Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  lligand multidentat, n m
  • ca  lligand polidentat, n m
  • ca  lligand quelat, n m sin. compl.
  • es  ligando multidentado
  • es  ligando polidentado
  • es  ligando quelato
  • en  chelate ligand
  • en  multidentate ligand
  • en  polydentate ligand

Química inorgànica

Definición
^Lligand^ que té dos o més àtoms capaços de cedir densitat electrònica al centre metàl•lic.

Nota

  • Pot ser bidentat, tridentat, etc., i ocupa més d'una posició de coordinació. Per exemple, l'etilendiamina (H<sub>2</sub>N-CH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-NH<sub>2</sub>, sovint representat per en) és un lligand bidentat. El complex [Co(en)<sub>6</sub>]<sup>3+</sup> té nombre de coordinació 6, però només té tres lligands, cadascun dels quals ocupa dues posicions de coordinació. En general, els lligands multidentats donen major estabilitat als ^complexos^.
  • ca  lligand multidentat, n m
  • ca  lligand polidentat, n m
  • ca  lligand quelat, n m sin. compl.
  • es  ligando multidentado
  • es  ligando polidentado
  • es  ligando quelato
  • en  chelate ligand
  • en  multidentate ligand
  • en  polydentate ligand

Química inorgànica

Definición
^Lligand^ que té dos o més àtoms capaços de cedir densitat electrònica al centre metàl•lic.

Nota

  • Pot ser bidentat, tridentat, etc., i ocupa més d'una posició de coordinació. Per exemple, l'etilendiamina (H<sub>2</sub>N-CH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-NH<sub>2</sub>, sovint representat per en) és un lligand bidentat. El complex [Co(en)<sub>6</sub>]<sup>3+</sup> té nombre de coordinació 6, però només té tres lligands, cadascun dels quals ocupa dues posicions de coordinació. En general, els lligands multidentats donen major estabilitat als ^complexos^.
  • ca  lligant, n m
  • ca  aglutinant, n m sin. compl.
  • es  aglutinante
  • es  ligante
  • en  agglutinant
  • en  binder

Química industrial

Definición
Component d'un recobriment superficial que forma una pel•lícula sòlida que li dóna resistència i aglutina la resta de components, com ara pigments, càrregues i additius. Hi ha molts tipus de lligants, de diferents orígens, que donen nom a grans famílies de productes. Els lligants més antics procedeixen directament de productes naturals, com polisacàrids, olis grassos insaturats o productes bituminosos. Els lligants naturals modificats o artificials deriven de la ^cel•lulosa^ o del ^cautxú^. Els lligants sintètics són polímers de tipus polivinílic, poliacrílic, polièster, fenoplàstic, silicona, poliuretà o resines epoxídiques. Es dispersen en dissolvents orgànics o en forma d'emulsions aquoses, que són les preferides en ser més respectuoses amb el medi ambient. L'assecament d'una pintura es basa en la reticulació del lligant, per la qual es crea una estructura tridimensional a partir de la dispersió líquida. Els mecanismes per a assolir-ho depenen de la composició química del lligant. Els olis insaturats de les pintures a l'oli s'oxiden amb l'oxigen de l'aire. Els monòmers polimeritzen in situ per policondensació o per poliaddició. La variació de la viscositat amb la composició de la barreja determina les característiques del recobriment final, la facilitat d'extensió de la pintura, la formació d'estructures com cèl•lules de Bénard, la creació de defectes superficials com cràters o la formació de superfícies llises o rugoses.
  • ca  lligasa, n f
  • ca  sintetasa, n f sin. compl.
  • es  ligasa
  • es  sintetasa
  • en  ligase
  • en  synthetase

Bioquímica

Definición
Enzim que catalitza la formació d'un enllaç químic, acoblada a la hidròlisi d'un enllaç pirofosfat de l'ATP o d'un trifosfat semblant, segons la reacció següent: A + B + ATP <fletxa dreta> A<signe menys>B + ADP + Pi. Els enllaços que formen les lligases, les quals constitueixen la classe de codi 6 dels enzims, són moltes vegades d'elevat contingut energètic. La subclasse 6.1 (enllaços C<signe menys>O) comprèn els enzims que esterifiquen els RNA de transferència, amb els corresponents aminoàcids. La 6.2 (enllaços C<signe menys>S) inclou els que sintetitzen tioèsters del coenzim A, com la succinil-CoA sintetasa. La 6.3 (enllaços C<signe menys>N) inclou la glutamina sintetasa. La 6.4 (enllaços C<signe menys>C) inclou les carboxilases. La 6.5 (enllaços ester fosfòrics) inclou les DNA i RNA lligases.
  • ca  llindar de reacció, n m
  • es  umbral de reacción
  • en  reaction threshold

Química física

Definición
Energia mínima que han d'adquirir les espècies químiques que participen en una reacció química perquè es produeixi la transició des dels reactius cap als productes de reacció. Els llindars de reacció típics varien des de zero, per exemple en les reaccions de recombinació radicalària, fins a valors d'alguns electrovolts, típiques de processos fortament endotèrmics i de les reaccions fotoquímiques.
  • ca  llisor Bekk, n f
  • es  lisura Bekk
  • en  Bekk smoothness

Indústria paperera

Definición
Mètode de mesura de la llisor d'un paper, expressada en els segons que necessita una quantitat d'aire determinada, a pressió constant, per passar entre una placa de metall polit i el full de paper en què es fa l'assaig. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57093:1978.
  • ca  llit filtrant, n m
  • es  lecho filtrante
  • en  filter bed

Enginyeria química

Definición
Tipus més simple de filtre, on la capa del fons està constituïda habitualment per partícules grosses, com grava, i la capa superior per partícules més fines de sorra, que són les que actuen realment com a medi filtrant. El llit filtrant s'utilitza en els casos en què s'ha d'eliminar petites quantitats de sòlids de grans quantitats de líquid.
  • ca  llit fix, n m
  • es  lecho fijo
  • en  fixed bed

Enginyeria química

Definición
Conjunt de sòlids disposats en columna amb suficient espai obert entre ells com perquè els pugui travessar un fluid. Un llit fix tant pot ser emprat per a dur a terme reaccions (amb catalitzadors sòlids, per exemple), com per processos de purificació de proteïnes amb resines o d'altres processos de separació en general.
  • ca  llots, n m pl
  • ca  fang, n m sin. compl.
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • en  sludge

Medi ambient

Definición
Residu de consistència pastosa que conté aigua, generat en els processos de depuració d'^aigües residuals^.
  • ca  llots, n m pl
  • ca  fang, n m sin. compl.
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • en  sludge

Medi ambient

Definición
Residu de consistència pastosa que conté aigua, generat en els processos de depuració d'^aigües residuals^.