Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espectre continu, n m
  • es  espectro continuo
  • en  continuum spectrum

Química teòrica

Definición
Expectre d'energies en què els valors propis d'un operador no poden ser clarament diferenciats entre si ni poden ser identificats mitjançant una numeració entera i que varien de manera contínua entre un valor mínim i un valor màxim. Els operadors associats al moment lineal i a la posició d'una partícula lliure són exemples d'operadors d'espectre continu. Un operador pot tenir part del seu espectre continu i part discret. Vegeu també ^espectre discret^.
  • ca  espectre d'absorció, n m
  • es  espectro de absorción
  • en  absorption spectrum

Química analítica

Definición
Espectre electrònic obtingut com a conseqüència de l'absorció de radiació electromagnètica per part d'un àtom o una molècula. L'energia transferida provoca transicions des de l'estat fonamental fins a un estat excitat. Els àtoms i les molècules tenen un nombre limitat de nivells d'energia quantitzada discreta entre els que és possible que es produeixi l'absorció d'una radiació electromagnètica. L'energia del fotó incident ha d'igualar la diferència d'energia entre l'estat fonamental i un dels estats excitats de l'espècie absorbent. Com que aquestes diferències d'energia són úniques per a cada espècie, s'obtindrà un espectre característic per cada àtom o molècula. Aquesta propietat és àmpliament emprada en espectrometria, ja que ofereix un medi de caracteritzar els diferents constituents d'una mostra. Per a obtenir un espectre d'absorció, la mostra s'il·lumina amb radiació electromagnètica i, mitjançant un espectròmetre, s'analitza la proporció de radiació absorbida per la mostra en funció de la longitud d'ona o de la freqüència. L'aspecte d'aquests espectres depèn de la complexitat i l'estat físic de l'espècie absorbent i del medi en què es troba.

Nota

  • graf_QA2. OAA: ok, però canviar "μg/mL" per "μg/ml" (la cursiva i la majúscula) i "Dissolució" per "Solució" i "Absorbancia" per "Absorbància".
  • ca  espectre d'emissió, n m
  • es  espectro de emisión
  • en  emission spectrum

Química analítica, Química física

Definición
Espectre electrònic obtingut quan un àtom o una molècula retornen des d'un estat excitat a nivells d'energia inferiors. Com que l'energia de les radiacions emeses està quantitzada, cada àtom i molècula presenta un espectre d'emissió característic, la qual cosa s'utilitza per a caracteritzar els diferents components d'una mostra. L'espectre d'emissió s'obté excitant adequadament la mostra i enregistrant, mitjançant un espectròmetre, la intensitat de la radiació emesa en funció de la longitud d'ona o de la freqüència. Cal tenir en compte que l'espectre d'emissió d'un mateix compost varia segons el mètode d'excitació, que pot ser de tres tipus diferents. L'emissió d'un nucli radioactiu no requereix excitació perquè els nuclis radioactius poden desintegrar-se espontàniament i emetre raigs gamma. L'emissió després de l'absorció de radiació electromagnètica pot produir el fenomen de ressonància, quan la freqüència de la radiació emesa és igual a la de l'absorbida, i el de luminiscència, quan la freqüència de la radiació emesa és superior a la de l'absorbida. L'emissió de radiació electromagnètica també es pot donar després d'una excitació tèrmica o elèctrica. L'espectre d'emissió atòmica conté longituds d'ona específiques de l'element que emet, és un espectre de línies; en canvi, l'espectre d'emissió molecular és més complex perquè hi ha més d'un estat vibracional i més d'un estat rotacional per a cada nivell d'energia electrònica i s'observen nombroses línies poc espaiades que formen bandes d'emissió, és un espectre de banes. Els espectres d'emissió continus són aquells en què totes les longituds d'ona presenten valors apreciables, o en els que les longituds d'ona individuals estan tan poc espaiades que no és factible separar-les. Aquests espectres resulten de l'excitació de sòlids o líquids en els que els àtoms estan tan propers que són incapaços de tenir un comportament independent, o bé de l'excitació de molècules complexes amb un gran nombre d'estats d'energia altament relacionats. Un cas especial d'emissió contínua es dóna amb un ^cos negre^, usat com a font de radiació en mètodes analítics, la radiació emesa del qual depèn més de la temperatura del cos negre que del seu materiali pot ser en les regions de l'infraroig, el visible i l'ultraviolat proper.

