Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación
  • ca  glutamina, n f
  • ca  àcid 2-aminoglutaràmic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-aminoglutarámico
  • es  glutamina
  • en  2-aminoglutaramic acid
  • en  glutamine
  • sbl  Gln
  • sbl  Q

Bioquímica

Definición
Aminoàcid polar, de fórmula semidesenvolupada HOOCCH(NH<sub>2</sub>)CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CONH<sub>2</sub>, necessari per a la biosíntesi de les purines. La seva síntesi s'esdevé a l'organisme, per acció de la glutamina sintetasa, segons l'equació següent: àcid glutàmic + NH<sub>3</sub> + ATP <fletxa dreta> glutamina + ADP + Pi. En el metabolisme, la glutamina actua com a donadora de grups amino (NH<sub>2</sub>), i és, a més, una forma de transport d'amoníac. Sembla ser una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèl·lules canceroses.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  glutatió, n m
  • es  glutatión
  • en  glutathione

Bioquímica

Definición
Tripèptid natural <gamma grega minúscula>-L-glutamil-L-cisteïnilglicina. Es deshidrogena fàcilment i passa a disulfur; aquesta reacció és una oxidació reversible i per això el glutatió actua com a sistema redox biològic. El glutatió reduït forma part dels sistemes de defensa cel·lular contra l'estrès oxidatiu, en reaccionar amb agents oxidants potencialment tòxics, i participa en el transport d'aminoàcids a través de les membranes cel·lulars.
  • ca  gluten, n m
  • es  gluten
  • en  gluten

Química industrial

Definición
Substància proteica del blat, de color groguenc o gris, insoluble en aigua i que es troba a l'endosperma dels grans de midó. Està formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina. En l'elaboració del pa ajuda a formar la xarxa elàstica que reté les bombolles de diòxid de carboni de la fermentació. Es pot aïllar de la farina per a afegir-lo a altres farines, i també s'hidrolitza per a fer hidrolitzats de proteïna, d'ús alimentari, o per a fabricar àcid glutàmic i la seva sal, el glutamat monosòdic, un important additiu alimentari potenciador del sabor.
  • ca  gas natural, n m
  • ca  GN sigla
  • es  gas natural
  • es  GN sigla
  • en  natural gas
  • en  NG sigla

Química industrial

Definición
Gas combustible format principalment per metà i età, juntament amb altres components, que s'extreu de jaciments subterranis, sol o amb petroli. Depenent del jaciment pot estar constituït només per metà i età, com passa a Algèria, o tenir barrejat tot tipus de gasos, fins i tot en elevades proporcions: pot contenir propà i butà, com el de Líbia i moltes altres procedències; diòxid de carboni, com al sud-est asiàtic; heli, a Texas; sulfur d'hidrogen, a Aquitània; nitrogen, als Països Baixos, etc. La seva utilització com a combustible o com a matèria primera petroquímica requereix separar-li en origen tots els components no hidrocarbonats per diferents procediments, segons la seva naturalesa. Es transporta des dels jaciments fins a les regions de consum mitjançant ^gasoductes^, amb el gas a pressió alta i temperatura ambient. En són exemples el gasoducte de Sibèria cap a Europa, el gasoducte del Magreb cap a Espanya a través de l'estret de Gibraltar o els gasoductes des del mar del Nord cap a Noruega i la Gran Bretanya, on enllacen amb la xarxa europea de gasoductes. Per al transport entre continents es liqua el gas mitjançant un ^cicle en cascada^ i es carrega en vaixells metaners, a temperatura molt baixa i pressió ambient com a gas natural liquat. Per exemple, al port de Barcelona arriba així gas natural procedent d'Algèria, Líbia, Nigèria o altres procedències. En el punt de destí s'emmagatzema com a líquid i es vaporitza i comprimeix per a la seva distribució. Com que no conté sofre, és un combustible molt apreciat, i ha substituït el ^gas de ciutat^ procedent del carbó o del craqueig de naftes. A l'usuari final domèstic o industrial li arriba a temperatura ambient i a pressió lleugerament superior a l'atmosfèrica. Es pot fer servir també com a carburant per a automòbils. És també la matèria primera, especialment als Estats Units, per a obtenir ^gas de síntesi^ com a base de la ^química del C<sub>1</sub>^. Vegeu també ^gas natural associat^ i ^gas natural no associat^.
  • ca  gasoil, n m
  • ca  GO sigla
  • es  gasoil
  • es  gasóleo
  • es  GO
  • en  gas oil
  • en  GO

