Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  adob, n m
  • ca  fertilitzant, n m sin. compl.
  • es  abono
  • es  fertilizante
  • en  fertilizer

Química industrial

Definición
Substància natural o sintètica que conté elements indispensables per al creixement de les plantes i que s'afegeix al sòl. Des de l'antiguitat s'usen els fems i altres adobs naturals de manera empírica, però no va ser fins a les investigacions de Liebig i Lawes, a la primera meitat del segle XIX, que no es comprengué que les plantes precisen per al seu creixement diferents elements a part del carboni, l'hidrogen i l'oxigen. Entre ells el nitrogen, el fòsfor i el potassi en forma assimilable per les plantes, i també el calci, el magnesi, el sofre i altres oligoelements en menors quantitats. El nitrogen que necessiten les plantes, el pot proporcionar la urea, els nitrats solubles, les sals amòniques, la cianamida o l'amoníac, però no el nitrogen de l'aire. El fòsfor es necessita en forma de fosfats àcids solubles de calci o d'amoni o, fins i tot, com a àcid fosfòric diluït, i el potassi es necessita en forma d'ió potàssic, el qual s'introdueix com a sulfat, nitrat o clorur. Des de la dècada de 1920 s'usen els nitrats naturals com el guano o el nitrat de Xile, avui obsolets. Des del segle XIX la disponibilitat d'àcid sulfúric i de fosforita permeté obtenir el ^superfosfat^. El ^procés Haber-Bosch^ permeté al començament del segle XX disposar d'abundants quantitats d'amoníac i d'àcid nítric i, per tant, de nitrats i de sals amòniques. Actualment, i a escala mundial, la tendència és usar els adobs ternaris amb els tres elements principals de la manera més concentrada possible, en forma d'adobs compostos o d'^adobs NPK^. La matèria orgànica en descomposició també proporciona importants nutrients al sòl i ajuda a mantenir-lo humit i esponjós. Normalment, l'humus s'utilitza en conjunció amb adobs sintètics per a potenciar l'efecte fertilitzant. L'abús en la utilització dels adobs pot causar problemes ambientals, com ara l'^eutrofització^, que causa un excessiu creixement de les plantes, o la nitrificació de les aigües freàtiques. Són complementaris als adobs els correctors del sòl, que modifiquen la composició del sòl agrícola per a compensar determinades carències que puguin presentar a causa de determinats cultius o agents atmosfèrics. Els sòls descalcificats es poden acidificar amb calç, que actua també com a nutrient per a algunes espècies, com l'alfal o la remolatxa. El compost obtingut a partir de la fermentació aeròbia controlada de matèria orgànica dels residus sòlids urbans o dels fangs de depuradora és també un corrector apreciat. Els adobs es poden subministrar de forma sòlida triturada o granulada; de forma líquida en dissolució aquosa, o fins i tot de forma gasosa en alguns casos, com en el subministrament d'amoníac anhidre a pressió.
  • ca  transistor d'efecte de camp, n m
  • ca  transistor unipolar, n m
  • ca  FET, n m sigla
  • es  transistor de efecto de campo
  • es  transistor unipolar
  • es  FET sigla
  • en  field effect transistor
  • en  unipolar transistor
  • en  FET sigla

Química analítica

Definición
Dispositiu electrònic basat habitualment en un semiconductor de tipus p que actua com a substrat o base, en el qual han estat creades dues regions de tipus n per processos d'implantació o difusió, anomenades font i drenador. Sobre la superfície del semiconductor es diposita una capa d'òxid aïllant, normalment de diòxid de silici. Finalment, en la zona de la porta o comporta, situada entre la font i el drenador, i damunt d'aquestes es diposita una capa de metall, que actua com a contacte elèctric en el cas del transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, o una membrana selectiva d'ions en el cas del transistor d'efecte de camp selectiu d'ions.
  • ca  anàlisi per injecció en flux, n f
  • ca  FIA, n f sigla
  • es  análisis por inyección en flujo
  • es  FIA
  • en  FIA
  • en  flow injection analysis

Química analítica

Definición
Mètode analític continu no segmentat en què les mostres s'intercalen en un flux continu de líquid que les porta al detector. En aquest transport té lloc la dispersió de la mostra en el líquid portador i, depenent del sistema, una reacció. Finalment, quan l'analit arriba al detector apareix un senyal transitori, relacionable amb la concentració de la substància de la què s'està fent la determinació. Aquesta metodologia és, a més a més, perfectament compatible amb la possibilitat de fer control de processos en línia i presenta com a principals avantatges la gran simplicitat de les configuracions, la versatilitat i flexibilitat per adaptar-se a necessitats concretes, la bona reproductibilitat de les mesures, l'elevat nombre de mostres per unitat aconseguit i la reducció en el consum de mostra i reactius.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok.
  • ca  fibra òptica, n f
  • es  fibra óptica
  • en  optical fiber

