procés Linde-Fränkl
procés Linde-Fränkl
Química industrial
- ca procés Linde-Fränkl, n m
- es proceso Linde-Fränkl
- en Linde-Fränkl process
Química industrial
Definición
Procés industrial de separació dels gasos de l'aire mitjançant la ^rectificació^ de l'aire líquid. L'aire atmosfèric es refreda i liqua mitjançant un ^cicle Linde^, un ^cicle Claude^ o qualsevol altre procediment criogènic. L'aire líquid a uns <signe menys>180ºC és introduït en una columna de rectificació a una pressió mitjana, de 6 bar. El residu de la rectificació és més ric en oxigen que l'aire, i després d'expansionar-se fins a la pressió atmosfèrica és alimentat en una altra columna de rectificació. El destil•lat de la primera columna és nitrogen líquid gairebé pur, que en part es pot vendre com a producte. La resta, després d'expansionar-se, es fa entrar a la segona columna per la part superior com a reflux. Els productes d'aquesta segona columna són nitrogen gas molt pur per la part superior, i oxigen líquid o gas per la part inferior. Les dues columnes estan en contacte tèrmic entre si, perquè el condensador del reflux de la columna primera i el calderí de la columna segona constitueixen un bescanviador de calor. El conjunt està disposat de manera que formen una única unitat formada per dues columnes superposades: la doble columna Linde. Els primers processos usaven compressors alternatius i bescanviadors de calor convencionals, però actualment es treballa amb compressors centrífugs a una pressió molt més baixa. El bescanvi de calor va millorar notablement amb la introducció de regeneradors Fränkl, que consisteixen en parelles de grans cilindres reblerts d'un material d'alta capacitat calorífica, com llimadures d'alumini, que actuen alternativament: mentre un escalfa el gas de sortida i es refreda el material, l'altre refreda els gasos d'entrada i s'escalfen amb ells. El disseny concret del procés depèn dels productes i pureses que es pretenen obtenir: oxigen líquid o gas, nitrogen líquid o gas, o aire enriquit d'oxigen. L'argó, del qual l'aire conté un 1%, es pot obtenir a partir d'una extracció lateral de la columna superior, que és redestil•lada, i se separa l'argó. La resta de gasos nobles estan en proporcions molt menors, i se separen del corrent superior de la columna inferior, on s'acumulen per raó de les seves volatilitats. Hi ha moltes plantes de separació dels components de l'aire que han assolit una integració energètica molt notable, de tal manera que el procés està molt a prop de la reversibilitat termodinàmica. Totes les parts fredes del procés estan agrupades per a evitar pèrdues de calor, i formen la caixa freda, aïllada i compacta. Aquest tipus de plantes estan molt automatitzades, i a causa del cost nul de la matèria primera es construeixen prop dels centres d'ús, amb els quals es comuniquen per canonades. El nitrogen i l'oxigen líquid produïts es comercialitzen en cisternes de diferents mides per a ús industrial, ús sanitari hospitalari i, recentment, ús sanitari domèstic. Vegeu també ^destil•lació fraccionada^.
procés Lurgi
procés Lurgi
Química industrial
- ca procés Lurgi, n m
- es proceso Lurgi
- en Lurgi process
Química industrial
Definición
Procés industrial de ^gasificació del carbó^, de llit fix a 20 bar i 1.200ºC, que descompon el carbó i dóna compostos oxigenats com fenols.
procés Merox
procés Merox
Química industrial
- ca procés Merox, n m
- es proceso Merox
- en Merox process
Química industrial
Definición
Procés industrial de ^desulfuració^ dels gasos liquats de petroli basat en l'oxidació catalítica dels ^mercaptans^ en medi bàsic d'hidròxid de sodi. El procés Merox es produeix en una columna d'extracció on té lloc la reacció entre els mercaptans dissolts en la fase orgànica de gasos liquats de petroli i l'hidròxid de sodi de la fase aquosa. La sal sòdica dels mercaptans orgànics s'extreu amb la fase aquosa, i es regenera l'hidròxid de sodi amb una oxidació amb aire. Amb el catalitzador els mercaptans passen a disulfurs, segons les reaccions següents: <EXPRESSIÓ 24>. Els disulfurs són insolubles en la fase aquosa, se separen per flotació i es transformen a sulfur d'hidrogen en unitats d'^hidrotractament^.
