Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  forces intermoleculars, n f pl
  • ca  interaccions intermoleculars, n f pl sin. compl.
  • es  fuerzas intermoleculares
  • es  interacciones intermoleculares
  • en  intermolecular forces
  • en  intermolecular interactions

Química teòrica

Definición
Forces febles d'atracció i de repulsió, principalment de natura electrostàtica, que s'estableixen entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules amb una configuració electrònica de capes tancades. Són forces que no alteren de manera essencial la identitat química de cada espècie. Es distingeix entre forces no específiques, que sempre actuen, sigui quina sigui la composició del sistema, i forces específiques, que només actuen entre determinades espècies. Entre les forces no específiques hi ha les interaccions de llarg abast del tipus ió-ió, ió-dipol, dipol-dipol, dipol-dipol induït, les forces de dispersió, etc., i les forces de repulsió de curt abast entre els núvols electrònics. Entre les forces específiques destaca l'enllaç d'hidrogen i la interacció de transferència de càrrega. L'energia de les forces intermoleculars s'avalua mitjançant la química quàntica. Ara bé, en sistemes amb moltes molècules aquest càlcul comporta moltes dificultats i se solen utilitzar fórmules empíriques aproximades que representen les diferents contribucions a les forces intermoleculars. Les forces intermoleculars permeten explicar l'existència de la fase líquida, cristalls moleculars, complexos de transferència de càrrega i descriure la solvatació, l'adsorció física i l'associació de molècules.
  • ca  interfase, n f
  • es  interfase
  • en  interphase

Química física

Definición
Regió tridimensional de contacte entre dues fases en la qual una molècula determinada interacciona amb les molècules d'ambdues fases. El gruix de la interfase depèn de les dimensions de les molècules i de les ^forces intermoleculars^ i sol estar entre 100 nm i 1 μm. Aquestes dimensions impliquen que el nombre de molècules contingudes a la interfase és molt petit i en la majoria dels casos no se'n considera l'existència. En canvi, hi ha sistemes en què el coneixement de les característiques de la interfase és molt important, com ara en els sistemes col•loïdals, en els sistemes on es produeixen fenòmens d'adsorció i en els catalitzadors sòlids.
  • ca  interfase electroquímica, n f
  • ca  interfase elèctrode-dissolució, n f sin. compl.
  • es  interfase electrodo-disolución
  • es  interfase electroquímica
  • en  electrochemical interphase
  • en  electrode-solution interphase

Electroquímica

Definición
Regió tridimensional d'uns 50 a 100 d'amplitud que hi ha entre un elèctrode i el si de la dissolució electrolítica on es troba immergit. És un volum de transició entre l'elèctrode (normalment d'un metall) i la dissolució. En ella es produeix la reacció electròdica, la qual ve afectada per la seva estructura de distribució de càrregues, anomenada doble capa electroquímica. La diferència de potencial intern entre els extrems de la interfase electroquímica és el potencial de l'elèctrode.
  • ca  interfase electroquímica, n f
  • ca  interfase elèctrode-dissolució, n f sin. compl.
  • es  interfase electrodo-disolución
  • es  interfase electroquímica
  • en  electrochemical interphase
  • en  electrode-solution interphase

Electroquímica

Definición
Regió tridimensional d'uns 50 a 100 d'amplitud que hi ha entre un elèctrode i el si de la dissolució electrolítica on es troba immergit. És un volum de transició entre l'elèctrode (normalment d'un metall) i la dissolució. En ella es produeix la reacció electròdica, la qual ve afectada per la seva estructura de distribució de càrregues, anomenada doble capa electroquímica. La diferència de potencial intern entre els extrems de la interfase electroquímica és el potencial de l'elèctrode.
  • ca  interferència, n f
  • ca  substància interferent, n f sin. compl.
  • es  interferencia
  • es  sustancia interferente
  • en  interference
  • en  interfering substance

Química analítica

Definición
Substància que modifica el senyal produit per l'anàlit.
  • ca  interferència, n f
  • es  interferencia
  • en  interference

Química física

Definición
Fenomen consistent en la superposició de dues o més ones en una regió de l'espai. Es parla d'interferència constructiva quan l'ona que en resulta es veu reforçada, ja que té una amplitud major que l'amplitud de les ones que se superposen. Es parla d'interferència destructiva quan l'ona que en resulta es veu afeblida, ja que té uma amplitud menor que l'amplitud de les ones que se superposen.
  • ca  interferòmetre, n m
  • es  interferómetro
  • en  interferometer
  • en  interferometre

Química analítica

Definición
Instrument que té un divisor de feix, un mirall fix i un mirall mòbil que separa una radiació incident en dos feixos que s'interfereixen, i s'utilitza per a produir i mesurar interferències lluminoses. La radiació de la font de radiació és dividida en dos feixos iguals que són dirigits als dos miralls. El mirall mòbil es fa moure a velocitat constant, de forma que es produeixen variacions en funció del temps dels camins òptics dels dos feixos de radiació. Les radiacions reflectides interfereixen en el divisor de radiació; un 50 % de la radiació retorna a la font de radiació i l'altre 50 % arriba al detector. Aquest mesura la intensitat de la radiació en funció de la diferència de camins òptics i genera un interferograma, que correspon a la transformada de Fourier de l'espectre. És el component principal d'un ^detector d'infraroig amb transformada de Fourier^.

Nota

  • graf_QA2. OAA: ok
  • ca  interfície, n f
  • es  interfase
  • en  interface

Enginyeria química

Definición
Superfície entre dues fases.
  • ca  interfície electroquímica, n f
  • es  superficie límite electroquímica
  • en  electrochemical interface

Electroquímica

Definición
Superfície de separació entre dues fases d'un sistema electroquímic. És situada dins de la interfase electroquímica i separa les substàncies químiques que constitueixen cadascuna de les fases en contacte.
  • ca  interhalogen, n m
  • es  interhalógeno
  • en  interhalogen

Termes generals

Definición
Compost format per dos halògens diferents.