Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  emmotllament, n m
  • es  moldeado
  • es  moldeo
  • en  casting
  • en  molding

Metal·lúrgia

Definición
Procés de conformació d'un metall que consisteix a fondre'l, abocar-lo dins d'un motlle i deixar-lo refredar fins que se solidifiqui.
  • ca  empavonament, n m
  • es  pavonado
  • en  blueing

Metal·lúrgia

Definición
Tractament d'oxidació superficial que s'aplica a l'acer al carboni a fi de formar-hi una capa anticorrosiva que protegeix el metall.
  • ca  emprimació, n f
  • es  imprimación
  • en  prime coat
  • en  primer
  • en  wash primer

Metal·lúrgia

Definición
Primera capa de pintura que s'aplica en una superfície per prevenir la corrosió i per millorar l'àdherència de les capes següents.
  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente
  • es  emulsionante
  • en  emulsifier

Química física

Definición
Substància que, pel seu caràcter tensioactiu, s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per impedir-ne la destrucció. L'acció d'un emulsionant és doble; d'una banda, redueix la tensió interfacial, i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa, i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la ^coalescència^ de les gotes formades. Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna) s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats. A més, molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc. Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com per exemple en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars. Els més usats són els monoesters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.
  • ca  emulsificació, n f
  • es  emulsificación
  • en  emulsification

Química industrial

Definición
Formació d'una emulsió a partir dels dos components, el greixós i l'aquós. És una operació molt comuna en les indústries que fabriquen productes formulats, com cosmètics, tints, pintures i salses, entre molts d'altres. Molts polímers s'obtenen per ^polimerització^ en emulsió. Industrialment, l'emulsificació té lloc normalment en discontinu, en reactors de tipus tanc agitat de mides molt variades, amb agitació adequada a la viscositat del producte i control de la temperatura. La recepta concreta de cada producte específica les proporcions, l'ordre, la seqüència de temperatures, el tipus de tensioactiu emulsionant adient, el temps d'agitació i altres variables de procés. Per a la preparació d'una emulsió d'oli en aigua es pot usar la tècnica d'inversió de fases, que consisteix a preparar a una temperatura relativament elevada una emulsió d'aigua en oli, la qual, per refredament per sota de la ^temperatura d'inversió de fases^, passa espontàniament a emulsió d'aigua en oli.
  • ca  emulsió, n f
  • es  emulsión
  • en  emulsion

Química física

Definición
Dispersió col·loïdal en què la fase dispersa i la fase dispersant són dos líquids immiscibles. Un dels dos líquids és polar (l'anomenada fase aquosa, W) i l'altre no polar (l'oli, O). Quan la fase dispersa és l'aquosa, l'emulsió es representa com a W/O, com la margarina o la maionesa; si la fase dispersa és l'orgànica, l'emulsió es representa com a O/W, com la llet o la majoria de cremes de bellesa. La fase dispersa es presenta en forma de petites gotes esfèriques d'un diàmetre que varia entre les dècimes i les desenes de micròmetre. Perquè l'emulsió sigui estable cal la presència d'un ^emulsionant^. Les emulsions es preparen normalment mitjançant l'homogeneïtzació dels components purs. Durant aquest procés, les emulsions polidisperses es converteixen en microemulsions i se n'incrementa l'estabilitat.
  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente
  • es  emulsionante
  • en  emulsifier

Química física

Definición
Substància que, pel seu caràcter tensioactiu, s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per impedir-ne la destrucció. L'acció d'un emulsionant és doble; d'una banda, redueix la tensió interfacial, i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa, i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la ^coalescència^ de les gotes formades. Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna) s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats. A més, molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc. Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com per exemple en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars. Els més usats són els monoesters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.
  • ca  enantiòmer, n m
  • es  enantiómero
  • en  enantiomer

Química orgànica

Definición
Isòmer òptic que presenta ^enantiomeria^ respecte a un altre.

Nota

  • Independentment del número de centres quirals, cada parella d'enantiòmers es caracteritza pel seu valor concret d'activitat òptica, en sentit oposat l'un de l'altre.
  • ca  enantiomeria, n f
  • es  enantiomería
  • en  enantiomerism

Química orgànica

Definición
Isomeria òptica en què els isòmers òptics són imatge especular l'un de l'altre i, per tant, un enantiòmer desvia la llum polaritzada cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerra.

Nota

  • La presència d'un únic ^centre quiral^ només fa possible l'existència d'enantiomeria, mentre que la presència de més d'un centre quiral permet, a més, la ^diastereoisomeria^ i, en casos particulars, l'existència d'una ^forma meso^ o més. Les relacions d'enantiomeria es poden apreciar fàcilment en les projeccions bidimensionals.
  • ca  enantiotropia, n f
  • es  enantiotropía
  • en  enantiotropy

Química inorgànica

Definición
Propietat que presenten dues formes cristal·lines d'una mateixa substància, quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d'una forma a l'altra es dóna a una temperatura concreta.

Nota

  • Aquesta temperatura és el punt de transició i és l'única en la qual les dues formes cristal·lines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada. Vegeu també ^al·lotropia^.