Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  insecticida, n m
  • es  insecticida
  • en  insecticide

Química industrial

Definición
Pesticida usat per a matar o evitar el creixement d'insectes nocius en els conreus, els boscos i els locals habitats. Actuen per diverses vies: per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació. N'hi ha d'origen vegetal, com la nicotina o la piretrina, i mineral, com l'arsenat de calci, l'arsenat de plom i l'arsenat de sodi. Actualment els més importants són els sintètics. Es diferencien cinc grups: els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats. Els més importants són els organofosforats, basats en una fórmula bàsica comuna (fórmula de Schrader) i radicals diferents. Actuen per inhibició de l'acetilcolesterinasa, enzim del sistema nerviós dels insectes. Entre els organofosforats, el ^malation^ és un dels insecticides més coneguts i ha substituït al ^paration^. Els ^piretrinoides^ de síntesi són molt segurs, perquè la relació entre la dosi letal per a la rata respecte a la dosi letal per als insectes és de 2.700. D'altra banda, els organoclorats són molt antics i més persistents, i s'ha demostrat que els insectes desenvolupen resistència a aquest tipus de compostos. De fet, la utilització d'aquest tipus d'insecticida és molt restringit o bé prohibit, ja que comporta una problemàtica molt greu, que és la seva persistència o la dels seus derivats a la superfície o a l'interior de la planta i a les aigües contaminades, amb la corresponent acumulació sobre els teixits adiposos i la llet dels animals de la cadena tròfica. Entre aquest tipus d'insecticides, hi figura el ^lindane^.
  • ca  integral coulombiana, n f
  • ca  integral de Coulomb, n f
  • es  integral coulombiana
  • es  integral de Coulomb
  • en  Coulomb integral
  • en  coulomb integral
  • sbl  α
  • sbl  Hrr
  • sbl  J

Química teòrica

Definición
Integral que apareix en el càlcul mecanicoquàntic de l'energia electrònica d'un àtom o d'una molècula quan s'utilitza el mètode de Hartree-Fock. Es defineix <expressió 79> i representa la repulsió coulombiana entre les densitats de càrrega de dos electrons descrits pels orbitals φi i φj. El terme 1/r12 és l'operador d'interacció coulòmbica expressat en unitats atòmiques i <i><r amb vector></i>1 i <i><r amb vector></i>2, les coordenades de posició dels dos electrons. En l'expressió de l'energia de Hartree-Fock intervenen les integrals de Coulomb entre tots els parells d'electrons i-j de l'àtom o de la molècula.
  • ca  integral de ressonància, n f
  • ca  integral d'enllaç, n f sin. compl.
  • es  integral de enlace
  • es  integral de resonancia
  • en  bond integral
  • en  resonance integral
  • sbl  β
  • sbl  Hrs

Química teòrica

Definición
Integral que apareix en el càlcul mecanicoquàntic de l'energia electrònica d'una molècula quan es treballa en el context de l'aproximació orbital i cada orbital molecular s'expressa com una combinació lineal d'un conjunt de funcions de base . Es defineix <expressió 80>, en què <i><H amb circumflex></i> és el hamiltonià per a un electró i ϕi i ϕj són dos orbitals atòmics de bases diferents. La integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. El valor de la integral de ressonància és normalment negatiu, però es fa zero si no hi ha solpament entre els dos orbitals. Cada element no diagonal del determinant secular que s'obté en calcular l'energia de la molècula és una integral de ressonància. La denominació integral d'enllaç es deu al fet que els orbitals de base se solen situar en àtoms diferents. Vegeu també ^combinació lineal d'orbital atòmics^ i ^integral de superposició^.
  • ca  integral de bescanvi, n f
  • es  integral de canje
  • es  integral de intercambio
  • en  exchange integral
  • sbl  K

Química teòrica

Definición
Integral que apareix en el càlcul mecanicquàntic de l'energia electrònica d'un àtom o d'una molècula quan s'utilitza el mètode de Hartree-Fock. Es defineix <expressió 78>, en què el terme 1/r12 és l'operador d'interacció coulòmbica expressat en unitats atòmiques, φi i φj, dos orbitals i <i><r amb vector></i>1 i <i><r amb vector></i>2, les coordenades de posició de dos electrons. La integral de bescanvi no té cap significació física clàssica perquè el bescanvi de les coordenades dels electrons 1 i 2 en la segona part de la integral no permet expressar el producte d'orbitals com una densitat de càrrega electrònica. En l'expressió de l'energia de Hartree-Fock només intervenen les integrals de bescanvi entre parells d'electrons i-j que tinguin el mateix spin.
  • ca  integral de configuració, n f
  • ca  funció de partició configuracional, n f sin. compl.
  • es  función de partición configuracional
  • es  integral de configuración
  • en  configuration integral
  • en  configurational partition function

