Diccionari de química (històric complet)

ca energia de Helmholtz, n f
ca energia lliure de Helmholtz, n f sin. compl.
ca funció de Helmholtz, n f sin. compl.
es energía de Helmholtz
es energía libre de Helmholtz
es función de Helmholtz
en Helmholtz energy
en Helmholtz free energy
en Helmholtz function
sbl A
sbl F

Química física

Definición

Variable extensiva associada al ^treball útil^ màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de forma reversible, a temperatura constant: ∆_T A ≤ W_útil. L'energia de Helmholtz és una funció d'estat que depèn de l'energia interna, la temperatura i l'entropia: A = U − TS. Aquesta magnitud va ser introduïda per H. L. F. von Helmholtz l'any 1882 amb el nom d'^energia lliure^ per a tenir en compte la part d'energia que es podia utilitzar, ja que una part estava lligada al procés. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Helmholtz en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i volum constants, pels quals l'energia de Helmholtz ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés. En química de superfícies es pot utilitzar el símbol F per a l'energia de Helmholtz per tal d'evitar la confusió amb el símbol A emprat per a l'àrea.

ca energia de punt zero, n f
ca ZPE, n f sigla
es energía de punto cero
en zero point energy
en ZPE sigla

Química teòrica

Definición

Valor més petit que pot tenir l'energia d'un sistema i que correspon al seu estat fonamental. En alguns sistemes, per exemple el rotor rígid, aquesta energia és zero, mentre que en d'altres (com una partícula en una caixa de potencial o un oscil·lador harmònic) té un significatiu valor no nul. En el cas d'un oscil·lador harmònic, l'energia de punt zero val E₀ = 1/2hν i correspon al nivell energètic amb nombre quàntic v = 0. En el moviment vibracional d'una molècula diatòmica l'energia de punt zero és igual a la diferència entre el mínim de la corba d'energia potencial molecular i l'energia de dissociació de la molècula.

ca energia de repulsió nuclear, n f
es energía de repulsión nuclear
en nuclear repulsion energy

Química teòrica

Definición

Energia d'interacció electrostàtica del conjunt de nuclis d'una molècula considerats com a càrregues puntuals. És una energia de caràcter repulsiu ja que tots els nuclis tenen una càrrega elèctrica positiva. La suma de l'energia de repulsió nuclear i l'energia electrònica corresponents a una mateixa disposició dels nuclis defineix l'energia de la molècula per a una geometria fixada i constitueix un punt de la superfície d'energia potencial que regeix el moviment nuclear. Vegeu també ^llei de Coulomb^.

ca energia de ressonància, n f
es energía de resonancia
en resonance energy

Química teòrica

Definición

Nom que rep l'energia de deslocalització en el context de la teoria de l'enllaç de valència. Segons aquesta teoria, l'energia de ressonància és l'estabilització addicional que rep una molècula gràcies a l'existència de diverses estructures electròniques equivalents entre si, anomenades estructures ressonants.

ca energia electrònica, n f
es energía electrónica
en electronic energy

Química teòrica

Definición

Energia del conjunt d'electrons d'un àtom o d'una molècula. En absència d'efectes relativistes, l'energia electrònica ve donada per la suma de tres contribucions: l'energia cinètica dels electrons, l'energia de repulsió entre ells i l'energia d'atracció que el o els nuclis atòmics, situats en una posició fixada, exerceixen sobre els electrons. Els possibles valors de l'energia electrònica d'un àtom o una molècula són els valors propis del corresponent hamiltonià electrònic. La incorporació al hamiltonià electrònic del terme d'interacció spin-òrbita permet millorar la descripció de l'energia electrònica quan els efectes relativistes són importants. L'energia electrònica constitueix, juntament amb l'energia translacional, l'energia rotacional i l'energia vibracional, una de les quatre contribucions fonamentals de l'energia molecular. Vegeu també ^acoblament spin-òrbita^.