Nota

  • graf_QA2 (OAA: ok, però treure l'accent a "energia" i treure les majúscules) taules_QA2 (OAA: ok)
  • ca  espectre d'energies, n m
  • ca  espectre, n m sin. compl.
  • es  espectro
  • es  espectro de energías
  • en  energy spectrum
  • en  spectrum

Química teòrica

Definición
Conjunt de valors propis d'un operador de la mecànica quàntica; pot ser un espectre discret o un espectre continu segons si els valors propis es poden numerar o no.
  • ca  espectre d'excitació, n m
  • es  espectro de excitación
  • en  excitation spectrum

Química analítica

Definición
Espectre d'absorció d'un compost fluorescent que s'obté en variar la longitud d'ona d'excitació d'aquest, i en mesurar la intensitat de la seva emissió fluorescent a la longitud d'ona del màxim d'aquesta. L'espectre d'excitació és, teòricament, idèntic a l'espectre d'absorció; en canvi, apareix a longituds d'ona més curtes que l'espectre d'emissió i n'és la imatge especular.

Nota

  • graf_QA2. OAA: ok, però al HARRIS hi ha el mateix exemple a la pàgina 425 i s'hi aprecia millor.
  • ca  espectre de primer ordre, n m
  • es  espectro de primer orden
  • en  first-order spectrum

Química física

Definición
Espectre de ressonància magnètica nuclear en què les diferències entre els desplaçaments químics dels nuclis d'una molècula són molt més grans que les constants d'acoblament. Els espectres de primer ordre són fàcilment interpretables si es tenen en compte una sèrie de regles pràctiques. Hi ha tres regles importants que es compleixen en els espectres de primer ordre per a nuclis amb I = 1/2 (el cas més típic seria el del 1H). Primerament, un grup de ^nuclis químicament equivalents^ no acoblats amb altres nuclis de la molècula produeix un sol senyal en l'espectre de ressonància magnètica nuclea. D'altra banda, un sistema format per un grup de n ^nuclis magnèticament equivalents^ A de spin 1/2 acoblats als d'un altre grup de m nuclis magnèticament equivalents X de spin 1/2, dóna lloc a un conjunt de m + 1 línies centrades en δA (desplaçament químic dels nuclis A) i a un altre conjunt de n + 1 línies centrades en δX. La separació entre línies d'un o altre multiplet és la constant d'acoblament existent entre un nucli A i un nucli X. Finalment, l'espectre de ressonància magnètica nuclear d'un grup de n nuclis magnèticament equivalents A acoblat, en primer lloc, a un altre grup de m nuclis magnèticament equivalents M, i, en segon lloc, a un tercer grup de l nuclis magnèticament equivalents X, es pot deduir aplicant la regla anterior per a acoblar el grup An amb Mm i tornant-la a aplicar després per a obtenir el desdoblament de cada component del multiplet produït per l'acoblament amb el grup Xl.
  • ca  espectre de ressonància magnètica nuclear, n m
  • es  espectro de resonancia magnética nuclear
  • en  nuclear magnetic resonance spectrum

Química física

Definición
Espectre de la intensitat de radiació absorbida respecte al ^desplaçament químic^ expressat en parts per milió. En espectres de ressonància magnètica nuclear de 1H i de 13C, la freqüència de referència ν0 se sol escollir com la que pertany a l'espècie tetrametilsilà, una espècie de senyal intensa tant en espectres de ressonància magnètica nuclear de 1H com de 13C i que es dissol sense reaccionar en la majoria de substàncies. En l'espectre de ressonància magnètica nuclear de 1H, cada grup de protons equivalents presenta un senyal; així doncs, el de l'etanol en presentarà tres, els del grup CH3, els del grup CH2 i el del grup OH. Les intensitats dels senyals són proporcionals al nombre de protons que hi ha a la mostra. Les corbes en forma d'esglaó de cada senyal en l'espectre fan referència a la integració del senyal, és a dir, a l'àrea sota la corba de cada senyal. La relació de les integracions dels senyals són proporcionals al nombre de protons que inclou (3:2:1 per al cas de l'etanol). Els senyals presenten una estructura fina, ja que cadascun dels senyals no està constituït per un únic pic, sinó per més d'un. L'origen d'aquest desdoblament dels senyals rau en l'^acoblament spin-spin^. Quan les diferències entre els desplaçaments químics dels nuclis d'una molècula són molt més grans que les constants d'acoblament entre els nuclis, en resulten ^espectres de primer ordre^, que són fàcils d'interpretar. D'altra banda, si aquestes diferències són comparables als valors de les constants d'acoblament, en resulten són espectres de segon ordre, més difícils d'interpretar. Vegeu també ^espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear^.
  • ca  espectre discret, n m
  • es  espectro discreto
  • en  discrete spectrum

