Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mesosfera, n f
  • es  mesosfera
  • en  mesosphere

Medi ambient

Definición
Capa de l'^atmosfera terrestre^ que s'estén entre els 50 i els 80-90 km d'altitud i se situa entre l'estratosfera i la termosfera. Es caracteritza per l'absència de vapor d'aigua, per la disminució de la pressió atmosfèrica amb l'alçada i per la presència d'ozó. La temperatura hi disminueix amb l'alçada. La quantitat d'oxigen, nitrogen i diòxid de carboni és semblant a la que es troba a les capes més pròximes de la superfície de la Terra, la troposfera i l'estratosfera.
  • ca  metà, n m
  • es  metano
  • en  methane
  • for  CH4

Química orgànica

Definición
Alcà d'1 sol àtom de carboni que es presenta com un gas incolor, inodor i més lleuger que l'aire, amb un punt d'ebullició de −162 ºC i que s'inflama a 650 ºC.

Nota

  • És soluble en alcohol i èter, i lleugerament soluble en aigua. És l'alcà més simple i té propietats fisicoquímiques anàlogues a la resta dels alcans, com el fet que és força inert a l'atac dels àcids i les bases, però en presència de la llum reacciona amb el clor i el brom, i s'halogena per via radicalària. És un gas asfixiant i el component principal del gas natural i del grisú. Es fa servir bàsicament com a combustible, a causa de l'elevat poder calorífic (9.510 kcal/m3), i en síntesi orgànica per a l'obtenció de productes orgànics ben diversos, com el metanol, l'acetilè i el cianur d'hidrogen. Forma una mescla explosiva amb l'aire (<vírgula> 10 % en volum). Els processos d'obtenció poden ser ben diversos, com ara a partir de l'adsorció o l'absorció del gas natural i de la fracció volàtil resultant del refinament del petroli, però també per la destil·lació de l'hulla o d'altres combustibles fòssils. Hi ha diverses vies per obtenir-lo a partir del carbó, com la hidrogenació directa i l'escalfament del carbó amb vapor d'aigua, amb la qual cosa s'obté el ^gas de síntesi^, el qual es fa passar sobre un catalitzador metàl·lic a altes temperatures (150-300 ºC) i pressions properes a l'atmosfèrica. Actualment, s'obté com a producte resultant de la fermentació anaeròbica de residus agrícoles, així com del compostage resultant de les depuradores.
  • ca  m-
  • ca  meta-
  • es  m-
  • es  meta-
  • en  m-
  • en  meta-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,3.

Nota

  • Per exemple, el m-metilfenol té un metil en la posició 3 respecte de l'hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal i, en conseqüència, se li atribueix la posició 1. Un altre exemple és el m-xilè, l'isòmer meta del ^xilè^, en què els metils es troben en les posicions 1 i 3. Vegeu també ^o-^ i ^p-^.
  • ca  metabolisme, n m
  • es  metabolismo
  • en  metabolism

Enginyeria química

Definición
Conjunt de processos bioquímics produïts dintre de la cèl·lula, que es poden dividir en dos grups, les reaccions de síntesi i les reaccions de degradació. Vegeu també ^anabolisme^ i ^catabolisme^.
  • ca  metabolisme primari, n m
  • es  metabolismo primario
  • en  primary metabolism

Bioquímica

Definición
Metabolisme essencial per al creixement, que inclou la producció d'energia, la síntesi d'àcids nucleics i la síntesi de la major part dels glúcids, lípids i proteïnes.
  • ca  metabolisme secundari, n m
  • es  metabolismo secundario
  • en  secondary metabolism

Bioquímica

Definición
Metabolisme que no és essencial per al creixement i que condueix, per exemple en diversos microorganismes, a la síntesi d'antibiòtics i toxines.
  • ca  metacrilat, n m
  • es  metacrilato
  • en  methacrylate

Química orgànica

Definición
Cadascun dels èsters de l'àcid metacrílic, de fórmula general H2C=C(CH3)COOR.

