són sotmesos els ecosistemes, així com la desaparició d'espècies vegetals i animals i, a llarg termini, del mateix ésser humà, que la manca de previsions pot produir. Se'n pot destacar la primera conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient celebrada a Estocolm l'any 1972. L'any 1992 es va crear en el marc de les Nacions Unides la Convenció Marc pel Canvi Climàtic, per combatre l'escalfament de la terra i regular l'emissió de contaminants, actualitzat posteriorment en el Protocol de Kyoto del 1997. Els mitjans tècnics actuals fan possible l'eliminació de la contaminació, però l'elevat cost de la depuració de les deixalles de la civilització industrial fa que, mentre no existeixi una legislació adient, els productes inacabats o no del tot reciclats i no aptes per al consum contaminin progressivament, sovint de manera irreversible, molts ecosistemes, amb la qual cosa es trenquen els equilibris i es produeix destrucció i degradació.
  • ca  contaminació atmosfèrica, n f
  • es  contaminación atmosférica
  • en  air pollution
  • en  atmospheric pollution

Medi ambient

Definición
Contaminació causada per la presència a l'atmosfera d'algun compost químic aliè a la seva composició normal o per la presència de compostos naturals en una concentració superior a la normal. Així, es pot distingir entre la contaminació antròpica, causada directament per l'acció humana, i la contaminació per causes naturals. Entre les causes naturals, es poden destacar l'acumulació de pols de sòl aixecada pel vent, la de productes expel·lits per erupcions volcàniques, la de partícules salines despreses de l'escuma marina o la d'elements radioactius naturals, i també els contaminants biològics, com el pol·len o els microorganismes nocius que originen processos al·lèrgics. Però la contaminació atmosfèrica és originada, principalment, als nuclis urbans i industrials per l'emissió incontrolada de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics industrials. Els principals contaminants atmosfèrics abocats per aquesta activitat són els següents: els òxids de sofre (SO2 i SO3), procedents de la combustió del carbó i del petroli i que afecten les vies respiratòries dels animals i els conreus, atès que l'SO2, per l'acció de la radiació ultraviolada, pot transformar-se en SO3 que, en reaccionar amb la humitat de l'aire, origina ^aerosols^ d'àcid sulfúric; el monòxid de carboni, originat en la combustió incompleta del petroli, del carbó, etc., que esdevé tòxic perquè interfereix en el transport d'oxigen per la sang; el diòxid de carboni, produït en les combustions orgàniques, l'augment del qual pot contribuir significativament al canvi climàtic del planeta (^efecte Callendar^ o ^efecte d'hivernacle^); els hidrocarburs, emesos pels motors de combustió, que s'han mostrat com agents cancerígens; els òxids de nitrogen (NO i NO2), originats en les combustions a altes temperatures, col·laboren a l'aparició del ^boirum^ (en concret, el diòxid de nitrogen afecta les vies respiratòries i porta a l'aparició d'ozó, que es combina amb els aldehids i àcids orgànics formant peroxiacetilnitrats, els quals són uns dels principals oxidants de la ^boira fotoquímica^, juntament amb el diòxid de nitrogen i l'ozó); el mercuri, que prové de l'activitat industrial (com la mineria, la construcció o l'agricultura) i que, en concentrar-se en els teixits, esdevé altament tòxic; els fluorurs, causats per les indústries (com la ceràmica, la fabricació d'adobs o l'obtenció d'alumini), que s'emmagatzemen als ossos i a l'herba; la pols, que prové de l'erosió o de la indústria i que causa al·lèrgies i malalties respiratòries; la sílice, provinent dels minerals que en contenen, que s'acumula als pulmons i provoca l'emfisema; l'amiant, producte industrial que provoca plaques pleurals, bronquitis i fibrosi pulmonar, per bé que actualment el seu ús està molt restringit; i les cendres i els fums en general. Als nuclis urbans, cal destacar el fenomen de la ^inversió tèrmica^, que pot ocasionar grans accidents contaminants col·lectius i que consisteix bàsicament en l'estancament de cúpules d'aire calent contaminat sobre les grans ciutats.
  • ca  contaminació de l'aigua, n f
  • es  contaminación del agua
  • en  water pollution

