metall actiu
metall actiu
Química inorgànica
- ca metall actiu, n m
- es metal activo
- en active metal
Química inorgànica
Definición
Metall amb un potencial de reducció baix i, en conseqüència, amb tendència a la corrosió.
metall alcalí
metall alcalí
Química inorgànica
- ca metall alcalí, n m
- ca alcalí, n m sin. compl.
- es alcalino
- es metal alcalino
- en alkali
- en alkali metal
Química inorgànica
Definición
Cadascun dels elements del ^grup 1^ de la taula periòdica dels elements, excepte l'hidrogen.
Nota
- Són metalls alcalins el liti, el sodi, el potassi, el rubidi, el cesi i el franci.
metall alcalinoterri
metall alcalinoterri
Química inorgànica
- ca metall alcalinoterri, n m
- ca alcalinoterri, n m sin. compl.
- es alcalinotérreo
- es metal alcalinotérreo
- en alkaline earth
- en alkaline earth metal
Química inorgànica
Definición
Cadascun dels elements del ^grup 2^ de la taula periòdica dels elements.
Nota
- Són metalls alcalinoterris el beril·li, el magnesi, el calci, l'estronci, el bari i el radi.
metall d'alta conductivitat
metall d'alta conductivitat
Química inorgànica
- ca metall d'alta conductivitat, n m
- es metal de alta conductividad
- en high conductivity metal
Química inorgànica
Definición
Metall amb una resistivitat inferior a 0,05 μΩ·m a 20 ºC que es fa servir com a conductor elèctric.
Nota
- Els metalls d'alta conductivitat més importants són el coure i l'alumini.
metall d'encunyació
metall d'encunyació
Química inorgànica
- ca metall d'encunyació, n m
- es metal de acuñación
- en coinage metal
Química inorgànica
Definición
Metall que s'utilitza per a la fabricació de monedes.
Nota
- Tradicionalment es consideren metalls d'encunyació el coure, l'argent i l'or. Vegeu també ^grup 11^.
metall de transició
metall de transició
Química inorgànica
- ca element de transició, n m
- ca metall de transició, n m
- es elemento de transición
- es metal de transición
- en transition element
- en transition metal
Química inorgànica
Definición
Cadascun dels elements inclososo en el ^bloc d^ o en el ^bloc f^de la taula periòdica dels elements.
Nota
- De vegades els elements del ^grup 12^ no es consideren elements de transició, sinó elements normals.
metall de transició interna
metall de transició interna
Química inorgànica
- ca element de transició interna, n m
- ca metall de transició interna, n m sin. compl.
- es elemento de transición interna
- es metal de transición interna
- en internal transition element
- en internal transition metal
Química inorgànica
Definición
Cadascun dels elements de transició inclosos al ^bloc f^ de la taula periòdica dels elements.
Nota
- Els lantànids i actínids són elements de transició interna.
metall dur
metall dur
Metal·lúrgia
- ca metall dur, n m
- es metal duro
- en cemented carbide
- sbl WC/Co
Metal·lúrgia
Definición
Pseudoaliatge de carburs de tungstè, de titani i de tàntal aglomerats amb cobalt (10 a 30%). Es tracta d'un material de gran duresa i resistència al desgast.
metall noble
metall noble
Química inorgànica
- ca metall noble, n m
- ca metall preciós, n m
- es metal noble
- es metal precioso
- en noble metal
- en precious metal
Química inorgànica
Definición
Metall que presenta una baixa reactivitat i és difícilment oxidable, per la qual cosa apareix a la natura en forma elemental.
Nota
- Exemples coneguts són l'or i el platí.
metall pesant
metall pesant
Química inorgànica
- ca metall pesant, n m
- es metal pesado
- en heavy metal
Química inorgànica
Definición
Metall que es troba tant en l'aire com en les aigües residuals a conseqüència d'activitats d'origen industrial, processos de combustió, etc.
Nota
- En resten exclosos els ^metalls alcalins^ i els ^metalls alcalinoterris^.
