Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  glicerat, n m
  • ca  2,3-dihidroxipropanoat, n m sin. compl.
  • es  2,3-dihidroxipropanoato
  • es  glicerato
  • en  2,3-dihydroxypropanoate
  • en  glycerate
  • for  CH2OHCHOHCOO−

Química orgànica

Definición
Anió de l'àcid glicèric.

Nota

  • Forma sals i èsters.
  • ca  glicèric -a, adj
  • es  glicérico
  • en  glyceric

Química orgànica

Definición
Dit de cadascun dels compostos que deriven del ^glicerol^.

Nota

  • Per exemple, l'àcid glicèric (CH2OHCHOHCOOH).
  • ca  gliceril, n m
  • es  gliceril
  • en  glyceryl
  • for  −CH2CH(− )CH2−

Química orgànica

Definición
Substituent trivalent del ^glicerol^.
  • ca  glicerol, n m
  • ca  1,2,3-propantriol, n m sin. compl.
  • ca  glicerina, n f sin. compl.
  • es  1,2,3-propanotriol
  • es  glicerina
  • es  glicerol
  • en  1,2,3-propanetriol
  • en  glycerin
  • en  glycerol
  • for  CH2OHCHOHCH2OH

Química orgànica

Definición
Triol alifàtic que es presenta com un líquid viscós, molt ^higroscòpic^, té un punt de fusió de 18 ºC i un punt d'ebullició de 290 ºC i es descompon amb formació d'^acroleïna^.

Nota

  • És el més simple dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants. És soluble en aigua i alcohol, i insoluble en èter, benzè i cloroform. Es troba a la natura en els olis i en els greixos animals i vegetals, en forma d'èsters del glicerol i d'àcids carboxílics de cadena llarga. Industrialment, s'obté per la hidròlisi d'olis i greixos, com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè. És un compost que té un ampli ventall d'utilitats: com a solvent, humectant, plastificant o com a producte intermedi en l'obtenció d'altres compostos, com ara explosius, resines alquídiques, gomes d'èster i poliols de poliuretà. També es fa servir com a emol·lient en productes farmacèutics i com a hidratant, emulsionant i tonificant en productes de cosmètica. Té moltes altres utilitats, entre les quals destaquen la de lubrificant, reblandidor, bacteriostàtic i nutrient en fermentació o en mescles anticongelants. La denominació glicerina es considera obsoleta.
  • ca  glicero-
  • es  glicero-
  • en  glycero-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per designar els compostos que tenen l'estructura bàsica del ^glicerol^.

Nota

  • Per exemple, l'àcid glicerofosfòric (CH2OHCHOHCH2OPO3H).
  • ca  glicerol, n m
  • ca  1,2,3-propantriol, n m sin. compl.
  • ca  glicerina, n f sin. compl.
  • es  1,2,3-propanotriol
  • es  glicerina
  • es  glicerol
  • en  1,2,3-propanetriol
  • en  glycerin
  • en  glycerol
  • for  CH2OHCHOHCH2OH

Química orgànica

Definición
Triol alifàtic que es presenta com un líquid viscós, molt ^higroscòpic^, té un punt de fusió de 18 ºC i un punt d'ebullició de 290 ºC i es descompon amb formació d'^acroleïna^.

Nota

  • És el més simple dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants. És soluble en aigua i alcohol, i insoluble en èter, benzè i cloroform. Es troba a la natura en els olis i en els greixos animals i vegetals, en forma d'èsters del glicerol i d'àcids carboxílics de cadena llarga. Industrialment, s'obté per la hidròlisi d'olis i greixos, com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè. És un compost que té un ampli ventall d'utilitats: com a solvent, humectant, plastificant o com a producte intermedi en l'obtenció d'altres compostos, com ara explosius, resines alquídiques, gomes d'èster i poliols de poliuretà. També es fa servir com a emol·lient en productes farmacèutics i com a hidratant, emulsionant i tonificant en productes de cosmètica. Té moltes altres utilitats, entre les quals destaquen la de lubrificant, reblandidor, bacteriostàtic i nutrient en fermentació o en mescles anticongelants. La denominació glicerina es considera obsoleta.
  • ca  glícid, n m
  • ca  carbohidrat, n m sin. compl.
  • ca  glúcid, n m sin. compl.
  • ca  hidrat de carboni, n m sin. compl.
  • es  carbohidrato
  • es  glícido
  • es  glúcido
  • es  hidrato de carbono
  • en  carbohydrate
  • en  glucide