procés Monsanto
procés Monsanto
Química industrial
- ca procés Monsanto, n m
- es proceso Monsanto
- en Monsanto process
Química industrial
Definición
Procés industrial d'obtenció d'àcid acètic basat en la carbonilació del metanol, usant rodi i iode com a catalitzadors. El procés treballa a una pressió d'uns 35 bar i a 200ºC de temperatura. La reacció global és molt simple, si bé el mecanisme detallat de la reacció és força complex. El catalitzador es prepara en el mateix reactor a partir de iodur de rodi, que es recupera en el producte de sortida. Els subproductes formats se separen de l'àcid acètic per rentat amb metanol, que es recircula al reactor inicial, i per destil•lacions successives. <EXPRESSIÓ 36>.
procés multifotònic
procés multifotònic
Química física
- ca procés multifotònic, n m
- es proceso multifotónico
- en multiphoton process
Química física
Definición
Procés en què una espècie intercanvia més d'un fotó amb la radiació electromagnètica amb què interacciona. El cas més habitual i més estudiat és el dels processos bifotònics, en què s'intercanvien dos fotons. Els processos multifotònics són poc probables en comparació amb els processos monofotònics. La probabilitat d'absorció o d'emissió induïda multifotònica normalment no és lineal respecte la densitat d'energia de la radiació electromagnètica. Per aquest motiu, es fa servir la denominació d'<i>espectroscòpia no lineal<i> a l'hora de referir-se al conjunt de processos multifotònics. L'^espectroscòpia làser^ ha contribuït notablement a l'estudi dels processos multifotònics a causa del gran nombre de fotons que transporta la radiació làser. El fet que les regles de selecció que regeixen els processos multifotònics no siguin les mateixes que les que regeixen els processos monofotònics fa que ambdós tipus de processos siguin complementaris, en el sentit que els estats energètics que són inaccessibles per un tipus de processos poden no ser-ho per l'altre. Així, per exemple, en espectroscòpia monofotònica només són observables les transicions electròniques del tipus g <fletxa doble> u per a molècules diatòmiques homonuclears, mentre que en espectroscòpia bifotònica són observables les transicions electròniques del tipus g <fletxa doble> g o u <fletxa doble> u. Entre les aplicacions més importants que deriven dels processos multifotònics, cal destacar l'^espectrometria Raman^ i la duplicació de freqüències o generació del segon harmònic, un procés trifotònic que permet duplicar la freqüència d'un feix de radiació electromagnètica intensa.
procés Ostwald
procés Ostwald
Química industrial
- ca procés Ostwald, n m
- es proceso Ostwald
- en Ostwald process
Química industrial
Definición
Procés d'obtenció d'àcid nítric mitjançant l'oxidació de l'amoníac. Va ser dissenyat el 1902 per Wilhelm Ostwald a Riga, llavors de l'imperi rus, i aplicat a escala industrial el 1915. L'amoníac s'oxida amb aire a uns de 3 a 9 bar i a alta temperatura mitjançant un catalitzador de platí o de platí-rodi-pal•ladi, que es troba en forma de xarxa molt fina a través del flux de gas, de manera que el temps de residència és mínim per a evitar les reaccions de descomposició dels òxids a nitrogen. La conversió en aquestes condicions és molt elevada. S'obté una barreja d'òxids nitrosos conjuntament amb les petites quantitats d'amoníac i aire no convertits. La barreja es refreda ràpidament i s'absorbeix en aigua, de la qual s'obté una solució d'àcid nítric d'un 60%, que es pot concentrar posteriorment si escau, mitjançant destil•lació extractiva. Les reaccions principals, en esquema, són <EXPRESSIÓ 12>, però hi ha moltes més reaccions secundàries. El ^procés Haber-Bosch^ i el procés Ostwald permeteren disposar a Europa d'àcid nítric, nitrats i altres derivats del nitrogen sense haver de dependre del ^nitrat de Xile^.
procés per lots
procés per lots
Química industrial
- ca procés per lots, n m
- ca procés discontinu, n m sin. compl.
- ca procés en batch, n m sin. compl.
- es proceso discontinuo
- es proceso en batch
- es proceso por lotes
- en batch process
Química industrial
Definición
Procés industrial en què les diferents unitats realitzen cicles de producció repetits al llarg del temps, amb les etapes de càrrega de matèries primeres, operació i descàrrega dels productes obtinguts. L'operació pot ser una reacció química, una filtració o una destil·lació, entre d'altres. No es pot treballar mai en estat estacionari perquè les condicions en cada punt i en cada operació varien amb el temps. Aquest sistema de processament és adequat per a indústries d'una àmplia gamma de productes finals o bé productes d'alt valor afegit i poca quantitat de producció, com els productes farmacèutics, cosmètics, pintures, o quan el tipus de matèries primeres ho requereixi, com en la industria de l'adobat de la pell.
procés politròpic
procés politròpic
Química física
- ca procés politròpic, n m
- es proceso politrópico
- en polytropic process
Química física
Definición
Procés termodinàmic en què la capacitat calorífica del sistema es manté constant. El procés isotèrmic i el ^procés adiabàtic^ en són casos particulars. També ho són el ^procés isòbar^ i el ^procés isocor^, sempre que la ^capacitat calorífica a pressió constant^ i la ^capacitat calorífica a volum constant^, respectivament, es mantinguin constants. Per a un gas ideal, el procés polipròtic condueix que la relació pVɣ' es mantingui constant, on ɣ' = (Cp − C) / (CV − C). Per al cas particular d'un procés adiabàtic reversible, ɣ' = ɣ = Cp / CV, que és el ^coeficient adiabàtic^ del gas.
procés postcinètic
procés postcinètic
Electroquímica
- ca procés postcinètic, n m
- es proceso postcinético
- en postkinetic process
Electroquímica
Definición
Procés electròdic en què l'etapa més lenta és una reacció química posterior a la reacció de transferència de càrrega. La dissolució electrolítica conté l'espècie electroactiva i el seu mecanisme de reacció electròdica és iniciat per una etapa electroquímica E bidireccional o unidireccional amb un bescanvi de n electrons (normalment d'un sol electró). Per exemple, si es considera que l'espècie electroactiva Ox és reduïda a la forma Red, l'etapa inicial E correspon a Ox + n e Red per a la reacció bidireccional o reversible, o bé a Ox + n e Red per a la reacció unidireccional o irreversible. En un procés postcinètic es poden distingir diferents tipus de mecanismes segons com evoluciona l'espècie Red: a) mecanisme EC de primer ordre, on Red dóna lloc a una altra espècie A per a una etapa química de primer ordre, o sigui, Red A; b) mecanisme EC de segon ordre, en què Red es transforma en el seu dímer en una etapa química de segon ordre, és a dir, 2 Red Red2; c) mecanisme ECE, on Red dóna lloc a l'espècie A per a l'etapa química Red A, i l'espècie resultant A és tot seguit reduïda a una altra espècie B per a l'etapa electroquímica A + n' e B. Per a tots ells es mesura un corrent cinètic en funció del sobrepotencial de reacció. Quan el sobrepotencial és prou gran perquè l'etapa electroquímica inicial consumeixi tota l'espècie electroactiva que arriba a l'elèctrode des de la dissolució per difusió, s'assoleix el corrent límit.
procés precinètic
procés precinètic
Electroquímica
- ca procés precinètic, n m
- es proceso precinético
- en prekinetic process
Electroquímica
Definición
Procés electròdic en què l'etapa més lenta és una reacció química prèvia a la reacció de transferència de càrrega. La dissolució electrolítica conté una espècie electroinactiva al potencial aplicat, la qual reacciona químicament amb una substància química (com ara l'ió hidroni, l'ió hidròxid, etc.) en la interfase electroquímica per a produir l'espècie electroactiva de la posterior transferència de càrrega. El mecanisme de reacció electròdica és un mecanisme CE on l'etapa química C correspon a la reacció entre l'espècie electroinactiva B i la substància A per donar lloc a l'espècie electroactiva Ox, B + A Ox, produint-se tot seguit l'etapa electroquímica E on, per exemple, Ox és reduït de manera unidireccional a la forma Red amb un bescanvi de n electrons (normalment d'un sol electró), Ox + n e Red. Així, el procés presenta un control cinètic i es mesura un corrent cinètic en funció del sobrepotencial de reacció. S'assoleix el corrent límit quan el sobrepotencial catòdic és ja prou gran perquè l'etapa electroquímica sigui prou ràpida per a consumir tota l'espècie electroactiva que arriba a l'elèctrode des de la dissolució per difusió.