Química teòrica

Definición
Expectre d'energies en què els valors propis d'un operador són clarament diferenciats entre si i que, per tant, poden ser identificats mitjançant una numeració entera. El fenomen de la quantització, característic dels sistemes mecanicoquàntics, s'observa en aquelles propietats que tenen associats operadors amb un espectre discret de valors propis. Un operador pot tenir part del seu espectre discret i part continu. Vegeu també ^espectre continu^.
  • ca  espectre electrònic, n m
  • es  espectro electrónico
  • en  electronic spectrum

Química analítica, Química física

Definición
Espectre produït per l'emissió o l'absorció de radiació electromagnètica com a conseqüència de transicions entre els nivells energètics electrònics dels àtoms o les molècules d'una substància. Es pot distingir entre ^espectre d'emissió^, que s'obté excitant adequadament la mostra perquè emeti radiació electromagnètica, i ^espectre d'absorció^, que s'obté il·luminant la mostra i analitzant la proporció de radiació electromagnètica que absorbeix. L'emissió i l'absorció de radiació electromagnètica provenen de les transicions entre dos estats d'energia quantitzada en un àtom o una molècula. Els espectres es poden classificar segons els nivells d'energia que hi intervenen. Els nuclis atòmics són els que tenen uns nivells d'energia més elevats; per tant, les transicions entre aquests donen lloc a espectres en la regió de freqüències més elevades (la qual cosa és equivalent a menor longitud d'ona). Són els espectres de raigs gamma, que proporcionen informació sobre l'estructura nuclear. Els nivells energètics associats als electrons interns dels àtoms donen lloc als espectres de raigs X, que són característics de cada àtom i pràcticament independents dels enllaços, és a dir, de la molècula en què es troben els àtoms. Els nivells energètics dels electrons de valència dels àtoms i molècules donen lloc als espectres electrònics en la regió visible i la regió ultraviolada. L'espectre electrònic dels àtoms és molt diferent al de les molècules. L'^espectre atòmic^ consisteix en línies molt estretes a determinades freqüències (és un espectre de línies), mentre que l'^espectre molecular^, donada la influència dels nivells de vibració i de rotació, presenta zones d'absorció o d'emissió a certs intervals de freqüència, més o menys amples (és un espectre de bandes). L'energia de vibració dels àtoms d'una molècula és menor que l'energia electrònica; les transicions entre nivells de vibració apareixen en la regió infraroja i donen lloc als espectres infrarojos, que, donada la influència dels nivells de rotació, són espectres de bandes. Les transicions entre els nivells de rotació de les molècules originen espectres de línies més o menys amples en la regió de les microones. Finalment, en la regió de les ones de ràdio i de les microones poden aparèixer, en presència d'un intens camp magnètic exterior, espectres deguts a les orientacions dels moments magnètics de spin nuclear (espectre de ressonància magnètica nuclear) i de spin electrònic (espectre de ressonància de spin electrònic).
  • ca  espectre fotoelectrònic, n m
  • es  espectro fotoelectrónico
  • en  photoelectronic spectrum

Química física

Definición
Espectre que representa el nombre d'electrons expulsats per unitat de temps en funció de la seva energia cinètica. Aquests espectres són molt semblants als espectres obtinguts per espectrometria d'ultraviolat i visible i són interpretats a partir del ^teorema de Koopmans^. Les bandes espectrals dels espectres fotoelectrònics poden relacionar-se, per tant, amb l'energia dels orbitals moleculars o dels orbitals atòmics. D'altra banda, les bandes espectrals dels espectres fotoelectrònics, de la mateixa manera que s'esdevé en els espectres electrònics d'ultraviolat i visible, solen presentar una estructura fina vibracional, ja que el catió que resulta de l'expulsió de l'electró es pot trobar en diferents nivells vibracionals excitats. Vegeu també ^espectroscòpia fotoelectrònica^.