Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  grafit, n m
  • es  grafito
  • en  graphite

Geologia

Definición
Forma al·lotròpica més abundant i la termodinàmicament més estable del carboni, element químic de símbol C. Cristal·litza en el sistema hexagonal i presenta una estructura bidimensional en forma de capes, en les quals els àtoms de carboni hi resten units mitjançant enllaços covalents. Simultaniàment, les diferents capes resten unides entre si per forces de Van der Waals, la qual cosa justifica el fet que, de manera molt fàcil, llisquin les unes sobre les altres. Normalment es troba en forma de cristalls petits, tabulars, però freqüentment en masses compactes, laminars i terroses. És un mineral habitual en els dipòsits metamòrfics de carbó, i es troba en escames disseminades. Localment el grafit forma una part important de calcàries, gneissos i esquists. Es pot trobar també en vetes de roques ígnies i pegmatites. El ^diamant^ i el grafit tenen la mateixa composició química, encara que les seves estructures i propietats físiques són molt diferents. De color variable (entre negre i gris fosc) i diafanitat opaca, té una lluïssor de metàl•lica a mat, una duresa de 1-1,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre negre i gris metàl•lic. Presenta una densitat de 2,23-2,26 g/cm3 i una exfoliació basal perfecta. S'utilitza en la fabricació d'acer, llautó i bronze i, gràcies a les seves propietats refractàries, en la de motlles de fosa, elèctrodes i productes galvanitzats i en la indústria nuclear. Es barreja amb olis minerals per a ferlo servir com a lubricant i és emprat en vernissos per a mobles i pintures anticorrosives destinades a protegir objectes d'acer i de ferro. Per fer-ne mines de llapis es barreja amb argiles.

Nota

  • La forma grafit prové del grec grápho (en català, 'escriure').
  • ca  gramatge, n m
  • es  gramaje
  • en  grammage

Indústria paperera

Definición
Massa per unitat de superfície d'un material laminar, com ara el paper, la cartolina o el cartó, expressada en grams per metre quadrat. Es determina segons la norma UNE 57014:1974.
  • ca  tremolita, n f
  • ca  gramatita, n f sin. compl.
  • ca  grammatita, n f sin. compl.
  • es  gramatita
  • es  tremolita
  • en  grammatite
  • en  tremolite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Ca2Mg5[(OH,F)|Si4O11]2 que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de blanc a verd brillant) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria-sedosa, una duresa de 5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,9-3 g/cm3, una fractura fibrosa i una exfoliació nul·la a causa de la formació radiada. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. Es troba en marbres dolomítics, en serpentines i en talcosquists associada amb magnesita i calcita. Presenta interès científic i col·leccionístic; la varietat fibrosa té les mateixes aplicacions que el crisòtil, amb l'avantatge de ser millor aïllant elèctric.

Nota

  • La forma tremolita prové del nom de la Vall de Trémola (Suïssa).
  • ca  tremolita, n f
  • ca  gramatita, n f sin. compl.
  • ca  grammatita, n f sin. compl.
  • es  gramatita
  • es  tremolita
  • en  grammatite
  • en  tremolite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Ca2Mg5[(OH,F)|Si4O11]2 que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de blanc a verd brillant) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria-sedosa, una duresa de 5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,9-3 g/cm3, una fractura fibrosa i una exfoliació nul·la a causa de la formació radiada. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. Es troba en marbres dolomítics, en serpentines i en talcosquists associada amb magnesita i calcita. Presenta interès científic i col·leccionístic; la varietat fibrosa té les mateixes aplicacions que el crisòtil, amb l'avantatge de ser millor aïllant elèctric.