Nota

  • Són monòmers que, a partir de la ^policondensació^, permeten obtenir resines acríliques. El metacrilat de metil és el que més s'ha estès en el mercat.
  • ca  metacrilat de metil, n m
  • es  metacrilato de metilo
  • en  methyl methacrylate

Química industrial

Definición
Èster líquid de fórmula CH<sub>2</sub>=C(CH<sub>3</sub>)-CO-O-CH<sub>3</sub>, amb un punt d'ebullició de 100ºC, dur i resistent al trencament i als productes químics, i poc tòxic. Es tracta del monòmer del polimetacrilat de metil. El procés industrial més antic va ser desenvolupat per Röhm&Haas i ICI cap al 1930. Comença amb la reacció de l'àcid cianhídric amb l'acetona en presència d'hidròxid de sodi a 20ºC, i es forma acetona cianhidrina que posteriorment es deshidrata amb àcid sulfúric. S'obté així la metacrilamida, de fórmula CH<sub>2</sub>=C(CH<sub>3</sub>)-CO-NH<sub>2</sub>. Per reacció posterior a 80-140ºC amb àcid sulfúric i a 80ºC amb metanol, es forma el metacrilat de metil i el bisulfat amònic com a subproducte. Hi ha altres processos industrials desenvolupats que parteixen d'^isobutilè^ o bé d'^aldehid^ butíric. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 35>. Es fa servir sobretot en òptica, com a substitut del vidre i en elements de decoració. També és un component d'adhesius que s'utilitzen en automòbils.

Nota

  • graf_QO_4
  • Es comercialitza amb la denominació <i> Plexiglas<marca registrada> </i>.
  • ca  metahemoglobina, n f
  • es  metahemoglobina
  • en  methemoglobin

Bioquímica

Definición
Forma oxidada de l'hemoglobina resultant de l'oxidació de l'àtom de Fe(II) del complex hem a Fe(III). És un pigment inapte per al transport de l'oxigen. Els eritròcits en contenen un 1%. Patològicament es produeix per la ingestió d'algunes substàncies tòxiques, com els colorants d'anilina, el clorat potàssic o l'aigua contaminada per nitrats. És responsable del color marronós de la sang seca.
  • ca  metall, n m
  • es  metal
  • en  metal

Química inorgànica

Definición
Material generalment dur i tenaç, bon conductor de la calor i de l'electricitat, per bé que aquesta conductivitat disminueix en augmentar la temperatura.

Nota

  • Les seves propietats estan relacionades amb la seva estructura, en la qual els ions carregats positivament es troben en un entorn d'electrons lliures que els envolten i formen una estructura compacta. A excepció del mercuri, tots els metalls són sòlids. La major part són mal•leables i dúctils. Els elements que presenten carácter metàl•lic tenen tendència a perdre electrons i es poden trobar en forma de catió, com a conseqüència que la seva energia de ionització és baixa. Els elements metàl•lics formen sòlids, que són bons conductors de l'electricitat, tenen estructures en què cada àtom està envoltat d'un nombre elevat d'àtoms veïns i l'^enllaç metàl•lic^ és no direccional. La totalitat dels elements del bloc <i>s</i>, del bloc <i>d</i> i del bloc <i>f</i> són metalls, a excepció de l'hidrogen. El paràmetre que determina millor aquest comportament és l'^electronegativitat^. Mentre que els metalls típics són bons agents reductors i formen cations hidratats en solució aquosa, els seus halurs i òxids són sòlids iònics característics, els seus òxids són bàsics i, o bé es dissolen en aigua per donar ions hidròxid o, si són insolubles en aigua, es dissolen a pH àcid. La classificació més important dels elements és la de metall enfront de ^no-metall^. Ara bé, aquesta classificació té les seves limitacions. No hi ha una separació definida entre categories i hi ha elements de comportament intermedi. Els ^semimetalls^, si bé tenen un comportament bàsicament de no-metall, presenten fenòmens com el de la semiconductivitat i defineixen una zona intermitja entre els metalls i els no-metalls.