Medi ambient

Definición
Contaminació que altera l'equilibri de l'ecosistema aquàtic, amb pertorbació del seu cicle natural per causa humana, sovint causada per la utilització abusiva de l'aigua com a vehicle de deixalles i residus ocasionats per l'activitat humana. La matèria orgànica, que constitueix la contaminació orgànica, procedent sobretot dels nuclis urbans, fa que l'aigua pateixi un procés d'^eutrofització^ i es produeix el consum de l'oxigen dissolt, la qual cosa és un factor limitador per a moltes espècies. Les diferents activitats i explotacions humanes aporten a les aigües contaminants com ara pesticides, paraquat, herbicides o defoliants amb dioxina i teratògens; fungicides amb mercuri, que és transportat i es concentra després a les cadenes alimentàries; insecticides com cianur potàssic, arsenat de calci, arsenat de plom, nicotina, derivats organofosforats i, sobretot, derivats organoclorats (DDT, dieldrín, lindà, etc.), més estables i persistents i d'efectes molt greus a la natura, que s'empren en l'agricultura i, a més de poder produir grans catàstrofes més o menys locals (com l'emmetzinament de peixos o d'ocells), representen un greu perill perquè, amb el temps, són concentrats pels organismes; els residus orgànics i bacteriològics, provinents de la ramaderia, de les indústries, dels càmpings, de les escombraries o de les pèrdues durant el transport de combustibles; els metalls pesants; els detergents, d'origen industrial o urbà; les sals minerals, produïdes a les mines, en pous o degudes als desboscaments; la pols i els materials en suspensió; i els isòtops radioactius, d'origen natural o industrial. La variació de la temperatura de l'aigua, que comporta conseqüències més o menys greus per als éssers que hi viuen, pot ser considerada una altra forma de contaminació, la ^contaminació tèrmica^. La quantificació de la contaminació de les aigües es duu a terme mitjançant l'exigència nutritiva i ambiental de certs organismes en un sistema de saprobis, els indicadors bacteriològics referits a la quantitat i qualitat de bacteris presents, els indicadors físics (com ara: sòlids presents, temperatura, color, olor o terbolesa), els indicadors químics (sobretot la demanda bioquímica d'oxigen), el pH, el nitrogen orgànic i inorgànic, l'àcid sulfhídric i l'oxigen dissolt. La gran quantitat d'aigua que l'activitat humana exigeix ha obligat a desenvolupar sistemes eficaços de tractament i depuració, com ara la depuració d'aigües residuals. Tanmateix, els ecosistemes aquàtics poc contaminats poden, per si sols, restablir l'equilibri inicial mitjançant l'autodepuració.
  • ca  contaminació radioactiva, n f
  • es  contaminación radiactiva
  • en  radioactive contamination

Medi ambient

Definición
Contaminació d'una substància o d'un medi provocada per la presència d'elements radioactius. La contaminació radioactiva es mesura mitjançant detectors de radiacions, entre els quals hi ha el ^comptador de Geiger^, i s'avalua, en contaminacions superficials, en becquerels (Bq) per m2 o, en contaminacions volúmiques, en curies (Ci) per m2. Quan els nivells de contaminació són molt baixos, és a dir, pròxims als límits de detecció dels aparells, la contaminació es mesura en xocs per segon (un xoc correspon a una partícula o radiació ionitzant detectada pel comptador). Quan la contaminació radioactiva es produeix sobre un ésser viu, cal distingir entre la contaminació radioactiva interna, produïda per ingestió o inoculació d'elements radioactius, i la contaminació radioactiva externa, per embrutiment o dipòsit de la substància contaminant damunt el cos de l'ésser viu. Entre els efectes importants de la contaminació radioactiva sobre la població humana cal destacar l'anorèxia, els vòmits, les nàusees, les afeccions de la medul·la òssia, les cremades de pell, l'eritema, la disminució o pèrdua de fertilitat, la microcefàlia, els retardaments mentals i de creixement, i, amb efectes més lents o retardats, trastorns hemàtics, leucèmies i altres tumors (com ara mieloma múltiple o carcinoma de tiroide i de pulmó). Quan la contaminació és externa, la descontaminació s'aconsegueix per simple neteja amb sabó o detergent; si és interna, es pot eliminar per rentatge d'estómac (si és per ingestió) i, en els altres casos, cal esperar l'eliminació de la substància contaminant pel cicle biològic natural o bé esperar la pèrdua d'activitat que s'esdevé a causa del decrement radioactiu de la substància.
  • ca  contaminació tèrmica, n f
  • es  contaminación térmica
  • en  thermal pollution

Medi ambient

Definición
Contaminació que altera l'equilibri de l'ecosistema aquàtic, amb pertorbació del seu cicle natural per causa humana, produïda per l'escalfament de les aigües superficials en rius i llacs. Els efectes més importants es presenten quan l'aigua s'utilitza com a refrigerant, sobretot en centrals tèrmiques i nuclears. L'escalfament de l'aigua produeix desoxigenació; així, a 5°C, un litre d'aigua pot contenir 9 cm3 d'oxigen, però a 20°C només s'hi dissoldran 6 cm3. L'augment de temperatura també modifica el metabolisme dels organismes, de manera que en moren uns i en proliferen d'altres.
  • ca  contaminant, adj
  • es  contaminante
  • en  pollutant

Medi ambient

Definición
Dit de la substància, radiació o agent que constitueix la contaminació d'un medi.