Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  S, adj
  • es  S
  • en  S

Química orgànica

Definición
Dit de la configuració d'un centre quiral quan en aplicar les ^regles de Cahn-Ingold-Prelog^ els substituents es mostren en sentit antihorari segons la seva prioritat.
  • ca  sabó, n m
  • es  jabón
  • en  soap

Química industrial

Definición
Sal d'un àcid gras amb una solubilitat que depèn del catió metàl•lic. Certs sabons insolubles en l'aigua tenen aplicacións diverses. Per exemple, el sabó de plom es fa servir com a emplastre en medicina i el sabó d'alumini es fa servir per a impermeabilitzar teixits. Els sabons de cations de metalls alcalins, d'amoni o d'etanolamina són solubles, es comporten com a substàncies tensioactives i s'usen com a detergents. Aquests sabons s'usaven inicialment com a medicaments, des de fa més de dos mil anys, i eren ja coneguts pels fenicis i els celtes. Els primers procediments d'obtenció de sabons usaven greixos animals afegits a una dispersió aquosa de cendres de fusta o de plantes, la qual conté carbonat potàssic. En bullir la barreja es produeix el ^desdoblament de greixos^, i l'àcid gras generat forma el sabó. Hi ha molts procediments artesanals per a realitzar aquest procés, els quals van evolucionar considerablement quan es va disposar de quantitats importants de carbonat de sodi fabricat pel ^procés Leblanc^ o pel ^procés Solvay^. Els processos industrials moderns de fabricació de sabons són essencialment els mateixos, en discontinu, però per a grans produccions són semicontinus o continus i poden treballar en calent o en fred. S'usen el sèu, l'oli de copra, l'oli de palma o l'oli de coco. També es poden fer servir directament els àcids grassos que se saponifiquen amb hidròxid sòdic o bé amb hidròxid potàssic. Amb el lleixiu potàssic s'obté el sabó fluix o sabó moll, que és més tou. Amb el lleixiu de sosa s'obté el sabó més dur. Un cop obtingut el sabó, se sala la dissolució i, d'aquesta manera, es redueix la solubilitat del sabó, el qual sura sobre l'aigua en forma de grumolls. Després de decantar el sabó, es renta, es fon i s'acaba d'esgotar el greix no saponificat, si bé se n'acostuma a deixar una petita part. S'hi poden afegir perfums, colorants i altres additius, i es porta als motlles. La versió industrial del procediment artesanal de desdoblament de greixos en continu és el ^procés Emery-Colgate^. Vegeu també ^reacció de saponificació^.
  • ca  sabó de Marsella, n m
  • es  jabón de Marsella
  • en  Marseilles soap

Química industrial

Definición
Sabó fort fabricat amb cendres de plantes marítimes com la barrella, que conté una proporció elevada de carbonat de sodi i de carbonat de potassi. El rentatge del sabó produït amb aigua de mar concentrada substitueix parcialment ions potassi per ions sodi en el sabó, amb la qual cosa l'endureix. Va ser inventat a Marsella al segle IX, però aquest mateix procés es va desenvolupar en altres punts del Mediterrani, com des del segle X a Sevilla i a Sanlúcar de Barrameda, i, a partir del segle XIV, a Venècia.
  • ca  pirolusita, n f
  • ca  manganesa, n f sin. compl.
  • ca  sabó de vidriers, n m sin. compl.
  • es  manganesa
  • es  manganesia
  • es  pirolusita
  • en  pyrolusite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química MnO2, que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (de negre a gris acer, a vegades blau) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa d'1-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre. Presenta una densitat mitjana de 4,7-5 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació prismàtica perfecta. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral típicament sedimentari, que es forma per alteració superficial de minerals de manganès, i es troba en dipòsits lacustres. Es fa servir com a matèria primera per a l'obtenció industrial del manganès.

