Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ferroelèctric -a, adj
  • es  ferroeléctrico
  • en  ferroelectric

Química teòrica

Definición
Dit del medi o substància que presenta una polarització dielèctrica permanent després de ser sotmès a un camp elèctric extern. La seva permitivitat és variable, segons el valor del camp i la temperatura. Són ferroelèctrics destacats el titanat de bari i la sal de Rochelle.
  • ca  ferromagnètic -a, adj
  • es  ferromagnético
  • en  ferromagnetic

Química teòrica

Definición
Dit del medi o substància que té una susceptibilitat magnètica positiva molt gran. En sotmetre un material ferromagnètic a un camp magnètic extern es produeix una forta magnetització, i quan el camp extern cesa, la magnetització no desapareix del tot, queda un magnetisme romanent. Per tant, els materials ferromagnètics són útils per construir imants permanents i per fabricar suports magnètics d'emmagatzematge d'informació. També s'utilitzen per obtenir camps magnètics grans. Els materials ferromagnètics són sòlids cristal·lins formats per àtoms o ions amb moments magnètics permanents que tendeixen a disposar-se alineadament entre si formant zones o dominis magnetitzats que, abans d'aplicar cap camp magnètic, presenten orientacions aleatòries i es neutralizen mútuament. El comportament ferromagnètic només s'observa per sota d'una temperatura crítica anomenada temperatura de Curie. Són ferromagnètics els metalls ferro, cobalt, níquel, gadolini i disprosi, així com alguns minerals i aliatges metàl·lics.
  • ca  ferromagnetisme, n m
  • es  ferromagnetismo
  • en  ferromagnetism

Química teòrica

Definición
Propietat que presenten alguns metalls i aliatges que en presència d'un camp magnètic donen lloc a una inducció molt elevada i es comporten com imants si la temperatura no és massa alta. Això succeeix perquè els moments dipolars magnètics d'aquests metalls i aliatges s'orienten tots en un mateix sentit en el camp magnètic. Les substàncies ferromagnètiques tenen una ^permeabilitat relativa^ molt elevada, de l'ordre de 1000, variable en funció del camp magnètic i de les condicions a què ha estat sotmès el material, i si s'anul•la el camp magnètic, no s'anul•la la inducció magnètica, i així resten magnetitzades, per la qual cosa poden ésser emprades per fabricar imants. Tota substància ferromagnètica té una ^temperatura de Curie^, sobrepassada la qual es torna paramagnètica.
  • ca  ferromanganès, n m
  • es  ferromanganeso
  • en  ferromanganese
  • sbl  Fe/Mn

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge de ferro amb manganès (30-60%) emprat per desulfurar el ferro de l'acer i per aliar-lo.
  • ca  ferroníquel, n m
  • es  ferroníquel
  • en  ferronickel
  • sbl  Fe/Ni

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge de ferro amb 50% de níquel, emprat per a l'obtenció d'acers aliats.
  • ca  ferroproteïna, n f
  • es  ferroproteína
  • en  ferroprotein

Bioquímica

Definición
Proteïna conjugada que conté ferro en el seu grup prostètic. Les ferroproteïnes més importants i conegudes són les hemoproteïnes, que tenen el grup prostètic hem; també n'hi ha sense aquest grup, com la ferredoxina, àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d'oxidació-reducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi. També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases (la de NADH i la de succinat) que contenen Fe no hemàtic. En general, les ferroproteïnes tenen pesos moleculars baixos (6.000-12.000), de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d'àtoms de S per molècula.
  • ca  ferrosilici, n m
  • es  ferrosilicio
  • en  ferrosilicon
  • sbl  Fe/Si

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge de ferro amb 12% de silici, emprat per a l'obtenció d'acers especials i per grafititzar la fosa.
  • ca  ferrotitani, n m
  • es  ferrotitanio
  • en  ferrotitanium
  • sbl  Fe/Ti

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge de ferro amb 17-27% de titani, emprat per a l'obtenció d'acers aliats.
  • ca  ferrotungstè, n m
  • es  ferrotungsteno
  • en  ferrotungsten
  • sbl  Fe/W

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge de tungstè amb 13-33% de ferro, emprat per a l'obtenció d'acers aliats.
  • ca  ferrovanadi, n m
  • es  ferrovanadio
  • en  ferrovanadium
  • sbl  Fe/V

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge de ferro amb 35% de vanadi, emprat per a l'obtenció d'acers aliats.