Química teòrica

Definición
Integral definida <expressió 108>, en què k és la constant de Boltzmann, T, la temperatura absoluta, <i><q amb vector></i>1, <i><q amb vector></i>2, ..., <i><q amb vector></i>N, les coordenades de posició de les partícules 1, 2, …, N, en un sistema de N partícules (àtoms o molècules) en el qual el potencial d'interacció ve donat per la funció V (<i><q amb vector></i>1, <i><q amb vector></i>2, ..., <i><q amb vector></i>N). Les integrals s'estenen a tot el volum, V, que ocupa el sistema. En una primera aproximació, la funció de partició canònica, Q, del sistema es pot escriure com el producte de la integral de configuració per la funció de partició, Qid, que tindria el sistema si no hi hagués interaccions entre les partícules: Q = Qid Qcon / VN.
  • ca  integral coulombiana, n f
  • ca  integral de Coulomb, n f
  • es  integral coulombiana
  • es  integral de Coulomb
  • en  Coulomb integral
  • en  coulomb integral
  • sbl  α
  • sbl  Hrr
  • sbl  J

Química teòrica

Definición
Integral que apareix en el càlcul mecanicoquàntic de l'energia electrònica d'un àtom o d'una molècula quan s'utilitza el mètode de Hartree-Fock. Es defineix <expressió 79> i representa la repulsió coulombiana entre les densitats de càrrega de dos electrons descrits pels orbitals φi i φj. El terme 1/r12 és l'operador d'interacció coulòmbica expressat en unitats atòmiques i <i><r amb vector></i>1 i <i><r amb vector></i>2, les coordenades de posició dels dos electrons. En l'expressió de l'energia de Hartree-Fock intervenen les integrals de Coulomb entre tots els parells d'electrons i-j de l'àtom o de la molècula.
  • ca  integral de ressonància, n f
  • ca  integral d'enllaç, n f sin. compl.
  • es  integral de enlace
  • es  integral de resonancia
  • en  bond integral
  • en  resonance integral
  • sbl  β
  • sbl  Hrs

Química teòrica

Definición
Integral que apareix en el càlcul mecanicoquàntic de l'energia electrònica d'una molècula quan es treballa en el context de l'aproximació orbital i cada orbital molecular s'expressa com una combinació lineal d'un conjunt de funcions de base . Es defineix <expressió 80>, en què <i><H amb circumflex></i> és el hamiltonià per a un electró i ϕi i ϕj són dos orbitals atòmics de bases diferents. La integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. El valor de la integral de ressonància és normalment negatiu, però es fa zero si no hi ha solpament entre els dos orbitals. Cada element no diagonal del determinant secular que s'obté en calcular l'energia de la molècula és una integral de ressonància. La denominació integral d'enllaç es deu al fet que els orbitals de base se solen situar en àtoms diferents. Vegeu també ^combinació lineal d'orbital atòmics^ i ^integral de superposició^.
  • ca  integral de superposició, n f
  • es  integral de solapamiento
  • en  overlap integral
  • sbl  Srs

Química teòrica

Definición
1. Integral que apareix en el càlcul mecanicoquàntic de l'energia electrònica d'una molècula quan es treballa en el context de l'aproximació orbital i cada orbital molecular s'expressa com una combinació lineal d'un conjunt de funcions de base. Es defineix <expressió 81>, en que ϕi i ϕj són dos orbitals atòmics de base, la integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. El seu valor (entre 0 i 1 si els orbitals estan normalitzats) indica el grau de coincidència o superposició de les distribucions de càrrega electrònica que els dos orbitals descriuen. Un major valor de la integral de solapament entre dos orbitals situats en àtoms veïns comporta una major concentració de càrrega electrònica entre ells i, per tant, una major estabilització de l'enllaç que es forma. Vegeu també ^combinació lineal d'orbitals atòmics^. 2. Producte escalar que es defineix en l'espai vectorial de les funcions d'ona que descriuen els estats d'un sistema mecanicoquàntic. Es defineix <expressió 82>, en què φi i φj són dues funcions d'ona d'un sistema mecanicoquàntic i la integració s'estén a tot l'espai en el qual està definit. El seu valor és una mesura de la similitud de les dues funcions i va de Srs = 1 quan són idèntiques a Srs = 0 quan són totalment diferents; és a dir, ortogonals.
  • ca  integral variacional, n f
  • es  integral variacional
  • en  variational integral
  • sbl  W

Química teòrica

Definición
Integral que dóna el valor esperat de l'energia, en el mètode variacional, d'un sistema mecanicoquàntic que correspon a una funció d'ona arbitrària W = ʃ Φ* <i><H amb circumflex></i> Φ dτ, en què <i><H amb circumflex></i> és el hamiltonià del sistema, Φ és una funció d'ona normalitzada qualsevol, la integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. El valor de la integral variacional és l'aproximació a l'energia de l'estat fonamental del sistema que proporciona la funció de prova, Φ, utilitzada. Quan aquesta funció de prova conté paràmetres susceptibles de ser modificats, aquesta aproximació pot ser millorada buscant el valor d'aquests paràmetres que fan mínima la integral variacional. Vegeu també ^mètode variacional^.
  • ca  intensitat de corrent, n f
  • ca  intensitat, n f sin. compl.
  • es  intensidad
  • es  intensidad de corriente
  • en  intensity
  • en  intensity of current
  • sbl  I

Electroquímica

Definición
Magnitud que expressa el valor d'un corrent elèctric. És la quantitat d'electricitat que travessa una secció d'un conductor en la unitat de temps. La seva unitat és l'ampere (A).