Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  gasolina, n f
  • es  gasolina
  • en  gasolene
  • en  gasoline
  • en  petrol

Química industrial

Definición
Carburant per a motors d'explosió interna procedent del petroli i constituït per compostos que van des dels butans fins als decans. S'obté mitjançant la barreja de diferents corrents de la refineria: gasolina directa, obtinguda directament com a fracció destil•lada de la ^destil•lació atmosfèrica^, i gasolines procedents de les unitats d'^alquilació^, ^reformat catalític^, craqueig catalític, craqueig tèrmic, ^polimerització^ i ^hidrotractaments^, entre d'altres. Les principals especificacions de les gasolines són les seves propietats antidetonants, la limitació del contingut en compostos de sofre per raons mediambientals i la limitació de components aromàtics per les seves propietats carcinògenes. Per a augmentar-ne el ^nombre d'octà^ s'hi pot afegir n-butà, i diversos additius amb plom, com el plom tetraetil, ja prohibits en molts països, o amb oxigen, com el metil terbutil èter, l'etil ter-butil èter i el teramilmetilèter. La disponibilitat de la gasolina anomenada <i>sense plom</i>, amb un màxim de 0,013 g/L, va ser obligatòria a l'Europa del Mercat Comú a partir del juliol de 1989, i s'ha prohibit l'ús de la gasolina amb plom en 2000-01. Durant un temps s'ha comercialitzat una gasolina sense plom però amb additius de potassi per a motors que no accepten la gasolina sense plom estàndard. De gasolines, n'existeixen comercialment diferents tipus, segons els països. Es diferencien principalment pel seu nombre d'octà. Són habituals a Europa la gasolina sense plom de 95 NOR, denominada <i>eurosúper</i>, i la de 98 NOR, denominada <i>súper</i>. Als EUA reben la denominació de <i>regular</i> i <i>premium</i>, respectivament, si bé no coincideixen exactament les especificacions.
  • ca  gasolina directa, n f
  • es  gasolina directa
  • en  straight run gasoline

Química industrial

Definición
Fracció de petroli consistent en hidrocarburs que van des del pentà fins a un punt de destil•lació de 90ºC. S'obté com a extracció lateral de la columna de ^destil•lació atmosfèrica^ i és un dels components principals de la gasolina comercial.
  • ca  gasòmetre, n m
  • es  gasómetro
  • en  gas holder

Medi ambient

Definición
Dipòsit utilitzat per a emmagatzemar gas. Un exemple en són els que s'usen per a emmagatzemar el gas produït en els processos de ^digestió anaeròbia^.
  • ca  cromatografia de gasos, n f
  • ca  GC, n f sigla
  • es  cromatografía de gases
  • es  GC sigla
  • en  gas chromatography
  • en  GC sigla

Química analítica

Definición
Cromatografia en columna en què la fase mòbil és un gas inert. En cromatografia de gasos la mostra es volatilitza abans d'introduir-la en la columna cromatogràfica. A diferència de la majoria de tècniques cromatogràfiques, la fase mòbil no interacciona amb els anàlits; només els elueix a través de la columna cromatogràfica. La cromatografia de gasos pot ser cromatografia gas-sòlid, si la fase estacionària és un sòlid, i cromatografia gas-líquid, si la fase estacionària és un líquidi; i pot utilitzar una columna reblerta o una columna capil·lar.
  • ca  elèctrode de difusió de gas, n m
  • ca  GDE, n m sigla
  • es  electrodo de difusión de gas
  • es  GDE sigla
  • en  gas diffusion electrode
  • en  GDE sigla

