Diccionari de química (històric complet)

ca procés químic, n m
es proceso químico
en chemical process

Química industrial

Definición

Conjunt d'operacions químiques i físiques destinades a la transformació d'unes matèries inicials en productes finals diferents en composició, estat d'agregació o condicions energètiques. S'inclouen en el procés químic totes les instal•lacions d'emmagatzematge, transport interior, sistemes de control, sistemes de seguretat, gestió de residus, etc., si bé en grans instal•lacions amb molts processos integrats aquestes activitats perifèriques al procés poden estar coordinades o centralitzades. En un procés químic en sentit ampli poden no haver-hi reaccions químiques. Per exemple, el ^procés Linde-Fränkl^ o la destil•lació del petroli no involucren reaccions químiques, però estan considerats processos químics per analogia amb els altres processos. Tot procés consta, en general, de tres grans etapes: una primera etapa d'operacions unitàries físiques de condicionament de les matèries primeres, com per exemple la trituració, l'escalfament o la dissolució; una segona etapa de reacció química, on es formen les molècules desitjades, i una tercera etapa d'operacions físiques de separació i condicionament dels productes finals i dels subproductes, amb recirculacions, si cal.

ca procés Raschig-Hooker, n m
es proceso Raschig-Hooker
en Raschig-Hooker process

Química industrial

Definición

Procés industrial d'obtenció de fenol que es basa en l'oxicloració catalítica de benzè amb barreges de clorur d'hidrogen i aire, a pressió atmosfèrica i 250ºC de temperatura. El clorobenzè format s'hidrolitza catalíticament a fenol, a 400ºC, amb desprendiment de nou clorur d'hidrogen, que es concentra i es recircula al procés juntament amb el clorobenzè no reaccionat, que a causa de la baixa conversió és el 85% del total. Va ser desenvolupat el 1932 per Rhône-Poulenc. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 37>. La primera reacció és catalitzada per barreges de CuCl2 i FeCl3 en Al2O3, com en el ^procés Deacon^. La segona reacció és catalitzada per Ca3(PO4) 2 sobre SiO2. En el sistema no hi ha coproductes, sinó només d'un 15 a un 20% de subproductes, com diclorobenzens. El procés Raschig-Hooker és una millora del ^procés Dow^, ja obsolet, de cloració directa amb clor del benzè. En l'actualitat és també obsolet per l'elevat cost de la concentració de l'àcid clorhídric i pel cost de l'equipament, que ha de suportar la corrosió provocada per l'àcid clorhídric a alta temperatura. S'ha substituït pel ^procés al cumè^.

ca procés reversible

Electroquímica

Definición

Copiat de QF. Procés electròdic en què té lloc una reacció electròdica bidireccional de transferència de càrrega ràpida limitada pel transport de l'espècie electroactiva cap a l'elèctrode per difusió. El seu ^mecanisme de reacció electròdica^ contempla només una etapa E reversible, on l'espècie electroactiva Ox és reduïda a la forma Red amb un bescanvi de n electrons (normalment d'un sol electró), segons Ox + n e<signe menys> <dues fletxes> Red. Com que el procés és sota ^control de difusió^ perquè la difusió (estacionària o no estacionària) d'Ox és l'etapa determinant de la velocitat, s'obté un ^corrent de difusió^ funció del sobrepotencial de difusió. Quan el sobrepotencial positiu o negatiu és molt gran, només es produeix la corresponent reacció anòdica, Red <fletxa dreta> Ox + n e<signe menys>, o reacció catòdica, Ox + n e<signe menys> <fletxa dreta> Red), tot assolint-se el seu corrent límit perquè tota l'espècie electroactiva que arriba a l'elèctrode per difusió és consumida.

ca procés reversible, n m
es proceso reversible
en reversible process

Química física

Definición

Procés termodinàmic que porta un sistema termodinàmic des d'un estat d'equilibri a un altre mitjançant petits canvis de les variables d'estat que el caracteritzen, de forma que es faci prou lent perquè el sistema estigui sempre en un estat d'equilibri termodinàmic i, per tant, aquestes variables d'estat estiguin definides en cada moment. Així, per exemple, les variables intensives, com la temperatura i la pressió, han de tenir el mateix valor a tots els punts del sistema. Aquest processos són els únics en què es verifica el signe = del segon principi de la termodinàmica, és a dir, on no està definit el procés espontani que es verificarà si es treu el sistema del seu equilibri termodinàmic, de forma que pot anar en qualsevol sentit. D'aquí ve el nom de reversible, que no s'ha de confondre amb bidireccional. Encara que, a la pràctica, aquests processos no existeixin, són molt útils, ja que permeten calcular variacions de les magnituds d'estat dels sistemes termodinàmics.

ca procés Shell, n m
es proceso Shell
en Shell process

Química industrial

Definición

1. Procés industrial continu d'obtenció d'òxid d'etilè per l'oxidació directa en fase gas de l'etilè amb oxigen, a 300ºC de temperatura i 20 bar de pressió. Com a catalitzador es fa servir plata suportada sobre alúmina. La conversió és del 70%, i s'obtenen com a subproductes diòxid de carboni de l'oxidació total dels reactants i productes, acetaldehid i formaldehid. La barreja de reactants i gasos recirculats alimenta el reactor tubular i refrigerat. Es refrigera la barreja, i els gasos no condensats es porten a un sistema d'absorció on se separa el diòxid de carboni amb carbonat potàssic. Els líquids condensats es renten amb aigua i se separen per destil•lació, i s'obté òxid d'etilè molt pur. 2. Procés industrial continu d'obtenció d'etanol per la hidratació directa en fase gas de l'etilè amb vapor d'aigua, a 270ºC de temperatura i 70 bar de pressió. Com a catalitzador es fa servir àcid ortofosfòric suportat en alúmina. La conversió és molt baixa, només del 5%, i es produeixen nombrosos subproductes, com acetaldehid i èters. La separació dels productes de la reacció es fa rentant els gasos amb sosa càustica. Tot seguit es produeix la ^desorció^ de l'acetaldehid, el qual és hidrogenat a etanol en un reactor auxiliar. El producte final és purificat en diverses ^columnes de destil•lació^ que separen impureses de punts d'ebullició superiors i inferiors al de l'etanol. Finalment, s'obté la barreja etanol-aigua al 95%, que és un azeotrop i no pot concentrar-se més per destil•lació. Si es vol obtenir etanol pur cal fer una destil•lació azeotròpica amb benzè. <EXPRESSIÓ 39>.

ca procés Solvay, n m
es proceso Solvay
en Solvay process

Química industrial

Definición

Procés d'obtenció de ^carbonat de sodi^ a partir de ^pedra calcària^ i clorur de sodi. El procés va ser desenvolupat per Ernest Solvay el 1864 i es basa en la precipitació de bicarbonat de sodi a partir d'una salmorra amoniacal, formada per una dissolució saturada de clorur de sodi amb amoníac dissolt, mitjançant la injecció de diòxid de carboni en una columna Solvay, que és una columna alta de plats perforats amb control de temperatura. Les condicions de la columna han de ser curosament controlades per a evitar la precipitació d'una altra de les sals presents en el sistema. El disseny dels plats ha de permetre la bona precipitació de la sal, i al mateix temps permetre el flux del líquid i dels gasos. El bicarbonat de sodi és posteriorment calcinat, amb la qual cosa s'obté el carbonat de sodi. A la columna s'obté també clorur amònic, que es descompon amb hidròxid de calci. L'amoníac resultant es recircula al cicle i s'obté com a únic subproducte clorur de calci en suspensió aquosa. Les reaccions del procés Solvay són <EXPRESSIÓ 17>. El procés fa servir les mateixes matèries primeres que el ^procés Leblanc^, però és molt més net i segur, i aprofita més les matèries primeres, així com l'amoníac recirculat. Per això va anar substituint el procés Leblanc al llarg del segle XIX fins a convertir-lo en obsolet. Actualment no s'instal•len noves plantes Solvay, perquè el carbonat de sodi s'obté directament del mineral natró, que és carbonat de sodi hidratat, o del mineral trona, que és una barreja de carbonat de sodi i bòrax, pel ^procés trona^, més econòmic.

ca procés Stamicarbon, n m
es proceso Stamicarbon
en Stamicarbon process

Química industrial

Definición

Procés industrial en continu per a la síntesi d'urea mitjançant la reacció de diòxid de carboni i amoníac, a 170 bar de pressió i 180ºC de temperatura. El diòxid de carboni és un subproducte de la producció d'amoníac, i per això en molts casos els dos processos estan integrats. Les reaccions implicades són <EXPRESSIÓ 40>. El procés consta d'un primer reactor on té lloc la reacció de formació del carbamat. En un segon reactor a 140 bar de pressió es descompon el carbamat i es forma urea, amb un rendiment del 60%. En dos reactors més, l'un a alta pressió i l'altre a baixa pressió, mitjançant un corrent de diòxid de carboni de desorció, s'acaba de descompondre el carbamat residual. A continuació, el corrent de diòxid de carboni es recicla cap al primer reactor. D'altra banda, la dissolució d'urea es concentra al 100% en dos evaporadors que treballen a pressió reduïda, per sota de la pressió atmosfèrica. L'urea seca es fon i s'envia a una torre de granulació per a donar-li la presentació final.

ca procés tèrmic, n m
es proceso térmico
en thermal process

Química industrial

Definición

Procés industrial d'obtenció d'àcid ortofosfòric a partir de fòsfor blanc per combustió a 800ºC i posterior absorció amb aigua del pentòxid de fòsfor format, la qual cosa dóna àcid fosfòric concentrat del 75%, o de 55% de P2O5, en la nomenclatura habitual dels adobs. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 50>. L'àcid obtingut és l'àcid fosfòric tèrmic. És molt pur i té aplicacions en detergència, com a additiu alimentari en algunes begudes de cola, per a la fabricació de fosfats precipitats per a cremes dentals o per a llevats inorgànics. La quantitat d'àcid produït amb aquest procés és molt menor que el produït per ^via humida^.

ca procés termodinàmic, n m
es proceso termodinámico
en thermodynamic process

Química física

Definición

Transformació que sofreix un sistema termodinàmic des d'un estat d'equilibri inicial fins a un estat d'equilibri final, en què varien alguna o totes les variables d'estat que el caracteritzen. Els exemples més usuals són aquells en què es manté constant alguna variable d'estat característica. Així, si es manté constant la temperatura, es parla d'un procés isotèrmic; si és la pressió la magnitud que es manté constant, es parla d'un ^procés isòbar^, i si és el volum, es parla d'un ^procés isocor^. Altres casos són aquells en què es restringeix algun tipus d'interacció amb el medi; per exemple, si no es deixa bescanviar calor amb el medi, el procés s'anomena ^procés adiabàtic^. El procés no sempre condueix al sistema des d'un estat d'equilibri a un altre, ja que si de partida el sistema no està en equilibri i es deixa evolucionar espontàniament, aquest evolucionarà cap al seu estat d'equilibri compatible amb els ^lligams externs^ a què està sotmès, o a vegades és l'estat final el que no ha d'estar en equilibri termodinàmic, ja que hi ha forces externes que el mantenen fora de l'equilibri. Qualsevol d'aquests processos és un ^procés irreversible^. Un procés que tregui a un sistema del seu estat d'equilibri mitjançant petits canvis de les seves variables d'estat de manera que es faci suficientment lent perquè en cada moment el sistema estigui en un estat d'equilibri termodinàmic, s'anomena ^procés reversible^.

ca procés trona, n m
es proceso trona
en trona process

Química industrial

Definición

Procés industrial d'obtenció de carbonat de sodi a partir de la ^trona^. Hi ha dos procediments bàsics per a obtenir-lo. El primer consisteix en la calcinació de la trona, amb la qual s'obté carbonat de sodi i es desprèn vapor d'aigua i diòxid de carboni. A continuació, es fa la ^lixiviació^ del carbonat de sodi, amb la qual cosa se separa dels minerals insolubles, i s'evapora i s'asseca el carbonat extret. En el mètode alternatiu es dissol el mineral. Tot seguit, es fa la filtració o bé la decantació de la dissolució aquosa i, finalment, es procedeix a l'evaporació de l'aigua, precipitant-se el sesquicarbonat, de fórmula Na2CO3•HNaCO3•2 H2O, que a 200ºC passa a Na2CO3.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición