glutamina
glutamina
Bioquímica
- ca glutamina, n f
- ca àcid 2-aminoglutaràmic, n m sin. compl.
- es ácido 2-aminoglutarámico
- es glutamina
- en 2-aminoglutaramic acid
- en glutamine
- sbl Gln
- sbl Q
Bioquímica
Definición
Aminoàcid polar, de fórmula semidesenvolupada HOOCCH(NH<sub>2</sub>)CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CONH<sub>2</sub>, necessari per a la biosíntesi de les purines. La seva síntesi s'esdevé a l'organisme, per acció de la glutamina sintetasa, segons l'equació següent: àcid glutàmic + NH<sub>3</sub> + ATP <fletxa dreta> glutamina + ADP + Pi. En el metabolisme, la glutamina actua com a donadora de grups amino (NH<sub>2</sub>), i és, a més, una forma de transport d'amoníac. Sembla ser una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèl·lules canceroses.
Nota
- graf_BIO.doc
glutatió
glutatió
Bioquímica
- ca glutatió, n m
- es glutatión
- en glutathione
Bioquímica
Definición
Tripèptid natural <gamma grega minúscula>-L-glutamil-L-cisteïnilglicina. Es deshidrogena fàcilment i passa a disulfur; aquesta reacció és una oxidació reversible i per això el glutatió actua com a sistema redox biològic. El glutatió reduït forma part dels sistemes de defensa cel·lular contra l'estrès oxidatiu, en reaccionar amb agents oxidants potencialment tòxics, i participa en el transport d'aminoàcids a través de les membranes cel·lulars.
gluten
gluten
Química industrial
- ca gluten, n m
- es gluten
- en gluten
Química industrial
Definición
Substància proteica del blat, de color groguenc o gris, insoluble en aigua i que es troba a l'endosperma dels grans de midó. Està formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina. En l'elaboració del pa ajuda a formar la xarxa elàstica que reté les bombolles de diòxid de carboni de la fermentació. Es pot aïllar de la farina per a afegir-lo a altres farines, i també s'hidrolitza per a fer hidrolitzats de proteïna, d'ús alimentari, o per a fabricar àcid glutàmic i la seva sal, el glutamat monosòdic, un important additiu alimentari potenciador del sabor.
GN
GN
Química industrial
- ca gas natural, n m
- ca GN sigla
- es gas natural
- es GN sigla
- en natural gas
- en NG sigla
Química industrial
Definición
Gas combustible format principalment per metà i età, juntament amb altres components, que s'extreu de jaciments subterranis, sol o amb petroli. Depenent del jaciment pot estar constituït només per metà i età, com passa a Algèria, o tenir barrejat tot tipus de gasos, fins i tot en elevades proporcions: pot contenir propà i butà, com el de Líbia i moltes altres procedències; diòxid de carboni, com al sud-est asiàtic; heli, a Texas; sulfur d'hidrogen, a Aquitània; nitrogen, als Països Baixos, etc. La seva utilització com a combustible o com a matèria primera petroquímica requereix separar-li en origen tots els components no hidrocarbonats per diferents procediments, segons la seva naturalesa. Es transporta des dels jaciments fins a les regions de consum mitjançant ^gasoductes^, amb el gas a pressió alta i temperatura ambient. En són exemples el gasoducte de Sibèria cap a Europa, el gasoducte del Magreb cap a Espanya a través de l'estret de Gibraltar o els gasoductes des del mar del Nord cap a Noruega i la Gran Bretanya, on enllacen amb la xarxa europea de gasoductes. Per al transport entre continents es liqua el gas mitjançant un ^cicle en cascada^ i es carrega en vaixells metaners, a temperatura molt baixa i pressió ambient com a gas natural liquat. Per exemple, al port de Barcelona arriba així gas natural procedent d'Algèria, Líbia, Nigèria o altres procedències. En el punt de destí s'emmagatzema com a líquid i es vaporitza i comprimeix per a la seva distribució. Com que no conté sofre, és un combustible molt apreciat, i ha substituït el ^gas de ciutat^ procedent del carbó o del craqueig de naftes. A l'usuari final domèstic o industrial li arriba a temperatura ambient i a pressió lleugerament superior a l'atmosfèrica. Es pot fer servir també com a carburant per a automòbils. És també la matèria primera, especialment als Estats Units, per a obtenir ^gas de síntesi^ com a base de la ^química del C<sub>1</sub>^. Vegeu també ^gas natural associat^ i ^gas natural no associat^.
