Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  secció eficaç de col·lisió, n f
  • es  sección eficaz de colisión
  • en  collision cross section
  • sbl  σ

Química física

Definición
Àrea d'una molècula diana dins la qual una altra molècula projectil ha d'entrar per tal que la col•lisió tingui lloc. L'existència o no de col•lisió es determina per l'àrea límit fora de la qual les trajectòries de les molècules A i B són rectilínies. Segons la el model de col·lisions d'esferes rígides de la ^teoria de col•lisions^, la secció eficaç de col•lisió és σ = πdAB2, on dAB és el ^diàmetre de col·lisió^. Quan es consideren models més acurats, l'expressió per a la secció eficaç de col•lisió esdevé més complexa. Per exemple, quan es considera un requeriment energètic per tal que la col•lisió tingui lloc, l'expressió per a la secció eficaç de col•lisió és σ = (1 − εa/ ε)σ, on εa és el requeriment mínim energètic per a reaccionar i ε és qualsevol energia superior al requeriment mínim. La forma més rigorosa de calcular la secció eficaç de col•lisió prové de la resolució de les equacions bàsiques del moviment, en la seva versió mecanoquàntica.
  • ca  seco-
  • es  seco-
  • en  seco-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir, en la nomenclatura de compostos policíclics, per indicar el trencament d'un anell amb addició d'un àtom d'hidrogen a cada grup terminal creat.

Nota

  • S'ecriu unit al nom trivial del compost policíclic original i va precedit de les fites dels dos carbonis entre els quals s'ha trencat l'anell.
  • ca  sediment, n m
  • es  sedimento
  • en  sediment

Enginyeria química

Definición
Conjunt de partícules sòlides d'una suspensió quan aquestes es troben concentrades en una zona reduïda de la suspensió.
  • ca  sedimentació, n f
  • es  sedimentación
  • en  settling

Enginyeria química

Definición
Operació unitària mitjançant la qual es produeix la separació de partícules sòlides d'una suspensió. Aquesta separació és conseqüència de les diferents densitats del líquid i del sòlid; les partícules del sòlid tendeixen a caure al fons del recipient per acció del camp gravitacional. La velocitat de sedimentació depèn de la intensitat del camp i de la forma i la massa de les partícules. Les molècules esfèriques, normalment compactes, sedimenten més ràpid que les longitudinals o molt entrecreuades. Com que la sedimentació sol ser molt lenta, es pot accelerar substituint el camp gravitacional per un de centrífug, que es pot assolir amb una centrífuga. Les centrífugues modernes o ultracentrífugues poden assolir acceleracions equivalents a 10<sup>5</sup> la de la gravetat. La sedimentació es classifica com operació unitària basada en el transport de quantitat de moviment perquè les partícules sòlides transmeten quantitat de moviment al fluid.
  • ca  sedimentador, n m
  • es  sedimentador
  • en  settler

Enginyeria química

Definición
Equip dissenyat per realitzar l'operació unitària de la sedimentació. Els sedimentadors tenen una gran variabilitat de disseny, perquè hi ha des de petits sedimentadors de laboratori a grans sedimentadors construïts per a sistemes de tractament d'aigües residuals a gran escala. A títol d'exemple es pot considerar el sedimentador circular amb pont de succió d'una depuradora d'aigües residuals. S'utilitza per separar els microorganismes que han tractat l'aigua residual als reactors biològics. S'introdueix l'aigua amb microorganismes al sedimentador per l'anella indicada a l'esquema. Quan l'aigua entra al sedimentador, disminueix la seva velocitat perquè augmenta molt la secció de pas; això permet que els microorganismes tinguin temps de sedimentar per gravetat al fons del sedimentador. El pont de succió va girant lentament per tal de succionar els microorganismes acumulats a la part inferior del sedimentador. L'aigua amb una concentració molt baixa de microorganismes surt pel sobreeixidor exterior.
  • ca  decantador, n m
  • ca  clarificador, n m sin. compl.
  • ca  sedimentador, n m sin. compl.
  • ca  tanc de decantació, n m sin. compl.
  • ca  tanc de sedimentació, n m sin. compl.
  • es  clarificador
  • es  decantador
  • es  sedimentador
  • es  tanque de decantación
  • es  tanque de sedimentación
  • en  clarifier
  • en  decanter
  • en  decanting basin
  • en  sedimentation tank
  • en  settler
  • en  settling tank

