Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  convecció, n f
  • es  convección
  • en  convection

Enginyeria química

Definición
1. Terme de les equacions de balanç microscòpic de quantitat de moviment, energia o matèria que té en compte l'entrada i sortida de propietat associada al flux global de matèria del sistema. 2. Transport de calor o matèria entre un fluid i una interfície. Es diferencia entre <i>convecció natural</i>, quan el moviment del fluid és degut a diferències de densitat, i <i>convecció forçada</i>, quan és provocat per algun equip. La llei de Newton del refredament (1701) estableix que el flux d'energia calorífica per convecció entre un fluid i una interfície es pot avaluar a partir d'un paràmetre empíric, el coeficient individual de transmissió de calor i de la diferència de temperatures entre el fluid i la interfície, segons: <EXPRESSIÓ 5>. L'equació anàloga per a transport de matèria per convecció és: <EXPRESSIÓ 6>. 3. Moviment d'una dissolució electrolítica o d'un electròlit fos quan en ell existeixen diferències de temperatura, pressió o densitat o quan s'hi aplica en un punt una força mecànica. El transport de matèria per convecció se sol eliminar en operar a temperatura constant i amb líquids de densitat uniforme i sense agitació. No obstant això, hi ha tècniques electroquímiques que fan ús d'elèctrodes que mantenen un grau de convecció constant, tot assolint-se un estat estacionari de difusió convectiva. En són exemples l'elèctrode de disc rotatori i l'elèctrode de disc-anell rotatori. En el cas de la polarografia s'utilitza un elèctrode de gotes de mercuri, el qual es comporta com una esfera de Hg en expansió fins que la gota cau, cosa que provoca un moviment de difusió convectiva no estacionària en la dissolució amb què contacta. Quan només hi ha convecció en una dissolució diluïda, el flux <i>J</i><sub>i,x</sub> d'un component <i>i</i> (mols d'<i>i</i> que travessen una àrea unitat perpendicular a la direcció de desplaçament <i>x</i> en la unitat de temps) és igual al producte de la seva concentració <i>c</i><sub>i</sub> (en mol cm<sup><signe menys>3</sup>) en el punt considerat per la velocitat de la dissolució <i>v</i><sub>x</sub> (en cm s<sup><signe menys>1</sup>), o sigui, <i>J</i><sub>i,x</sub> = <i>c</i><sub>i</sub> <i>v</i><sub>x</sub>.
  • ca  convecció forçada, n f
  • es  convección forzada
  • en  forced convection

Enginyeria química

Definición
Convecció en què el moviment del fluid és provocat per algun equip, com ara una bomba, un agitador, etc.
  • ca  convecció natural, n f
  • es  convección natural
  • en  natural convection

Enginyeria química

Definición
Convecció en què el moviment del fluid és degut a diferències de densitat.
  • ca  conversió, n f
  • es  conversión
  • en  conversion

Enginyeria química

Definición
Fracció de la quantitat inicial d'un reactiu químic que ha reaccionat en el decurs d'una reacció química. Normalment, s'utilitza la conversió molar, que és la fracció de la quantitat molar inicial d'un reactiu, que ha reaccionat, per bé que, en alguns camps, també es fa servir la conversió màssica, que és la fracció de la massa inicial d'un reactiu que ha reaccionat. Per a un sistema continu, aquest terme fa referència a la fracció de la quantitat de reactiu alimentada. La conversió pot tenir valors entre 0 i 1, per bé que només per al reactiu limitant la conversió pot arribar a ésser 1, quan tot aquest reactiu ha reaccionat. La conversió es pot definir per a qualsevol reactiu tant si és limitant com no. Sovint la conversió s'expressa com un tant per cent en comptes de com una fracció.
  • ca  conversió interna, n f
  • ca  IC, n f sigla
  • es  conversión interna
  • es  CI sigla
  • es  IC sigla
  • en  internal conversion
  • en  IC sigla

Química física

Definición
Transició no radiativa entre estats electrònics moleculars amb la mateixa ^multiplicitat de spin^. La conversió interna és molt important en fotoquímica i en transicions en general.
  • ca  convertidor, n m
  • es  convertidor
  • en  converter

Enginyeria química

Definición
Dispositiu destinat a codificar una informació no codificada o viceversa, o bé a canviar una informació codificada en una altra de codi diferent. Són tipus de convertidors corrents el convertidor analògic digital (A/D) i el digital analògic (D/A). El primer, és un dispositiu que converteix un senyal analògic (continu) en un senyal digital (discret en el temps i quantificat en amplitud) generalment binari. És format de tres components principals: multiplexor, mostrejador/mantenidor i convertidor A/D pròpiament dit. Atès que la conversió A/D demana un cert temps (anomenat <i>temps d'obertura</i>), per tal d'evitar errors en la conversió, l'entrada s'ha de mantenir essencialment constant. Amb aquest fi s'escull un A/D que sigui prou ràpid en relació amb el senyal o bé es fa servir un mostrejador/mantenidor. El segon convertidor és un dispositiu que converteix un senyal digital en un senyal analògic i genera en els seus terminals de sortida una tensió (o un corrent) de tipus continu proporcional al senyal digital present a l'entrada.
  • ca  coordenades internes, n f pl
  • es  coordenadas internas
  • en  internal coordinates

Química teòrica

Definición
Conjunt de paramètres constituit per les longituds d'enllaç, els angles d'enllaç i els angles díedres d'una molècula, que permet especificar la disposició espacial relativa dels nuclis atòmics que la constitueixen. Les coordenades internes són una manera alternativa al sistema de coordenades cartesianes per a definir la geometria molecular.
  • ca  copel·la, n f
  • es  copela
  • en  cupel

Metal·lúrgia

Definición
Vas de forma cònica truncada fet d'òxid de magnesi o, millor, de cendra d'ossos calcinats i que serveix per assajar i purificar els metalls nobles.

Nota

  • graf_copella
  • ca  copel·lació, n f
  • es  copelación
  • en  cupellation

Metal·lúrgia

Definición
Separació, mitjançant oxidació, dels metalls nobles d'un aliatge. L'oxidació s'aconsegueix a elevada temperatura (en estat fos) i en presència d'un corrent d'oxigen, de manera que els metalls no nobles precipiten en forma d'òxids, a diferència dels metalls nobles, que no s'oxiden.
  • ca  copel·lar, v tr
  • es  copelar
  • en  cupel

Metal·lúrgia

Definición
Purificar metalls nobles en una copel·la.