GO
GO
Química industrial
- ca gasoil, n m
- ca GO sigla
- es gasoil
- es gasóleo
- es GO
- en gas oil
- en GO
Química industrial
Definición
Fracció de petroli destil•lada a temperatures superiors a 200ºC, procedent tant de la ^destil•lació fraccionada^ com de la ^destil•lació al buit^. Està constituït per una fracció d'hidrocarburs ^alifàtics^ C<sub>15</sub>-C<sub>20</sub> amb un interval de punts d'ebullició 300-400ºC. De fet, tant el punt d'ebullició com la viscositat romanen en valors intermedis entre els del querosè i l'oli lubrificant. És menys dens que l'aigua i presenta una coloració lleugerament groguenca. És inflamable i es fa servir com a combustible líquid. El nom procedeix del fet que inicialment s'afegia al ^gas de ciutat^ per fer que la flama fos més lluminosa. El carburant per a motors dièsel del mateix nom s'obté a partir del gasoil destil•lat i barrejat amb altres fraccions similars obtingudes en diferents unitats de la refineria. La seva qualitat es caracteritza principalment per l'^índex de cetà^. N'hi ha de diferents tipus, com l'agrícola, per a la calefacció o per al transport, que es diferencien bàsicament pels impostos amb què se'ls carrega i pel colorant addicionat per a evitar fraus fiscals. S'hi afegeixen diferents additius per a millorar-ne el comportament, com ara antiescumejants o perfums.
goethita
goethita
Geologia
- ca goethita, n f
- ca hematites bruna, n f sin. compl.
- es goethita
- es hematites parda
- en brown hematite
- en goethite
Geologia
Definición
Mineral de ferro, de fórmula química FeO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color entre bru fosc i bru groguenc i diafanitat subtranslúcida, té una lluïssor variable (d'adamantina a mat), una duresa de 4-5,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre bru i bru groguenc. Presenta una densitat mitjana, de 4,3 g/cm3, una fractura irregular i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels hidròxids. És un constituent important de la ^limonita^ i l'ocre; rares vegades apareix com a mineral primari. És utilitzat com a matèria primera per a l'obtenció de ferro.
Nota
- La forma goethita prové del nom de l'escriptor alemany J. W. Goethe.
goma-2
goma-2
Química industrial
- ca goma-2, n f
- es goma-2
- en Goma-2
Química industrial
Definición
Explosiu plàstic a base d'hexogen, de color verdós, insensible als xocs, no inflamable i inalterable a la humitat.
gota
gota
Química física
- ca gota, n f
- es gota
- en drop
Química física
Definición
Petita quantitat d'un líquid que cau i forma una massa esfèrica. L'existència de la ^tensió interfacial^ fa que els líquids adoptin la forma d'una àrea mínima de la ^interfase^. És per això que les gotes són esfèriques, ja que l'esfera és la figura geomètrica en què la relació àrea-volum és mínima.
GPC
GPC
Química analítica
- ca cromatografia de permeació per gel, n f
- ca cromatografia de filtració per gel, n f sin. compl.
- ca GPC, n f sigla
- es cromatografía de filtración sobre gel
- es cromatografía de permeación sobre gel
- es GPC sigla
- en gel-filtration chromatography
- en gel-permeation chromatography
- en GPC sigla
Química analítica
Definición
Cromatografia d'exclusió molecular en que la fase estacionaria és un gel. El terme cromatografia de filtració per gel no és recomanat per la IUPAC.
gràfic de Moody
gràfic de Moody
Enginyeria química
- ca gràfic de Moody, n m
- es gráfico de Moody
- en Moody graph
Enginyeria química
Definición
Gràfic que relaciona el factor de fricció de Fanning a l'interior de canonades amb el nombre de Reynolds utilitzant la rugositat relativa com a paràmetre.