mescla mare
mescla mare
Química industrial
- ca mescla mare, n f
- es mezcla madre
- en masterbatch
Química industrial
Definición
Barreja concentrada d'un additiu amb un polímer, que normalment es presenta en forma de ^granulat^. Es fa servir per a facilitar la dispersió de l'additiu en una gran massa de polímer de la mateixa composició que el polímer de la mescla mare. Per exemple, per a fabricar un poli(clorur de vinil) de color vermell es dispersa en la massa del poli(clorur de vinil) cru una mescla mare formada per colorant vermell barrejat amb aquest poli(clorur de vinil).
mescla racèmica
mescla racèmica
Química orgànica
- ca racemat, n m
- ca mescla racèmica, n f sin. compl.
- es mezcla racémica
- es racemato
- en racemate
- en racemic mixture
Química orgànica
Definición
Mescla de dos ^enantiòmers^ que hi són presents en quantitats iguals.
Nota
- El fet que el nombre de molècules dextrogires sigui el mateix que el nombre de molècules levogires fa que la mescla sigui òpticament inactiva. Per designar un racemat se sol anteposar al nom del compost els prefixos (±)-, rac- (o racem-) o RS- (o SR-). Per exemple, en el (±)-2-clorobutà.
mesitilè
mesitilè
Química orgànica
- ca mesitilè, n m
- ca 1,3,5-trimetilbenzè, n m sin. compl.
- es 1,3,5-trimetilbenceno
- es mesitileno
- en 1,3,5-trimethylbenzene
- en mesitylene
- for C6H3(CH3)3
Química orgànica
Definición
Derivat trimetilat del benzè que es presenta com un líquid oliós amb punt d'ebullició de 165 ºC i punt de fusió de −45 ºC.
Nota
- S'obté a partir de combustibles fòssils, com el quitrà d'hulla. És incolor i insoluble en aigua, però soluble en alcohol i benzè. Es fa servir com a combustible, com a estabilitzador d'oxidació ultravioleta per a plàstics i en síntesi orgànica, com per exemple en l'obtenció de colorants de l'antraquinona.
meso-
meso-
Química orgànica
- ca meso-
- es meso-
- en meso-
Química orgànica
Definición
Prefix que es fa servir per identificar un ^compost meso^.
Nota
- Vegeu també ^forma meso^.
mesocompost
mesocompost
Química orgànica
- ca compost meso, n m
- ca mesocompost, n m
- es compuesto meso
- es mesocompuesto
- en meso-compound
Química orgànica
Definición
Compost que es presenta en una ^forma meso^.
mesofase
mesofase
Química física
- ca mesofase, n f
- ca fase mesomòrfica, n f sin. compl.
- es fase mesomórfica
- es mesofase
- en mesomorphic phase
- en mesophase
Química física
Definición
Fase intermèdia entre les fases corresponents a un líquid i a un sòlid, en la qual existeix una orientació preferent de les molècules en una certa direcció, però sense periodicitat tridimensional. És l'estructura característica dels cristalls líquids, ja que en un cristall líquid es distingeixen els tres tipus de mesofase; la ^fase esmètica^, la ^fase nemàtica^ i la ^fase colestèrica^.
mesòfil -a
mesòfil -a
Medi ambient
- ca mesòfil -a, adj
- es mesófilo
- en mesophil
Medi ambient
Definición
Dit de l'organisme que viu òptimament amb valors mitjans d'un factor ecològic, especialment pel que fa a la humitat i a la temperatura, entre 25ºC i 45ºC. El seu punt òptim de creixement és a 37ºC. Els bacteris mesòfils s'utilitzen en moltes ocasions en els procesos de ^depuració^ anaeròbica d'aigües residuals.
mesofílic -a
mesofílic -a
Medi ambient
- ca mesofílic -a, adj
- es mesofílico -a
- en mesophilic
Medi ambient
Definición
Que és dut a terme per microorganismes mesòfils.
mesomorf -a
mesomorf -a
Química física
- ca mesomorf -a, adj
- es mesomorfo
- en mesomorphic
- en mesomorphous
Química física
Definición
Dit de l'estat de la matèria que està a mig camí entre l'estat sòlid i l'estat líquid. Una ^mesofase^ presenta una grau d'ordenació més gran que la d'un líquid però difereix amb el sòlid per la mobilitat de les molècules. A diferència de la fusió, on el desordre en la posició i en l'orientació apareix de forma simultània, en un cristall mesomòrfic el desordre en la posició apareix després que el desordre en l'orientació.
mesopausa
mesopausa
Medi ambient
- ca mesopausa, n f
- es mesopausa
- en mesopause
Medi ambient
Definición
Límit superior de la mesosfera, situat entre 80 i 90 km d'altitud, on s'assoleix la temperatura més baixa de l'^atmosfera terrestre^, fins a uns 92ºC.