Medi ambient

Definición
Equip de depuració utilitzat per separar els ^sòlids en suspensió^ d'unes aigües residuals mitjançant l'únic efecte de la força de la gravetat. Els sòlids en suspensió decantats (^fangs^) s'acumulen a la part inferior de l'equip, que té forma cònica, des d'on són extrets, mentre que per la part superior s'obté l'aigua clarificada. Habitualment, es diferencia entre decantador i sedimentador en funció de la mida del sòlids en suspensió, amb un diàmetre de partícula superior a 0,2 mm per al decantador i un diàmetre de partícula comprés entre 0,2 i 0,05 mm per al sedimentador.

Nota

  • J. M. Coulson, J. F. Richardson, R. K. Sinnott "Chemical Engineering", vol 6. Design, Pergamon Press, 1983. Decantador horitzontal: Fig 10.39 pg 345.
    XF14
  • ca  segon principi de la termodinàmica, n m
  • es  segundo principio de la termodinámica
  • en  second law of thermodynamics

Química física

Definición
Llei de la termodinàmica que dóna un criteri per distingir un ^procés espontani^ d'un que no ho és, encara que conservi l'energia i, per tant, verifiqui el ^primer principi de la termodinàmica^. Aquest principi es va introduir a mitjans del segle XIX simultàniament per R. Clausius el 1850 i lord Kelvin el 1851. Un dels enunciats més generals del segon principi de la termodinàmica és el que estableix que existeix una variable extensiva anomenada <i>entropia</i> que té la propietat que la seva variació en un sistema termodinàmic durant un procés infinitesimal en què es bescanvia una quantitat de calor amb el medi a una temperatura ve donada per la ^desigualtat de Clausius^. El segon principi de la termodinàmica també afirma que l'entropia dóna un criteri d'espontaneïtat dels processos per a sistemes tancats amb parets rígides i adiabàtiques, en el sentit que l'entropia ha d'augmentar fins a assolir el valor que la faci màxima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés efectuat, a energia interna i volum constants. Una de les formulacions més simples d'aquest principi és en termes de l'entropia de l'^univers^, de manera que ∆Sunivers ≥ 0, la qual cosa representa que l'entropia de l'univers sempre augmenta en un procés irreversible, es manté constant en un procés reversible i mai no pot disminuir. Un cas particular és el dels sistemes aïllats, on segons el segon principi de la termodinàmica l'entropia d'aquest sistema no pot disminuir mai i adquireix el valor que la faci màxima, compatible amb els lligams del sistema, és a dir, en funció del valor que prenguin l'energia interna i el volum, que s'han de mantenir constants de manera que no es pugui bescanviar energia ni en forma de calor ni en forma de treball. Hi ha diferents maneres d'enunciar el segon principi de la termodinàmica, totes elles equivalents entre si i referides a aplicacions concretes del segon principi, com ara l'^enunciat de Kelvin-Planck^, l'^enunciat de Clausius^ i el ^principi de Carathéodory^.
  • ca  segregació, n f
  • es  segregación
  • en  segregation

Metal·lúrgia

Definición
1. Manca d'uniformitat en la distribució dels constituents d'un aliatge. 2. Separació parcial o total d'impureses i d'inclusions en un metall.
  • ca  seguretat integrada, n f
  • es  seguridad integrada
  • en  integrated safety

Enginyeria química

Definición
La seguretat com a part inseparable i inherent de totes i cadascuna de les activitats que realitzen les persones en una organització.
  • ca  selectivitat, n f
  • es  selectividad
  • en  selectivity

Química analítica

Definición
Paràmetre que indica el grau en què un procediment analític quantitatiu, una reacció o un dispositiu responen a un anàlit concret sense ser influits per interferències.