luminescència
luminescència
Química física
- ca luminescència, n f
- es luminiscencia
- en luminiscence
Química física
Definición
^Emissió espontània^ de llum que presenten certes substàncies un cop han experimentat una transició espectroscòpica a un estat excitat per mitjà d'algun mecanisme que no inclogui l'augment de la temperatura. Si aquesta emissió espontània es produeix en un interval de temps de pocs nanosegons després que la substància hagi estat excitada, es parla de ^fluorescència^, mentre que si l'emissió espontània té lloc en intervals de temps més grans, de fraccions de segons o segons, es parla de ^fosforescència^. Existeixen diferents tipus de luminiscència en funció del mecanisme pel qual les substàncies s'exciten electrònicament. Els més importants són la ^fotoluminescència^ i la ^quimioluminescència^.
LUMO
LUMO
Química teòrica
- ca orbital molecular desocupat de més baixa energia, n m
- ca orbital molecular desocupat més baix, n m
- ca LUMO, n m sigla
- es orbital molecular desocupado de menor energía
- es orbital molecular desocupado más bajo
- es LUMO sigla
- en lowest unoccupied molecular orbital
- en lowest-energy unoccupied molecular orbital
- en LUMO
Química teòrica
Definición
Orbital molecular no ocupat per cap electró que té l'energia més baixa quan la molècula es troba en el seu estat fonamental, d'entre el conjunt d'orbitals moleculars que s'obté quan es calcula l'estructura electrònica d'una molècula mitjançant el mètode de Hartree-Fock i emprant l'aproximació de la combinació lineal d'orbitals atòmics. La separació energètica amb l'orbital molecular immediatament inferior, és a dir, l'orbital molecular ocupat de major energia (HOMO), està relacionada amb la reactivitat de la molècula.
luteci
luteci
Química inorgànica
- ca luteci, n m
- es lutecio
- en lutetium
- sbl Lu
Química inorgànica
Definición
Element catorzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 71 i massa atòmica 174,97.
Nota
- Se'n coneixen fins a trenta-cinc isòtops, dels quals dos són estables, <sup>175</sup>Lu i <sup>176</sup>Lu. Es presenta com un metall blanc argentat, tou, amb un punt de fusió de 1.652 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.327 ºC. És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. Químicament és similar al ^lantani^ i és bastant reactiu en condicions ambientals. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. La seva escassetat fa que no se'n conegui cap aplicació.
