espat tabular
espat tabular
Geologia
- ca wol·lastonita, n f
- ca espat tabular, n m sin. compl.
- es espato tabular
- es wollastonita
- en tabular spar
- en wollastonite
Geologia
Definición
Mineral de calci, de fórmula química Ca3[Si3O9], que cristal·litza en el sistema triclínic. De color variable (incolor, blanc, gris), té una lluïssor vítria, una duresa de 5-5,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,8-2,9 g/cm3, una fractura fibrosa i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. És un mineral típic del metamorfisme de contacte de roques calcàries, per bé que també es pot trobar en roques de metamorfisme regional de baixa pressió. S'utilitza en la fabricació de refractaris.
Nota
- La forma wol·lastonita prové del nom del químic anglès W. H. Wollaston.
espat vitri
espat vitri
Geologia
- ca fluorita, n f
- ca espat fluor, n m sin. compl.
- ca espat vitri, n m sin. compl.
- ca fluorina, n f sin. compl.
- es espato flúor
- es espato vítreo
- es fluorina
- es fluorita
- en fluor spar
- en fluorine
- en fluorite
Geologia
Definición
Mineral de fórmula química CaF2 que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics que cristal·litzen en el sistema cúbic, encara que ocasionalment es pot trobar en forma de cristalls octaèdrics o rombododecaèdrics i, fins i tot, de manera amorfa i granular. De color variable (habitualment groc, verd, blau i violeta; ocasionalment es troba en forma incolora, rosa, vermell o negre) i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,1-3,3 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació octaèdrica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Sovint es troba en filons hidrotermals de temperatura mitjana-alta, associada amb sulfurs de plom, zinc, plata i amb barita, per bé que és un mineral secundari en les cavitats de nombroses roques àcides i intermèdies intrusives, efusives i esquistocristal·lines. Pot representar un origen sedimentari, probablement per deposició, en conques tancades, amb aigües riques en solucions hidrotermals d'origen volcànic. Finalment, també es forma per sublimació de vapors associats al fenomen del volcanisme. S'utilitza en la preparació de l'àcid fluorhídric, en la indústria ceràmica, en òptica, en la preparació de plàstics i en el tractament metal·lúrgic de la bauxita. També es fa servir com a fluidificant de les escòries de la indústria metal·lúrgica. S'empren cristalls molt perfectes de fluorita en la fabricació de lents apocromàtiques i per a prismes d'utilització en espectrografia.
Nota
- La forma fluorita prové del llatí fluere (en català, 'escolar-se'), en referència al fet que es fon abans que algunes gemmes amb les quals es confon.
espàtula
espàtula
Termes generals
- ca espàtula, n f
- es espátula
- en spatula
Termes generals
Definición
Instrument en forma de pala petita que es fa servir per a agafar substàncies sòlides.
especialitat
especialitat
Química industrial
- ca especialitat, n f
- es especialidad
- en speciality
Química industrial
Definición
Producte químic, normalment una barreja o un ^producte formulat^, que és fabricat en quantitats relativament petites en comparació amb els productes bàsics o intermedis, i que és específic d'una única empresa o laboratori. En el cas dels medicaments, la fórmula està registrada i declarada en el prospecte.
espècie
espècie
Termes generals
- ca espècie, n f
- ca espècie química, n f
- es especie
- es especie química
- en chemical species
Termes generals
Definición
Classe de matèria, sigui un element o un compost, caracteritzada pel fet de tenir una composició definida i constant i que es diferencia d'altres elements o compostos de la mateixa composició pel fet de presentar isomeria, associació o altres diferències.
espècie electroactiva
espècie electroactiva
Electroquímica
- ca espècie electroactiva, n f
- es especie electroactiva
- en electroactive species
Electroquímica
Definición
Compost orgànic o inorgànic que inicia una reacció electròdica en oxidar-se o reduir-se a l'elèctrode en aplicar-li un potencial adient. Quan s'estudia el comportament electroquímic d'una espècie electroactiva en un medi constituït per un dissolvent i un electròlit indiferent mitjançant les tècniques electroquímiques, sovint s'aprecia la presència de processos consecutius, cadascun dels quals és iniciat per una nova espècie electroactiva generada en el procés anterior.
espècie química
espècie química
Termes generals
- ca espècie, n f
- ca espècie química, n f
- es especie
- es especie química
- en chemical species
Termes generals
Definición
Classe de matèria, sigui un element o un compost, caracteritzada pel fet de tenir una composició definida i constant i que es diferencia d'altres elements o compostos de la mateixa composició pel fet de presentar isomeria, associació o altres diferències.
espectre
espectre
Química teòrica
- ca espectre d'energies, n m
- ca espectre, n m sin. compl.
- es espectro
- es espectro de energías
- en energy spectrum
- en spectrum
Química teòrica
Definición
Conjunt de valors propis d'un operador de la mecànica quàntica; pot ser un espectre discret o un espectre continu segons si els valors propis es poden numerar o no.
espectre
espectre
Química analítica
- ca espectre, n m
- es espectro
- en spectrum
Química analítica
Definición
Representació gràfica de la intensitat de la radiació electromagnètica emesa o absorbida per una espècie en funció de la longitud d'ona o de la freqüència de la radiació.
Nota
- graf_QA2. OAA: ok
espectre atòmic
espectre atòmic
Química analítica
- ca espectre atòmic, n m
- es espectro atómico
- en atomic spectrum
Química analítica
Definición
Espectre electrònic que s'obté com a conseqüència de les transicions d'electrons entre diferents nivells d'energia en un àtom. Aquestes transicions poden representar l'emissió de radiació electromagnètica, quan es produeix el pas des d'un estat excitat a l'estat fonamental, o l'absorció de radiació electromagnètica, quan es produeix el pas des de l'estat fonamental fins a un estat excitat. És un espectre de línies format per línies espectrals discretes que corresponen a salts entre els nivells quantitzats d'energia i permet la identificació d'un element mitjançant l'estudi de la longitud d'ona de les línies espectrals més característiques, així com la seva determinació quantitativa a partir de la intensitat d'aquestes línies.
Nota
- graf_QA2. OAA: ok, però es veu una mica malament.