Química analítica

Definición
Fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d'aconseguir que la radiació electromagnètica incident en un extrem es transmeti a l'altre per un procés de reflexió total. Es tracta d'una guia d'ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2. La llum és propagada a l'interior de la fibra òptica per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l'índex de refracció al llarg del seu diàmetre. La transmissió de la llum a través de fibres òptiques es dóna d'una forma natural en la ulexita (borat de sodi i calci), denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d'una cara a l'altra del cristall. El 1953, el físic holandès Van Heel demostrà que les imatges podien ésser conduïdes per camins corbats, formats per feixos de fibres de vidre, i introduí el concepte de fibra òptica, isolada. Aquesta fibra òptica, cara i fràgil, fou comercialitzada fins el 1966, any en què aparegueren les fibres òptiques acríliques. Els polímers acrílics són ideals per a formar el nucli de la fibra òptica; no presenten cristal·linitat, són homogenis, econòmics i altament transparents en l'espectre visible; l'índex de refracció és relativament baix, al voltant d'1,49 (per exemple, per al polimetilmetacrilat és 1,4893 a 20°C). Segons l'índex de refracció hi ha la fibra òptica monomode (d'índex gradual) i la fibra òptica multimode (d'índex esglaonat o amb salt), segons si s'hi fa passar una o més ones fonamentals per l'interior. La tècnica de fabricació es basa en l'extrusió simultània del polímer del nucli i del de recobriment a través d'una filera especial, seguint una tècnica semblant a la producció de fibres sintètiques, amb l'exigència rigorosa de la regularitat del diàmetre. Per a detectar la llum emesa per una fibra òptica, s'utilitzen diversos dispositius electroòptics (díodes PIN, fotodíodes, fototransistors, etc). Emprades des de l'inici per a conduir la llum per camins inaccessibles a la transmissió rectilínia, gràcies al baix nivell de pèrdues, a la seva immunitat a les interferències, a l'aïllament gairebé total que proporcionen entre transmissor i receptor i al fet de no radiar energia electromagnètica (cosa que impedeix captar el senyal des de l'exterior), les fibres òptiques són cada cop més emprades en telecomunicació, a banda també en altres àmbits com ara xarxes d'àrea local, vídeo multicanal, transmissió de veu, transmissió i control de dades, interconnexió dels ordinadors de procés amb perifèrics, etc. A més, també s'utilitzen en espectrometria, per fer mesures en ambients on no es pot introduir un espectròmetre. Per exemple, s'utilitzen en el seguiment dels acers fosos, dins de bioreactors, en plàstics fosos preparats per a l'extrusió i en línies de craqueig. Un altre procés comú on intervenen les fibres òptiques és la conducció de llum a mostres o dipòsits petits, com per exemple en els detectors d'electroforesi capil·lar i de cromatografia de líquids d'alta resolució capil·lar.
  • ca  fibroïna, n f
  • es  fibroína
  • en  fibroin

Bioquímica

Definición
Proteïna fibrosa de la seda formada per fulls <beta grega minúscula>-antiparal·lels que s'estenen en direcció a l'eix de la fibra. És rica en la repetició de l'hexapèptid Gly-Ser-Gly-Ala-Gly-Ala. Insoluble en l'aigua, és soluble en dissolucions concentrades d'àlcalis.
  • ca  detector d'ionització de flama, n m
  • ca  FID, n m sigla
  • es  detector de ionización de llama
  • es  FID sigla
  • en  flame ionization detector
  • en  FID sigla

Química analítica

Definición
Detector emprat en cromatografia de gasos que mesura el corrent elèctric generat pels ions que es generen en cremar l'efluent de la columna cromatogràfica (que conté els anàlits orgànics) en una flama d'hidrogen i aire. Així, un detector d'ionització de flama es disposa a la sortida de la columna cromatogràfica, de manera que l'efluent entra al cremador, on es mescla amb l'hidrogen i l'aire per després encendre's elèctricament. Els compostos orgànics quan es pirolitzen a la temperatura d'una flama d'hidrogen i aire produeixen ions i electrons que poden conduir el corrent elèctric a través de la flama, de manera que, en aplicar una diferència de potencial d'uns pocs centenars de volts entre l'extrem del cremador i un elèctrode col·lector situat per sobre de la flama, es genera un corrent elèctric resultat de la ionització del anàlits eluïts que es dirigeix cap a un amplificador operacional d'alta impedància per a ser mesurat. El corrent elèctric generat és proporcional al nombre d'ions formats i aquest és relativament proporcional al nombre d'àtoms de carboni reduïts a la flama, per tant, un detector d'ionització de flama respon al nombre d'àtoms de carboni que arriben a la flama per unitat de temps.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però eliminar 'Detector de ionització de flama' de la imatge i canviar 'flama hidrogen-aire' per 'flama d'hidrogen i aire'.
  • ca  filmogen, n m
  • es  filmógeno
  • en  binder

Química industrial

Definición
Lligant d'una pintura que forma una pel·lícula sobre un material de suport.
  • ca  filtració, n f
  • es  filtración
  • en  filtration

Enginyeria química

Definición
Operació unitària de separació dels sòlids que un fluid té en suspensió, que s'aconsegueix fent passar el fluid a través d'un medi porós. El fluid pot ser un líquid o un gas, el medi porós por ser un paper, un teixit, una xarxa metàl·lica, una membrana polimèrica, etc. La substància sòlida acumulada en el suport forma una capa (o pa) que el cobreix i que actua de medi filtrant, en deixar passar el fluid pels nombrosos porus que el travessen. La força impulsora d'aquest procés pot ser la gravetat, una sobrepresió, el buit, etc.
  • ca  filtració per afinitat, n f
  • es  filtración por afinidad
  • en  affinity filtration

Enginyeria química

Definición
Tècnica de filtració selectiva desenvolupada en el camp biològic per a purificar substàncies complexes com polisacàrids, proteïnes, àcids nucleics, etc.
  • ca  filtre, n m
  • es  filtro
  • en  filter

Termes generals

Definición
Material porós a través del qual es fa passar un fluid perquè hi restin retingudes les partícules sòlides que duu en suspensió. El filtre pot ser una làmina porosa, com un paper o un teixit; un suport, com una tela metàl·lica, o una massa d'un producte porós, com sorra o carbó polvoritzat.