Nota

  • La forma pirolusita prové del grec pyr (en català, 'foc') i loud (en català, 'rentar').
  • ca  halita, n f
  • ca  sal, n f sin. compl.
  • ca  sal de roca, n f sin. compl.
  • ca  sal gemma, n f sin. compl.
  • es  halita
  • es  sal de roca
  • es  sal gema
  • es  sal piedra
  • en  common salt
  • en  halite
  • en  rock salt

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química NaCl que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics (ocasionalment en forma de cristalls octaèdrics o rombododecaèdrics i, fins i tot, de manera amorfa i granular), que cristal·litzen en el sistema cúbic. De color blanc, per bé que pot presentar tons groguencs, vermellosos o blaus, i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor entre vítria i greixosa, una duresa de 2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,1-2,2 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació cúbica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Es troba en dipòsits sedimentaris de tipus químic derivats de l'evaporació d'aigua, en general en aigües salines confinades, en mars tancats i en un clima càlid. Precipita posteriorment a la calcita (vegeu ^postprecipitació^) i simultàniament amb el guix i els sulfats de magnesi i potassi hidratats, més o menys complexos, juntament amb altres clorurs. Sovint els seus dipòsits es troben interestratificats amb nivells argilosos. Donada la seva notable plasticitat, en dipòsits fòssils profunds tendeix a desplaçar-se fluint cap amunt i formant doms, i en la seva extremitat es concentra guix, anhidrita i a vegades sofre natiu. És estable fins i tot en ambients metamòrfics de grau baix. Es forma per ^sublimació^ en emanacions volcàniques. És indispensable en l'alimentació humana i animal, i molt important en la indústria química, on s'empra en la preparació de la sosa càustica, de l'àcid clorhídric, del sodi metàl·lic, etc. També és molt important per a la indústria conservera. S'utilitza en aparells científics perquè és un conductor òptim de la radiació infraroja. Els subproductes més importants que s'obtenen de l'explotació de l'halita són el potassi, el magnesi, el clor, el brom i el iode.

Nota

  • La forma halita prové del grec halós (en català, 'sal').
  • ca  sal, n f
  • es  sal
  • en  salt

Química inorgànica

Definición
Compost iònic derivat de la ^reacció de neutralització^ entre un àcid i una base.

Nota

  • La reacció d'un àcid (HCl) amb una base (NaOH) dóna una sal (NaCl) més aigua. S'anomena així per analogia amb el clorur de sodi o sal comuna: HCl(aq) + NaOH(aq) <fletxa dreta> NaCl(aq) + H2O.
  • ca  sal àcida, n f
  • es  sal ácida
  • en  acid salt

Termes generals

Definición
Sal formada per la unió d'un catió metàl·lic amb un anió que conté, com a mínim, un àtom d'hidrogen que es pot desprendre en forma d'^ió hidroni^. N'és un exemple l'hidrogensulfat de potassi (KHSO<sub>4</sub>).
  • ca  sal anhidra, n f
  • es  sal anhidra
  • en  anhydrous salt

Termes generals

Definición
Sal sense aigua de cristal·lització que es presenta habitualment en forma de pols, en lloc de la forma cristal·lina. N'és un exemple el sulfat de sodi anhidre, Na<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>.
  • ca  sal bàsica, n f
  • es  sal básica
  • en  basic salt

Química inorgànica

Definición
Sal l'anió resultant de la ionització de la qual és la base conjugada d'un ^àcid feble^ i per tant dóna la corresponent reació d'hidròlisi bàsica.

Nota

  • Habitualment, és tracta d'anions, com els carbonats, fosfats, fluorurs, etc., que donen la corresponent reacció acidobàsica: CO32− + H2O <dues fletxes> HCO3− + OH−, PO43− + H2O <dues fletxes> HPO42− + OH− i F− + H2O <dues fletxes> HF + OH−, ja que els àcids conjugats (HCO<sub>3</sub><sup><signe menys></sup>, HPO<sub>4</sub><sup>2<signe menys></sup>, HF) són àcids febles. Les dues sals més utilitzades des del punt de vista industrial són el ^carbonat de sodi^ i el fosfat de sodi. Vegeu també ^parell acidobàsic conjugat^.
  • ca  sal de diazoni, n f
  • es  sal de diazonio
  • en  diazonium salt

Química orgànica

Definición
Cadascuna de les sals que contenen un ^diazoni^.

Nota

  • Els cations alquildiazoni són menys estables que els cations arildiazoni obtinguts a partir d'amines aromàtiques, els quals tan sols són estables a la temperatura del bany en gel. El clorur de benzendiazoni (o clorur de fenildiazoni) i altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua, i completament insolubles en èter i altres dissolvents orgànics. Les sals de diazoni dissocien completament en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics. Aquests compostos inestables són productes intermedis importants, ja que permeten l'obtenció de diversos compostos aromàtics. Vegeu també ^diazotació^.