Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fenantrè, n m
  • es  fenantreno
  • en  phenanthrene
  • for  C14H10

Química orgànica

Definición
Hidrocarbur aromàtic tricíclic que consta de tres anells benzènics que a temperatura ambient es presenta com un sòlid de cristalls brillants i incolors, i té un punt de fusió de 100,35 ºC i un punt d'ebullció de 340 ºC.

Nota

  • És un isòmer de l'^antracè^. Té una densitat d'1,063 g/cm3. És insoluble en aigua, però soluble en benzè, hidrocarburs alifàtics, alcohol, èter, disulfur de carboni i àcid acètic. S'obté per la destil·lació seca d'antracita, quitrà d'hulla o pissarra bituminosa, i la posterior recristal·lització amb alcohol. Es fa servir en la síntesi de fenantroquinona, colorants, explosius i altres drogues. L'esquelet del fenantrè, diversament substituït, és present en l'estructura de nombroses substàncies naturals, com els alcaloides del grup de la morfina, les hormones sexuals, els esteroides, els àcids biliars i substàncies cancerígenes.
  • ca  fenil, n m
  • es  fenil
  • en  phenyl
  • sbl  Ph
  • for  C6H5−

Química orgànica

Definición
Aril que deriva del benzè per pèrdua d'un àtom d'hidrogen.

Nota

  • Pot tractar-se de la ramificació d'un hidrocarbur, com ara en el 2-fenil-1-butè, o d'un altre compost orgànic, o bé formar part d'un grup funcional, com en la N-fenilacetamida.
  • ca  fenilalanina, n f
  • ca  àcid 2-amino-3-fenilpropanoic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-amino-3-fenilpropanoico
  • es  fenilalanina
  • en  2-amino-3-phenylpropanoic acid
  • en  phenylalanine
  • sbl  F
  • sbl  Phe

Bioquímica

Definición
Aminoàcid essencial, apolar, aromàtic, de fórmula semidesenvolupada C<sub>6</sub>H<sub>5</sub>CH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH que s'obté de la caseïna de la llet, de la fibrina de la sang i de la zeïna del blat de moro. En els microorganismes, la seva biosíntesi té lloc a partir de la condensació entre el fosfoenolpiruvat i l'eritrosa-4-fosfat, i de la ciclació del compost resultant. És el precursor bioquímic d'hormones com la tiroxina i l'adrenalina, de neurotransmissors com la dopamina, i del pigment melanina. És degradat donant fumarat i acetoacetat. La seva acumulació, per deficiència de l'enzim fenilalanina hidroxilasa, provoca hiperfenilalaninèmia i, en els casos més greus, fenilcetonúria. Forma part de la composició de l'edulcorant artificial aspartame.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  anilina, n f
  • ca  fenilamina, n f sin. compl.
  • es  anilina
  • es  fenilamina
  • en  aniline
  • en  phenylamine
  • for  C6H5NH2

Química orgànica

Definición
Amina primària que es presenta com un líquid oliós, incolor, d'olor característica, que s'embruneix a l'aire i a la llum i té un punt de fusió de <signe menys>6,2 ºC i un punt d'ebullició de 184,4 ºC.

Nota

  • És la més simple de les amines aromàtiques. És una base dèbil (pKb = 9,30) i és poc soluble en aigua però miscible en la major part de dissolvents orgànics. És present en petita quantitat al quitrà d'hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi. L'anilina és tòxica per inhalació, ingestió o absorció cutània i pot donar lloc a intoxicacions greus. Les propietats químiques de l'anilina són fonamentalment les de les amines primàries i les dels compostos aromàtics. Com que l'amina és susceptible d'acilació, alquilació o arilació i és diazotada per l'àcid nitrós en medi àcid, dóna una sal de benzendiazoni. Com a compost aromàtic, és susceptible de sulfonació, nitració i halogenació. El grup amino orienta aquestes reaccions en orto i para. Les aplicacions de l'anilina són nombroses i variades. El 65 % de la seva producció es dedica a la fabricació d'accelerants i antioxidants per al cautxú, com els derivats tiazòlics. Per ordre d'importància, el segueixen la fabricació de colorants i d'intermediaris de colorants, principalment azoics; la fabricació de la 2-hidroquinona per a la fotografia; la indústria dels plàstics, principalment la fabricació de diisocianats, i la de indústria de productes farmacèutics, especialment antipirètics. L'anilina és emprada també en la fabricació d'explosius i com a dissolvent en el refinatge del cru petrolífer. Un bon nombre dels seus derivats tenen també importants aplicacions tècniques.
  • ca  fenilè, n m
  • es  fenileno
  • en  phenylene
  • for  −C6H4−

Química orgànica

Definición
Cadascun dels tres substituents o radicals divalents, orto, meta i para, derivats formalment del benzè per pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.
  • ca  fenol, n m
  • ca  hidroxibenzè, n m sin. compl.
  • es  fenol
  • es  hidroxibenceno
  • en  hydroxybenzene
  • en  phenol
  • for  C6H5OH

Química orgànica

Definición
Alcohol derivat del benzè que a temperatura ambient es troba en forma cristal·litzada i té un punt de fusió de 42,5 ºC i un punt d'ebullició de 182 ºC.

Nota

  • És el més simple dels membres de la sèrie homòloga dels fenols. Té una densitat d'1,07 g/cm3. És soluble en alcohol, èter, cloroform, aigua i àlcalis. El fenol (pKa <vírgula> 10) té una major acidesa que els alcohols alifàtics (pKa <vírgula> 16) i forma la sal iònica en solucions diluïdes d'hidròxids. Alguns derivats del fenol són encara més àcids, segons si el substituent de l'anell de benzè estabilitza la càrrega negativa del ^fenòxid^ resultant. Industrialment, s'obté per oxidació del cumè i l'acetona n'és el subproducte, encara que hi ha altres vies sintètiques que parteixen del benzè o del toluè. El fenol es fa servir en l'obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants. En la indústria farmacèutica es fa servir en la preparació de l'àcid salicílic i de la fenolftaleïna.
  • ca  fenol, n m
  • es  fenol
  • en  phenol

Química orgànica

Definición
Cadascun dels components de la sèrie homòloga de compostos aromàtics en la qual un o més hidroxils estan units directament a un anell de benzè.

Nota

  • Hi ha diferents tipus de fenols. En el cas que només hi hagi un hidroxil, és un monofenol, com el cresol i el xilenol. Si contenen dos o més hidroxis, són polifenols, com el pirocatecol, el resorcinol i la hidroquinona. Els compostos que tenen l'hidroxil unit a un anell aromàtic policíclic són fenols polinuclears. Els més senzills són el naftol i el fenantrol, ambdós monofenols polinuclears. Els ^arens^ que contenen un hidroxil unit directament a l'anell benzènic i un altre hidroxil en la cadena lateral són fenols alcohols. El més important és l'alcohol salicílic (HOC6H4CH2OH). Els fenols són considerats una família de compostos diferent dels alcohols, tot i que es podria pensar que són el mateix tipus de compostos, però les seves propietats fisicoquímiques són molt diferents. Genèricament, es presenten com a sòlids cristal•lins, d'olor picant característica. Són més àcids que els alcohols i donen la sal corresponent, el fenolat, amb més facilitat. Tenen interès sintètic diverses reaccions en què el fenol actua com a nucleòfil, ja sigui en la forma protonada o com a ^fenoxi^, i dóna ^substitucions nucleòfiles^ o condensació, com la síntesi d'èters de fenil o l'^esterificació^, respectivament. Des del punt de vista de la ^substitució electròfila^ aromàtica, l'hidroxil és un grup activant i fa possible l'entrada d'agents electròfils en les posicions orto i para dels fenols. Té molt interès sintètic la formació de ^sals de diazoni^, en fer possible l'obtenció de diversos colorants, a més de diversos compostos derivats del benzè. Els fenols són responsables de moltes coloracions de flors i es troben extensament presents en la natura, com a components de moltes plantes i dels seus fruits, de la fusta i dels combustibles fòssils.
  • ca  fenolat, n m
  • es  fenolato
  • en  phenolate anion
  • for  C6H5O−

Química orgànica

Definición
Anió que es forma per la ionització de l'hidrogen de l'hidroxil del fenol, del qual n'és la base conjugada.

Nota

  • El fenolat es pot comportar com a base i com a nucleòfil, però com que la càrrega negativa pot recaure sobre l'oxigen o bé sobre el carboni α, es comporta com un nucleòfil de l'oxigen o com una base. Si es comporta com un nucleòfil, ho fa de manera semblant a un ^alcoholat^, la qual cosa permet obtenir-ne els èters. Alhora es pot comportar com un nucleòfil del carboni α i donar les reaccions pròpies de l'^enolat^.
  • ca  fenolat, n m
  • ca  fenòxid, n m sin. compl.
  • es  fenolato
  • es  fenóxido
  • en  phenolate
  • en  phenoxide

Química orgànica

Definición
Cadascuna de les sals derivades del fenol.
  • ca  fenolftaleïna, n f
  • ca  3,3-bis(4-hidroxifenil)ftalida, n f sin. compl.
  • ca  3,3-bis(p-hidroxifenil)ftalida, n f sin. compl.
  • es  3,3-bis(4-hidroxifenil)ftalida
  • es  3,3-bis(p-hidroxifenil)ftalida
  • es  fenolftaleína
  • en  3,3-bis(4-hydroxyphenyl)phthalide
  • en  3,3-bis(p-hydroxyphenyl)phthalide
  • en  phenolphthalein
  • for  C20H14O4

Química analítica

Definición
Indicador acidobàsic del grup de les ftaleïnes amb un interval de viratge comprès entre 8,0 i 9,8 unitats de pH. S'obté per condensació d'anhídrid ftàlic i fenol en presència d'àcid sulfúric. És un sòlid cristal·lí que, en estat pur és de color blanc, per bé que el producte comercial sovint conté impureses que li donen una tonalitat groguenca. Pràcticament és insoluble en aigua, però soluble en etanol, èter etílic i àlcalis. La capacitat per formar solucions incolores en medi neutre o àcid, i solucions vermelles en medi bàsic, fa que s'utilitzi principalment com a indicador acidobàsic en valoracions acidobàsiques, per bé que també es fa servir com a laxant en medicina. Fou descoberta el 1871 per Bayer.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, llegenda: reacció de condensació de la fenolftaleïna