Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  corrent d'adsorció, n m
  • es  corriente de adsorción
  • en  adsorption current

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric originat per una reacció elèctròdica que té lloc de forma majoritària o completa sobre la superfície de l'elèctrode perquè l'espècie electroactiva, un intermedi i/o el producte final romanen adsorbits sobre ell. És el corrent característic d'un procés d'adsorció.
  • ca  corrent de corrosió, n m
  • es  corriente de corrosión
  • en  corrosion current
  • sbl  Icor

Electroquímica

Definición
Corrent anòdic que circula a través de la superfície d'un material metàl·lic que experimenta corrosió electroquímica en un electròlit determinat. En el procés de corrosió no hi ha pas net de corrent ja que també hi circula un corrent catòdic o de reducció d'un oxidant Ic, el qual és igual i de signe contrari a l'ànòdic o d'oxidació del metall Ia = Icor. El potencial d'elèctrode en aquestes condicions s'anomena potencial de corrosió i es designa per Ecor. Quan la corrosió és uniforme, les àrees anòdica i catòdica són iguals, cosa que fa que la densitat de corrent anòdica ja o densitat de corrent de corrosió jcor sigui igual i de signe contrari a la catòdica jc, és a dir, ja = jcor = jc. Es pot determinar la jcor d'un metall fent-lo servir com a elèctrode de treball en una cel·la de tres elèctrodes. La densitat de corrent j i el potencial de l'elèctrode de treball E compleixen l'equació de Butler-Volmer, que s'expressa com j = jcor [exp(c F(EEcor)/ RT) exp(a F(EEcor)/ RT)], on c és el coeficient de transferència catòdic i a és el coeficient de transferència anòdic, F és la constant de Faraday, R és la constant dels gasos ideals i T és la temperatura absoluta. El càlcul de jcor es pot dur a terme pel mètode de la resistència de polarització o bé a partir del mètode d'extrapol·lació de Tafel, en què s'empra l'aproximació j = jcor exp(a F(EEcor)/ RT) (corba inferior negativa de la figura) i que normalment s'expressa en la forma semilogarítmica ln j = ln jcor + a F(EEcor)/ RT, que correspon a l'equació de Tafel. Aquest mètode té el desavantatge respecte el de la resistència de polarització que el sistema se separa massa del seu potencial de corrosió i poden tenir lloc altres reaccions. A la corrosió localitzada, l'àrea de l'ànode és diferent de la del càtode i només s'acompleix que Ia = Icor = Ic.

Nota

  • Imatges_electroquímica 063 (densitat de corrent davant del potencial en un procés de corrosió electroquímica uniforme d'un metall)
  • ca  corrent de derivació, n m
  • es  corriente de derivación
  • en  bypass stream

Enginyeria química

Definición
Part d'un corrent que no passa per l'interior d'un sistema i s'uneix directament amb el corrent de sortida d'aquest sistema.
  • ca  corrent de difusió, n m
  • es  corriente de difusión
  • en  diffusion current
  • sbl  Id

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric degut a un procés electròdic sota control de difusió. És característic del procés de difusió estacionària, del procés de difusió no estacionària i del procés reversible. En polarografía, el corrent límit mitjà d'una ona sota control de difusió s'acostuma també a anomenar corrent de difusió i se simbolitza per Id.
  • ca  corrent de pic, n m
  • es  corriente de pico
  • en  peak current
  • sbl  Ip

Electroquímica

Definición
Valor màxim del corrent mesurat en un pic d'una corba corrent-potencial obtinguda en voltamperometria, voltamperometria cíclica i polarografia diferencial de polsos (vegeu les figures corresponents). Es designa com Ip de forma general, tot i que rep el nom de corrent de pic anòdic per a una reacció anòdica, on és simbolitzat per Ipa i té signe negatiu, i el de corrent de pic catòdic per a una reacció catòdica, on és representat per Ipc i té signe positiu.
  • ca  corrent de recirculació, n m
  • es  corriente de recirculación
  • en  recirculation stream

Enginyeria química

Definición
Part del corrent de sortida d'un sistema que s'uneix amb el corrent d'entrada al sistema.
  • ca  corrent elèctric, n m
  • ca  corrent, n m sin. compl.
  • es  corriente eléctrica
  • en  electric current

Electroquímica

Definición
Moviment dels electrons o dels ions en un medi conductor, degut a una diferència de potencial elèctric entre dos punts del mateix. Convencionalment s'accepta que el corrent té el sentit contrari al del moviment dels electrons (o dels ions negatius). Segons la seva dependència amb el temps, el corrent pot ésser continu o variable i, en aquest últim cas, periòdic o aperiòdic. El tipus de corrent periòdic més habitual és l'altern, generalment sinusoïdal, per bé que molt sovint s'empren també les formes d'ona quadrada, en dent de serra, de polsos, etc. En una cel·la electrolítica i en una pila galvànica, els electrons passen des de l'ànode (on té lloc l'oxidació) al càtode (on té lloc la reducció) a través d'un conductor extern al dispositiu i aleshores el sentit del corrent és el contrari, o sigui, del càtode a l'ànode a través del circuit extern. En la dissolució de la cel·la electroquímica, el corrent és transportat pels seus ions, segons els seus índexs de transport, tot desplaçant-se els anions cap a l'ànode i els cations cap al càtode.
  • ca  corrent faradaic, n m
  • es  corriente faradaica
  • en  faradaic current

Electroquímica

Definición
Corrent elèctric que circula per un elèctrode produït per una reacció electròdica. La relació entre la quantitat de matèria transformada o produïda per la reacció electròdica i el corrent faradaic ve donada per les lleis de Faraday. En un elèctrode també es donen corrents no faradaics, com ara el corrent capacitiu.
  • ca  corrent imposat, n m
  • es  corriente impresa
  • es  corriente impuesta
  • en  impressed current

Metal·lúrgia

Definición
Corrent elèctric continu subministrat per una font externa, en un sistema de protecció catòdica.
  • ca  corrent límit, n m
  • es  corriente límite
  • en  limiting current
  • sbl  Il

Electroquímica

Definición
Valor màxim del corrent elèctric originat per un procés electròdic. És simbolitzat per Il, tot i que per a una reacció anòdica rep el nom de corrent límit anòdic i es designa com Il,anod amb signe negatiu, mentre que per a una reacció catòdica es coneix com corrent límit catòdic i es representa per Il,cat amb signe positiu. És el corrent màxim que es mesura en un corrent catalític, un corrent cinètic, un corrent d'adsorció i un corrent de difusió, per la qual cosa sovint s'afegeix un distintiu al nom de corrent límit (corrent límit catalític, corrent límit de difusió, etc.).