Electroquímica

Definición
Elèctrode consistent en una membrana relativament prima, alimentada per un costat amb el gas reaccionant, i per l'altra, en contacte amb la dissolució electrolítica. L'elèctrode de difusió de gasos més freqüent és un elèctrode porós constituït per partícules o fibres de carbó, premsades o esteses sobre malles metàl·liques de níquel, d'acer o de plata, o bé sobre teles de carbó, amb un cert contingut de tefló com a agent aglutinant i també hidrofobitzant si la dissolució és aquosa, i un electrocatalitzador (^electrocatàlisi^), com ara de Pt. A la figura es veu com en un porus de l'elèctrode es comunica el gas H2 amb l'electròlit aquós per a oxidar-lo sobre la seva superfície a 2 protons amb la pèrdua de 2 electrons, de forma que el diàmetre del porus és molt important per tal d'obtenir un sistema estable amb les tres fases en contacte. S'utilitzen en processos on les espècies reaccionants són gasos poc solubles en dissolució, com en el cas de la ^pila de combustible^ d'hidrogen i d'oxigen.

Nota

  • Imatges_electroquímica 038 (interior d'un porus d'un elèctrode de difusió de gas H2 que actua com a ànode)
  • ca  gel, n m
  • es  gel
  • en  gel

Química física

Definición
Suspensió col·loïdal que presenta les propietats mecàniques dels sòlids. Està formada per una fase dispersant contínua i una fase dispersa també contínua, que està constituïda per partícules col•loidals. Les partícules de la fase dispersa solen ser macromolècules amb un grau de ramificació elevat, que formen una xarxa on tot el dissolvent que les solvata queda mecànicament atrapat. Encara que la fase dispersant sigui un líquid, les propietats mecàniques típiques dels sòlids es deuen a l'esquelet macromolecular que aporta resistència a la deformació. Vegeu també ^sol^.
  • ca  gelatina, n f
  • es  gelatina
  • en  gelatin
  • en  gelatine

Química industrial

Definición
Substància proteica d'origen animal extreta per la ^hidròlisi^ del col•lagen mitjançant l'ebullició en aigua, previ tractament àcid o bàsic dels ossos, cartílags i pell de certs mamífers. En contacte amb l'aigua absorbeix humitat, s'infla, es disgrega i dóna un ^sol^. Quan es refreda, experimenta un procés de ^coagulació^, s'incrementa la viscositat i forma un gel. El procés sol-gel és, en aquest cas, reversible. La gelatina és molt digerible, si bé nutricionalment és incompleta. S'usa com a aliment en diferents plats cuinats, melmelades, dolços, sopes i gelees, i en algunes ocasions és substituïda per la pectina, similar a la gelatina però procedent de plantes. Es fa servir en la indústria fotogràfica en molt diverses aplicacions: com a dispersant per a evitar l'agregació dels cristalls de sals; per a impedir l'esborrament de les imatges latents frenant l'oxidació de la plata, i com a lligant per a estabilitzar el producte final. En la indústria farmacèutica s'usa per a la fabricació de càpsules i cosmètics. Comercialment es presenta com a granulat o en fulles fines i transparents.
  • ca  gem-
  • es  gem-
  • en  gem-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir en química orgànica per a indicar que dos grups funcionals iguals estan units al mateix àtom de carboni.

Nota

  • Per exemple, el gem-diclorociclohexà, que és un ciclohexà amb dos àtoms de clor units al mateix àtom de carboni.
  • ca  gemma, n f
  • es  gema
  • en  gem
  • en  jewel

Geologia

Definición
Mineral o substància orgànica que, per la seva bellesa, durabilitat i raresa, és molt apreciat i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria. La majoria de les gemmes tenen una duresa de 7 o més en l'^escala de Mohs^, per bé que n'hi ha que tenen una duresa inferior, com ara el jade (6,5), el lapislàtzuli (5-5,5), l'òpal (5,5-6,5), la turquesa (5-6) o alguns feldspats (6-6,5).

Nota

  • Taula_gemma
  • ca  generador d'atmosferes, n m
  • es  generador de atmósfera
  • en  atmosphere generator

Metal·lúrgia

Definición
Aparell productor de gas, generalment mescles nitrogen, hidrogen i monòxid de carboni, que s'introduieix a l'interior d'un forn quan es necessita una determinada atmosfera. Els gasos que es produeixen a tal efecte poden ser carburants, nitrogenants, carbonitrurants, nitrocarburants o inerts.