Bioquímica

Definición
Polialcohol amb funcions carbonil (aldehid o cetona) la forma general del qual és C<sub>x</sub>(H<sub>2</sub>O)<sub>y</sub>, cosa que justifica el terme <i>hidrat de carboni</i>, sovint utilitzat, tot i que el recent coneixement dels mecanismes reactius de la fotosíntesi ha revelat la poca idoneïtat de l'ús d'aquest terme. En alguns contextos informals s'utilitza la forma <i>sucre</i>. Els glícids no hidrolitzables (els monosacàrids o sucres simples) són designats amb el sufix <i>-osa</i>, i els glícids hidrolitzables (oligosacàrids o polisacàrids segons el nombre de monosacàrids constitutius), amb el sufix <i>-òsid</i>.
  • ca  glicina, n f
  • ca  àcid aminoacètic, n m sin. compl.
  • ca  glicocol·la, n f sin. compl.
  • es  ácido aminoacético
  • es  glicina
  • es  glicocola
  • en  aminoacetic acid
  • en  glycine
  • en  glycocoll
  • sbl  G
  • sbl  Gly

Bioquímica

Definición
Aminoàcid no essencial, el més simple de tots i sense cap carboni asimètric (o <i>carboni quiral</i>), de fórmula racional H<sub>2</sub>NCH<sub>2</sub>COOH. El residu de glicina, a causa de la seva cadena lateral menys voluminosa, confereix certa flexibilitat estructural a les cadenes polipeptídiques de les proteïnes. La glicina és molt abundant en les escleroproteïnes, és precursor en la biosíntesi del grup hem i pot actuar com a neurotransmissor. Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix dels aliments. La seva biosíntesi es produeix a partir de 3-fosfoglicerat, a través de l'aminoàcid serina; la seva principal via de degradació en els teixits animals és per donació del seu grup metilè al cofactor tetrahidrofolat, i es produeix també diòxid de carboni i amoníac.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  glicina, n f
  • ca  àcid aminoacètic, n m sin. compl.
  • ca  glicocol·la, n f sin. compl.
  • es  ácido aminoacético
  • es  glicina
  • es  glicocola
  • en  aminoacetic acid
  • en  glycine
  • en  glycocoll
  • sbl  G
  • sbl  Gly

Bioquímica

Definición
Aminoàcid no essencial, el més simple de tots i sense cap carboni asimètric (o <i>carboni quiral</i>), de fórmula racional H<sub>2</sub>NCH<sub>2</sub>COOH. El residu de glicina, a causa de la seva cadena lateral menys voluminosa, confereix certa flexibilitat estructural a les cadenes polipeptídiques de les proteïnes. La glicina és molt abundant en les escleroproteïnes, és precursor en la biosíntesi del grup hem i pot actuar com a neurotransmissor. Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix dels aliments. La seva biosíntesi es produeix a partir de 3-fosfoglicerat, a través de l'aminoàcid serina; la seva principal via de degradació en els teixits animals és per donació del seu grup metilè al cofactor tetrahidrofolat, i es produeix també diòxid de carboni i amoníac.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  glicol, n m
  • es  glicol
  • en  glycol

Química orgànica

Definición
Diol en què els dos hidroxils es troben units a àtoms de carboni adjacents d'una mateixa cadena alifàtica.

Nota

  • Els glicols són físicament i químicament semblants al ^glicerol^. Els de baix pes molecular són líquids estables, molt higroscòpics, amb punts d'ebullició superiors als 100 ºC i punts de fusió inferiors a 0 ºC. Els glicols reaccionen amb facilitat i produeixen èsters, èters i acetals. Són molt emprats en les indústries automobilística, tèxtil i del petroli, com a explosius i en farmàcia. Vegeu també ^etilenglicol^.