Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  endotèrmic -a, adj
  • es  endotérmico
  • en  endothermic

Química física

Definición
Dit del procés o de la reacció que absorbeix calor quan es realitza a temperatura constant. La forma endotèrmic prové del grec i vol dir 'calor cap endins'. Vegeu també ^calor de reacció^, ^exotèrmic^ i ^reacció endotèrmica^.
  • ca  enduriment per deformació, n m
  • es  endurecimiento por deformación
  • en  strain hardening

Metal·lúrgia

Definición
Tractament mecànic aplicat a metalls purs i aliatges que consisteix a deformar-los en fred (a temperatura ambient) fins aconseguir, a nivell microscòpic, gran quantitat de dislocacions dintre els cristalls, amb la qual cosa s'aconsegueix endurir el metall, ja que així es dificulta el lliscament de les dislocacions en el metall. Vegeu també ^acritud^.
  • ca  enduriment per precipitació, n m
  • es  endurecimiento por precipitación
  • en  precipitation hardening

Metal·lúrgia

Definición
Tractament tèrmic aplicat a un aliatge bifàsic en què la solubilitat d'un component en l'altre varia molt amb la temperatura, la qual cosa consisteix a escalfar-lo fins aconseguir l'estat monofàsic (disoldre la fase minoritària dins la majoritària) i després refredar-lo sobtadament amb la finalitat de mantenir la microestructura monofàsica a temperatura ambient. Seguidament l'aliatge s'escalfa a certa temperatura i durant cert temps, la qual cosa possibilita el reagrupament dels àtoms de la fase minoritària de manera que apareixin gran quantitat de petits precipitats d'aquesta fase dintre els cristalls de la fase majoritària, amb la qual cosa s'aconsegueix endurir l'aliatge, ja que aquests precipitats dificulten el lliscament de les dislocacions en la fase majoritària. Vegeu també ^envelliment^.
  • ca  energia, n f
  • es  energía
  • en  energy

Termes generals

Definición
Capacitat d'un cos per a efectuar transformacions en ells mateixos o en altres cossos. Es manifesta en forma d'energia tèrmica, química, radiant, elèctrica i nuclear.
  • ca  energia cinètica, n f
  • es  energía cinética
  • en  kinetic energy

Termes generals

Definición
^Energia^ que posseeix un cos a causa del seu moviment. Ve donada per E<sub>c</sub> = 1/2 m v<sup>2</sup> [J], on <i>m</i> es la massa, en kg, i <i>v</i> és la velocitat, en m/s. Per exemple, una roca que es desprèn duu associada una energia cinètica a causa del seu moviment.
  • ca  energia d'activació, n f
  • es  energía de activación
  • en  activation energy
  • sbl  Ea

Química física

Definición
Paràmetre que, en l'^equació d'Arrhenius^, expressa la quantitat d'energia que cal subministrar als reactius per tal d'assolir energèticament l'^estat de transició^.
  • ca  energia d'enllaç, n f
  • es  energía de enlace
  • en  bond energy

Química teòrica

Definición
Mesura de la força de l'enllaç entre dos àtoms definida com la variació d'entalpia que correspon a la dissociació o trencament d'aquest enllaç en un mol de molècules a la temperatura absoluta de 298 K i a la pressió d'1 atm. Aquesta variació d'entalpia, <expressió 66a>, està relacionada d'una manera aproximada amb l'energia de dissociació de l'enllaç, D, segons l'expressió <expressió 66b>, en què R és la constant universal dels gasos i T és la temperatura absoluta. Atès que l'energia d'enllaç per un a parell d'àtoms no canvia gaire si aquests àtoms es troben en compostos no massa diferents entre si, molt sovint se sol emprar l'energia d'enllaç mitjana, que és l'energia d'enllaç promitjada per a una sèrie de compostos relacionats.
  • ca  energia d'ionització, n f
  • ca  potencial d'ionització, n m sin. compl.
  • ca  IP, n m sigla
  • es  energía de ionización
  • es  potencial de ionización
  • es  IP sigla
  • en  ionization energy
  • en  ionization potential
  • en  IP sigla
  • sbl  Ei

Química teòrica

Definición
Energia necessària per arrencar un electró d'un àtom o d'una molècula i portar-lo a una posició de potencial zero. És una mesura de la tendència d'aquests sistemes a retenir els electrons. En la taula periòdica dels elements l'energia d'ionització dels elements augmenta d'esquerra (des dels àtoms alcalins) a dreta (fins als gasos nobles) i de baix a dalt. Es distingeixen la primera energia d'ionització, la segona energia de ionització, la tercera energia d'ionització, etc., que corresponen, respectivament, a les energies del procés d'arrencar un electró d'un àtom o molècula neutres, d'un catió monovalent, d'un catió divalent, etc. L'energia d'ionització es fa invariablement més gran a mesura que es van extraient successivament més electrons del sistema i és especialment important per als electrons de les capes internes. L'energia d'ionització sempre és positiva, es mesura normalment en electró-volts (eV) i es pot determinar experimentalment mitjançant tècniques espectroscòpiques. Vegeu també ^espectrocòpia fotoelectrònica^.
  • ca  energia de bescanvi, n f
  • es  energía de intercambio
  • en  exchange energy

Química teòrica

Definición
Contribució a l'energia electrònica d'un àtom o d'una molècula deguda a les interaccions de bescanvi entre parells d'electrons, calculada segons el mètode de Hartree-Fock. És una contribució energètica que no té cap significació física clàssica i el seu valor per a cada parell d'electrons ve donat per la integral de bescanvi.
  • ca  energia de cohesió, n f
  • es  energía de cohesión
  • en  cohesion energy

Química teòrica

Definición
Variació d'entalpia que es produeix en transformar, a temperatura constant, un cristall en una col·leció de partícules (àtoms, molècules o ions) aïllades. El seu valor justifica l'estabilitat del cristall i la fixació de les seves partícules en les corresponents posicions d'equilibri.