Química industrial

Definición
Fracció de petroli destil•lada a temperatures superiors a 200ºC, procedent tant de la ^destil•lació fraccionada^ com de la ^destil•lació al buit^. Està constituït per una fracció d'hidrocarburs ^alifàtics^ C<sub>15</sub>-C<sub>20</sub> amb un interval de punts d'ebullició 300-400ºC. De fet, tant el punt d'ebullició com la viscositat romanen en valors intermedis entre els del querosè i l'oli lubrificant. És menys dens que l'aigua i presenta una coloració lleugerament groguenca. És inflamable i es fa servir com a combustible líquid. El nom procedeix del fet que inicialment s'afegia al ^gas de ciutat^ per fer que la flama fos més lluminosa. El carburant per a motors dièsel del mateix nom s'obté a partir del gasoil destil•lat i barrejat amb altres fraccions similars obtingudes en diferents unitats de la refineria. La seva qualitat es caracteritza principalment per l'^índex de cetà^. N'hi ha de diferents tipus, com l'agrícola, per a la calefacció o per al transport, que es diferencien bàsicament pels impostos amb què se'ls carrega i pel colorant addicionat per a evitar fraus fiscals. S'hi afegeixen diferents additius per a millorar-ne el comportament, com ara antiescumejants o perfums.
  • ca  goethita, n f
  • ca  hematites bruna, n f sin. compl.
  • es  goethita
  • es  hematites parda
  • en  brown hematite
  • en  goethite

Geologia

Definición
Mineral de ferro, de fórmula química FeO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color entre bru fosc i bru groguenc i diafanitat subtranslúcida, té una lluïssor variable (d'adamantina a mat), una duresa de 4-5,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre bru i bru groguenc. Presenta una densitat mitjana, de 4,3 g/cm3, una fractura irregular i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels hidròxids. És un constituent important de la ^limonita^ i l'ocre; rares vegades apareix com a mineral primari. És utilitzat com a matèria primera per a l'obtenció de ferro.

Nota

  • La forma goethita prové del nom de l'escriptor alemany J. W. Goethe.
  • ca  goma-2, n f
  • es  goma-2
  • en  Goma-2

Química industrial

Definición
Explosiu plàstic a base d'hexogen, de color verdós, insensible als xocs, no inflamable i inalterable a la humitat.
  • ca  gota, n f
  • es  gota
  • en  drop

Química física

Definición
Petita quantitat d'un líquid que cau i forma una massa esfèrica. L'existència de la ^tensió interfacial^ fa que els líquids adoptin la forma d'una àrea mínima de la ^interfase^. És per això que les gotes són esfèriques, ja que l'esfera és la figura geomètrica en què la relació àrea-volum és mínima.
  • ca  cromatografia de permeació per gel, n f
  • ca  cromatografia de filtració per gel, n f sin. compl.
  • ca  GPC, n f sigla
  • es  cromatografía de filtración sobre gel
  • es  cromatografía de permeación sobre gel
  • es  GPC sigla
  • en  gel-filtration chromatography
  • en  gel-permeation chromatography
  • en  GPC sigla

Química analítica

Definición
Cromatografia d'exclusió molecular en que la fase estacionaria és un gel. El terme cromatografia de filtració per gel no és recomanat per la IUPAC.
  • ca  gràfic de Moody, n m
  • es  gráfico de Moody
  • en  Moody graph

Enginyeria química

Definición
Gràfic que relaciona el factor de fricció de Fanning a l'interior de canonades amb el nombre de Reynolds utilitzant la rugositat relativa com a paràmetre.