ca energia interna, n f
es energía interna
en internal energy
sbl U

Química física

Definición

Variable extensiva associada als estats d'equilibri termodinàmic d'un sistema macroscòpic que s'introdueix perquè s'acompleixi la ^llei de la conservació de l'energia^. Segons el ^primer principi de la termodinàmica^: ∆U = q + w. Segons la IUPAC, s'ha de fer servir el conveni de signes que diu que tant el treball com la calor són positius si el sistema els rep, però en enginyeria encara és molt freqüent veure el primer principi de la termodinàmica com a ∆U = q − w, on el conveni de signes per al treball és diferent, ja que aquest es considera positiu quan és el sistema el que dóna treball. La interpretació microscòpica més habitual considera que aquesta variable està associada a l'energia cinètica mitjana de les molècules del sistema i que canvia en funció del volum o pressió i de la temperatura. Més exactament, aquesta interpretació està basada en el fet que, d'una banda, els canvis de volum o pressió, que donen o treuen energia al sistema en forma de treball, modifiquen els nivells energètics de les molècules, i, de l'altra, els canvis de temperatura, que donen o treuen energia en forma de calor, modifiquen la seva població. Així, ambdós fenòmens fan canviar l'energia cinètica mitjana de les molècules. A partir del segon principi de la termodinàmica, l'energia interna dóna un criteri d'espontaneïtat dels processos a sistemes tancats amb parets rígides i adiabàtiques i a entropia constant, en el sentit que l'energia interna ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés efectuat.

ca energia lliure, n f
es energía libre
en free energy

Química física

Definición

Energia màxima disponible per a realitzar un ^treball útil^, que no sigui en forma de ^treball d'expansió^. Aquest terme va ser introduït per H. L. F. von Helmholtz l'any 1882. Quan el procés es realitza de manera isotèrmica, es parla d'^energia de Helmholtz^, mentre que si a més a més es realitza de manera isocora, es parla d'^energia de Gibbs^.

ca energia lliure d'activació, n f
es energía libre de activación
en free energy of activation
sbl <delta grega majúscula>G<creu doble>

Bioquímica

Definición

Magnitud termodinàmica que, en una reacció química, equival a l'energia lliure de l'estat de transició menys l'energia lliure dels reactius. La velocitat de reacció és proporcional a e<signe menys><delta grega majúscula>G<creu doble>/RT, on R és la constant dels gasos i T és la temperatura absoluta. Així doncs, com més gran és <delta grega majúscula>G<creu doble>, menor és el nombre de molècules de reactiu que tenen energia suficient per assolir l'energia de l'estat de transició, i la reacció és més lenta. En una reacció de diverses etapes, l'etapa que presenta l'energia lliure d'activació més elevada s'anomena etapa limitant de la velocitat. Els catalitzadors, entre ells els enzims, actuen fent disminuir l'energia lliure d'activació de la reacció que catalitzen. La diferència entre els valors de <delta grega majúscula>G<creu doble> per a la reacció no catalitzada i catalitzada és una mesura de l'eficiència del catalitzador.

ca energia de Gibbs, n f
ca energia lliure de Gibbs, n f sin. compl.
ca funció de Gibbs, n f sin. compl.
es energía de Gibbs
es energía libre de Gibbs
es función de Gibbs
en Gibbs energy
en Gibbs free energy
en Gibbs function
sbl G

Química física

Definición

Variable extensiva associada al ^treball útil^ màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de forma reversible, a temperatura i pressió constants: ∆_T_, _p G ≤ W_útil. Per exemple, la quantitat màxima d'energia elèctrica que es pot extreure d'una ^pila^ quan actua de forma reversible coincideix amb l'energia de Gibbs bescanviada per la pila a temperatura i pressió constants. L'energia de Gibbs és una funció d'estat que depèn de l'entalpia, la temperatura i l'entropia: G = H − TS. Aquesta magnitud va ser introduïda per J. W. Gibbs l'any 1873 com a funció per descriure l'apropament a l'equilibri en processos a temperatura i pressió constants. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Gibbs en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i pressió constants, pels quals l'energia de Gibbs ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés. Veure ^energia lliure^.

ca energia de Helmholtz, n f
ca energia lliure de Helmholtz, n f sin. compl.
ca funció de Helmholtz, n f sin. compl.
es energía de Helmholtz
es energía libre de Helmholtz
es función de Helmholtz
en Helmholtz energy
en Helmholtz free energy
en Helmholtz function
sbl A
sbl F

Química física

Definición

Variable extensiva associada al ^treball útil^ màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de forma reversible, a temperatura constant: ∆_T A ≤ W_útil. L'energia de Helmholtz és una funció d'estat que depèn de l'energia interna, la temperatura i l'entropia: A = U − TS. Aquesta magnitud va ser introduïda per H. L. F. von Helmholtz l'any 1882 amb el nom d'^energia lliure^ per a tenir en compte la part d'energia que es podia utilitzar, ja que una part estava lligada al procés. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Helmholtz en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i volum constants, pels quals l'energia de Helmholtz ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés. En química de superfícies es pot utilitzar el símbol F per a l'energia de Helmholtz per tal d'evitar la confusió amb el símbol A emprat per a l'àrea.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición