residu insoluble
residu insoluble
Química analítica
- ca residu insoluble, n m
- es residuo insoluble
- en insoluble residue
- en undissolved residue
Química analítica
Definición
Substancia que resta insoluble, totalment o parcialment, després d'haver estat atacada de manera sistemàtica amb diferents dissolvents (aigua, àcids, bases,...).
residu radioactiu
residu radioactiu
Medi ambient
- ca residu radioactiu, n m
- es residuo radioactivo
- en radioactive waste
Medi ambient
Definición
Residu que presenta radioactivitat.
residu tòxic
residu tòxic
Medi ambient
- ca residu tòxic, n m
- es residuo tóxico
- en hazardous waste
Medi ambient
Definición
Residu que, a causa de la seva activitat tòxica, explosiva, corrosiva o per altres característiques, fan emmalaltir els organismes vius o els provoquen la mort de manera individual o en contacte amb altres residus.
resina
resina
Química industrial
- ca resina, n f
- es resina
- en resin
Química industrial
Definición
Fluid molt viscós o gairebé sòlid que s'extreu de determinades espècies vegetals i que és insoluble en aigua, però soluble en molts dissolvents orgànics. S'ha aprofitat per a diferents aplicacions. N'és un exemple l'ambre, que es fa servir com a material de decoració i en joieria. De la resina de pi se'n pot extreure la trementina i l'aiguarràs. Els bàlsams i les laques són també resines naturals útils en cosmètica i en pintura. Una resina sintètica és qualsevol polímer amorf de propietats similars a la resina natural. En són exemples les ^resines alquídiques^, les resines acríliques, les resines fenòliques i les resines viníliques.
resina alquídica
resina alquídica
Química industrial
- ca resina alquídica, n f
- es resina alquídica
- en alkyd resin
Química industrial
Definición
Resina polièster en la preparació de la qual, a més de poliols i poliàcids, o els seus anhídrids, intervenen olis o àcids grassos. Les resines alquídiques es preparen escalfant les matèries primeres en atmosfera inert, amb o sense solvent. La reacció d'^esterificació^ i la ^reacció de transesterificació^ donen estructures més o menys complexes, molt ramificades i tridimensionals. Aquestes resines s'apliquen com a ^lligants^ en la fabricació de pintures.
resina de bescanvi iònic
resina de bescanvi iònic
Química analítica
- ca bescanviador iònic, n m
- ca resina de bescanvi iònic, n f sin. compl.
- es intercambiador iónico
- es resina de intercambio iónico
- en ion exchange resin
- en ion exchanger
Química analítica
Definición
Polímer reticulat, sòlid o líquid, inorgànic o orgànic, que conté ions capaços d'ésser bescanviats per uns altres de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb la qual la substància entra en contacte.
resina gliceroftàlica
resina gliceroftàlica
Química industrial
- ca resina gliceroftàlica, n f
- es resina gliceroftálica
- en glyptal resin
Química industrial
Definición
Vegeu ^resina alquídica^.
resistència
resistència
Enginyeria química
- ca resistència, n f
- es resistencia
- en resistance
Enginyeria química
Definición
Propietat que tenen els cossos de suportar l'acció d'agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, sense ésser atacats per aquests, etc. La resistència és una de les propietats tècniques, juntament amb la ^permeabilitat^ i la ^compressibilitat^, que cal determinar en els residus que han sofert un procés d'estabilització per tal d'avaluar l'eficàcia del procés i les propietats del residu final.
resistència
resistència
Electroquímica
- ca resistència elèctrica, n f
- ca resistència, n f sin. compl.
- es resistencia
- es resistencia eléctrica
- en electrical resistance
- en resistance
- sbl R
Electroquímica
Definición
Oposició que presenta un cos al pas del corrent elèctric, a causa de la qual l'energia elèctrica es converteix en calor. Quan s'aplica un corrent continu, la resistència del cos es calcula mitjançant la llei d'Ohm. La seva unitat és l'ohm (). Quan un generador (pila o bateria) produeix un corrent continu o bé s'aplica un corrent a una cel·la electrolítica, el sistema presenta una resistència pròpia, la qual s'anomena resistència interna i se sol simbolitzar per Ri.
resistència
resistència
Medi ambient
- ca resistència, n f
- es resistencia
- en resistance
Medi ambient
Definición
Capacitat d'un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc.