Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cordierita, n f
  • es  cordierita
  • en  cordierite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Mg2[Al4 Si5O18] que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (gris, blau, violeta, verd) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 7-7,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,60-2,66 g/cm3. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels ciclosilicats. És característic de roques metamòrfiques de contacte i de roques de metamorfisme regional de baixa pressió. És menys freqüent en roques granítiques o riolítiques. És un mineral d'interès científic i col·leccionístic. Si és transparent, s'utlitza com a gemma, i rep els noms de safir d'aigua, iolita o dicroïta.

Nota

  • La forma cordierita prové del nom del científic francès Pierre Cordière, que va ser el primer a identificar aquest mineral.
  • ca  centre, n m
  • ca  centre atòmic, n m
  • ca  core atòmic, n m
  • es  core atómico
  • en  atomic core

Química teòrica

Definición
Regió d'un àtom constituïda pel nucli i els electrons més interns. Quan un àtom forma part d'una molècula s'hi enllaça mitjançant els electrons més externs o de valència, mentre que el centre generalment es conserva intacte. Per això, alguns mètodes aproximats de la química quàntica tracten el centre com una sola partícula, una mena de nucli efectiu que té una càrrega elèctrica neta igual a la suma de les càrregues negatives dels electrons interns i la càrrega positiva del nucli.
  • ca  corindó, n m
  • es  corindón
  • en  corundum

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Al2O3, que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color variable (blau, vermell, groc, bru, verd, violeta, de vegades incolor) i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor variable (d'adamantina a vítria), una duresa de 9 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,9-4,1 g/cm3, una fractura entre desigual i concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral propi de roques eruptives pobres en sílice (sienites i pegmatites nefelsienítiques) i roques metamòrfiques de dèbil concentració en sílice (marbres, micasquists, granulites). Són freqüents les concentracions sedimentàries i marines. Es presenta en tres varietats diferents: robí, que és la gemma vermella; safir, que inclou les gemmes de qualsevol altre color (si no s'especifica el color, és blau); i esmeril, una barreja de gra fi de corindó i magnetita o hematites. Les varietats de corindó de color i translúcides constitueixen pedres precioses i gemmes de preu elevat. Les varietats no precioses s'utilitzen com a abrasiu. La producció de corindó sintètic ha fet poc econòmica la utilització del natural en la indústria mecànica i de precisió.
  • ca  correlació electrònica, n f
  • es  correlación electrónica
  • en  electronic correlation

Química teòrica

Definición
Interdependència entre els moviments dels electrons d'una molècula o d'un àtom polielectrònic. La repulsió coulombiana entre els electrons fa que aquests no es moguin de manera independent i que en un instant determinat sigui poc probable trobar dos electrons en posicions properes entre si.
  • ca  corrent elèctric, n m
  • ca  corrent, n m sin. compl.
  • es  corriente eléctrica
  • en  electric current

Electroquímica

Definición
Moviment dels electrons o dels ions en un medi conductor, degut a una diferència de potencial elèctric entre dos punts del mateix. Convencionalment s'accepta que el corrent té el sentit contrari al del moviment dels electrons (o dels ions negatius). Segons la seva dependència amb el temps, el corrent pot ésser continu o variable i, en aquest últim cas, periòdic o aperiòdic. El tipus de corrent periòdic més habitual és l'altern, generalment sinusoïdal, per bé que molt sovint s'empren també les formes d'ona quadrada, en dent de serra, de polsos, etc. En una cel·la electrolítica i en una pila galvànica, els electrons passen des de l'ànode (on té lloc l'oxidació) al càtode (on té lloc la reducció) a través d'un conductor extern al dispositiu i aleshores el sentit del corrent és el contrari, o sigui, del càtode a l'ànode a través del circuit extern. En la dissolució de la cel·la electroquímica, el corrent és transportat pels seus ions, segons els seus índexs de transport, tot desplaçant-se els anions cap a l'ànode i els cations cap al càtode.
  • ca  corrent anòdic, n m
  • es  corriente anódica
  • en  anodic current
  • sbl  Ia

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric originat per una reacció electròdica d'oxidació o reacció anòdica que té lloc en l'ànode d'una cel·la electroquímica. Se li assigna, per conveni, signe negatiu. Vegeu també ^corrent catòdic^.
  • ca  corrent capacitiu, n m
  • es  corriente capacitiva
  • en  capacitive current

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric associat a la càrrega o la descàrrega de la doble capa electroquímica entre un elèctrode i la dissolució electrolítica, que actua com un condensador, el qual és detectat com a corrent residual en utilitzar una tècnica electroquímica.
  • ca  corrent catalític, n m
  • es  corriente catalítica
  • en  catalytic current

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric produït per una reacció electròdica en què el producte final és l'espècie electroactiva inicial. És el corrent mesurat en un procés catalític.
  • ca  corrent catòdic, n m
  • es  corriente catódica
  • en  cathodic current
  • sbl  Ic

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric degut a una reacció electròdica de reducció o reacció catòdica que té lloc en el càtode d'una cel·la electroquímica. Se li assigna, per conveni, signe positiu. Vegeu també ^corrent anòdic^.
  • ca  corrent cinètic, n m
  • es  corriente cinética
  • en  kinetic current

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric produït per una reacció electròdica amb reaccions químiques anteriors, posteriors o simultànies a la reacció de transferència de càrrega. S'obté en un procés postcinètic i en un procés precinètic.