Nota

  • La forma tremolita prové del nom de la Vall de Trémola (Suïssa).
  • ca  gramnegatiu -iva, adj
  • es  gramnegativo
  • en  gram-negative

Bioquímica

Definición
Dit del bacteri que presenta una paret cel·lular amb relativament poca quantitat de peptidoglicà però amb una membrana externa formada principalment per lipopolisacàrid i lipoproteïnes, que amb la tinció de Gram queda de color vermell rosat.
  • ca  grampositiu -iva, adj
  • es  grampositivo
  • en  gram-positive

Bioquímica

Definición
Dit del bacteri que presenta una paret cel·lular formada principalment per peptidoglicà i sense membrana externa, que amb la tinció de Gram queda de color violeta.
  • ca  granat, n m
  • es  granate
  • en  garnet

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química A3B2(SiO4)3, on A és Mg, Fe, Mn o Ca i B és Al, Fe o Cr que cristal·litza en el sistema cúbic i, normalment, es presenta en forma de cristalls ben formats. De color variable (se n'han trobat de tota la gamma de colors, excepte de blaus) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor de vítria a resinosa i una duresa de 6,5-7,5. Presenta una densitat mitjana, de 3,58-4,32 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació nul·la. Pertanyen, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. Els granats es troben àmpliament distribuïts en roques metamòrfiques i en algunes roques ígnies. Les varietats més importants són el pirop (Mg3Al2Si3O12), de color variable (de vermell a negre), el nom del qual deriva del mot grec pyrós ('foc') i es troba en roques ígnies com la peridotita, la serpentinita i la kimberlita; l'almandina (Fe3Al2Si3O12), de color variable (de vermell a negre), el nom de la qual deriva de l'antiga ciutat d'Alabanda (província d'Aydin, Turquia), i és el granat comú d'esquists i gneissos; l'espessartita (Mn3Al2Si3O12), de color variable (de vermell a negre), el nom de la qual deriva de Spessart (land de Renània-Palatinat, Alemanya), i es troba en roques metamòrfiques de baix grau, principalment si contenen manganès i en alguns granits i pegmatites; la grossulària (Ca3Al2Si3O12), de color variable (bru, verd pàlid o blanc), el nom de la qual deriva del nom llatí del subgènere de groselles Grossularia, i és característica de calcàries impures metamorfitzades; la uvarovita (Ca3Cr2Si3O12), de color verd clar, el nom de la qual deriva del biòleg rus Uvarov, és la varietat més rara i només apareix en serpentinites que contenen crom; l'andradita (Ca3Fe2Si3O12), de color variable (groc, bru o negre), el nom de la qual deriva del mineralogista portuguès Andrada, es troba en calcàries metamorfitzades i en roques calcàries metasomàtiques. Els granats s'utilitzen com a abrasius a causa de la seva duresa relativament alta combinada amb la falta d'exfoliació, per bé que els transparents i perfectes s'utilitzen com a gemmes. Els cristalls purs de pirop i de color uniforme són gemmes de valor; els que presenten inclusions o són de color menys intens són molt apreciats en bijuteria. Els cristalls d'almandina, grossulària i andradita s'utilitzen com a gemmes de baix valor comercial. Els cristalls d'uvarovita s'utiltizen com a gemma, però la seva utilització comercial està molt limitada per la seva raresa.

Nota

  • La forma granat prové de la semblança del color dels cristalls amb el color dels grans de la magrana.
  • ca  mida de gra, n f
  • ca  grandària de cristall, n f sin. compl.
  • ca  grandària de gra, n f sin. compl.
  • es  tamaño de cristal
  • es  tamaño de grano
  • en  grain size

Metal·lúrgia

Definición
Dimensions dels cristalls d'un material policristal·lí.
  • ca  mida de gra, n f
  • ca  grandària de cristall, n f sin. compl.
  • ca  grandària de gra, n f sin. compl.
  • es  tamaño de cristal
  • es  tamaño de grano
  • en  grain size

Metal·lúrgia

Definición
Dimensions dels cristalls d'un material policristal·lí.
  • ca  granulat, n m
  • es  granulado
  • en  granulated product

Química industrial

Definición
Forma d'un producte, constituïda per petites partícules sòlides de mida superior a la de la pols i obtingudes per trituració o per cristal•lització. Té com a principals avantatges que és fàcil d'envasar, de dosificar, de dissoldre i de vehicular. Molts medicaments i diversos productes industrials es presenten en forma de granulats.