Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  compost orgànic volàtil, n m
  • ca  COV, n m sigla
  • es  compuesto orgánico volátil
  • es  COV sigla
  • en  volatile organic compound
  • en  VOC sigla

Medi ambient

Definición
Compost orgànic que té un punt d'ebullició inferior a 100ºC i una pressió de vapor a temperatura ambient inferior a 0,1 mm Hg. Un cop emesos a l'atmosfera, aquests compostos són capaços de produir ^contaminants secundaris^ a partir de reaccions amb els òxids de nitrogen.
  • ca  cremallera de leucina, n f
  • es  cremallera de leucina
  • en  leucine zipper

Bioquímica

Definición
Motiu estructural, inicialment descobert en proteïnes unidores de DNA, en què un grup de quatre o cinc residus de leucina consecutius es repeteix cada set aminoàcids al llarg de la seqüència primària de la proteïna. En una configuració helicoïdal, aquest arranjament produeix l'agrupament de les leucines en un costat de l'hèlix <alfa grega minúscula>. Si es disposen lateralment dues hèlixs d'aquest tipus, les leucines s'encavalquen com en una cremallera i formen una interacció estable, que facilita la dimerització d'algunes proteïnes unidores de DNA.
  • ca  crémor, n m
  • ca  crémor tàrtar, n m sin. compl.
  • es  crémor
  • es  crémor tártaro
  • en  cream of tartar

Química industrial

Definición
Tartrat àcid de potassi que està present en el suc de raïm i en els sediments de la fermentació del vi. Es fa servir en els llevats químics de forn i pastisseria, i per a la neteja del bronze. Vegeu també ^àcid tàrtric^.
  • ca  crémor, n m
  • ca  crémor tàrtar, n m sin. compl.
  • es  crémor
  • es  crémor tártaro
  • en  cream of tartar

Química industrial

Definición
Tartrat àcid de potassi que està present en el suc de raïm i en els sediments de la fermentació del vi. Es fa servir en els llevats químics de forn i pastisseria, i per a la neteja del bronze. Vegeu també ^àcid tàrtric^.
  • ca  creosota, n f
  • es  creosota
  • en  creosote

Química orgànica

Definición
Líquid oliós obtingut tant de la destil·lació del quitrà de fusta com del quitrà d'hulla, constituït per una mescla de fenols, fonamentalment creosol i guaiacol, però que freqüentment conté quantitats substancials de naftalè i antracè.

Nota

  • Destil·la entre 200 i 400 ºC. És soluble en alcohol, benzè i toluè, i immiscible en aigua. La creosota d'hulla s'usa com a preservador de la putrefacció de la fusta. També es fa servir com a desinfectant, fungicida i biocida.
  • ca  cresol, n m
  • ca  metilfenol
  • es  cresol
  • es  metilfenol
  • en  cresol
  • en  methylphenol
  • for  CH3C6H4OH

Química orgànica

Definición
Cadascun dels isòmers del fenol amb un metil en posició orto, meta o para respecte de l'altre.

Nota

  • S'obtenen com una mescla líquida fonamentalment del quitrà de l'hulla o del petroli. Són solubles en alcohol, glicol, àlcalis diluïts i aigua. També són irritants, corrosius de la pell i de les membranes mucoses, i s'absorbeixen per la pell. Tenen utilitats com a desinfectants, per a l'obtenció de resines sintètiques, com a agents tensioactius i en síntesi d'herbicides, entre d'altres.
  • ca  creuament entre sistemes, n m
  • ca  creuament de sistemes, n m sin. compl.
  • ca  encreuament entre sistemes, n m sin. compl.
  • ca  ISC, n m sigla
  • es  conversión intersistema
  • es  cruce de sistemas
  • es  cruce intersistemas
  • es  CIS sigla
  • es  ISC sigla
  • en  intersystem crossing
  • en  ISC sigla

Química física

Definición
Desactivació no radiativa, sovint per col•lisió, entre estats electrònics de diferent ^multiplicitat de spin^. El creuament de sistemes és seguit normalment d'una desactivació vibracional per col•lisió i acaba amb una transició espectroscòpica prohibida per spin d'intensitat baixa i temps de vida elevat, que origina la ^fosforescència^. Vegeu també ^regla de selecció^.
  • ca  creuament entre sistemes, n m
  • ca  creuament de sistemes, n m sin. compl.
  • ca  encreuament entre sistemes, n m sin. compl.
  • ca  ISC, n m sigla
  • es  conversión intersistema
  • es  cruce de sistemas
  • es  cruce intersistemas
  • es  CIS sigla
  • es  ISC sigla
  • en  intersystem crossing
  • en  ISC sigla

Química física

Definición
Desactivació no radiativa, sovint per col•lisió, entre estats electrònics de diferent ^multiplicitat de spin^. El creuament de sistemes és seguit normalment d'una desactivació vibracional per col•lisió i acaba amb una transició espectroscòpica prohibida per spin d'intensitat baixa i temps de vida elevat, que origina la ^fosforescència^. Vegeu també ^regla de selecció^.
  • ca  criogènic -a, adj
  • es  criogénico
  • en  cryogenic

Química industrial

Definición
Dit del fluid que permet que un sistema arribi a temperatures molt baixes, inferiors a 120 K, equivalents a <signe menys>153ºC. Aquestes temperatures s'aconsegueixen mitjançant els procediments de ^liqüefacció^ de gasos de baix punt d'ebullició, com el cicle Linde, el cicle Claude o els cicles en cascada, basats tots en l'^efecte Joule-Thomson^. S'aconseguí així el 1877 liquar l'oxigen, que té un punt d'ebullició de 90 K a la pressió atmosfèrica. Els fluids criogènics, un cop liquats, poden refredar altres matèries a temperatures molt baixes. S'ha aconseguit liquar heli, que té un punt d'ebullició de 4,2 K, equivalents a <signe menys>269,1ºC, a pressió atmosfèrica, i el seu ús és habitual en laboratoris, acceleradors de partícules i indústries de nous materials per a aplicacions de la superconductivitat. Les tècniques criogèniques basades en l'ús de fluids criogènics són la mateixa liqüefacció de gasos mitjançant cicles en cascada, la conservació d'aliments per congelació amb nitrogen líquid, que bull a 78 K i que químicament és quasi inert, o les tècniques crioquirúrgiques que aconsegueixen operacions menys agressives. Els combustibles líquids a molt baixa temperatura són habituals en coets i sondes espacials, que usen hidrogen i oxigen líquids com a combustible i comburent, respectivament. També l'hidrogen líquid per a automòbils comença a estendre's.
  • ca  criolita, n f
  • es  criolita
  • en  cryolite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Na3AlF6, que habitualment es troba de manera amorfa i granular, per bé que quan cristal·litza els seus cristalls pseudocúbics ho fan en el sistema monoclínic. De color blanc i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor entre vítria i greixosa, una duresa de 2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,95-3 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels halurs. Durant molt de temps ha estat emprat com a fonent en els processos electrolítics de refinació de la bauxita per a la producció d'alumini, malgrat que actualment se substitueix per productes sintètics. També s'utilitza en esmalts ceràmics i en la fabricació de vidres especials.