Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  complexometria, n f
  • ca  valoració complexomètrica, n f sin. compl.
  • es  complejometría
  • es  complexometría
  • es  valoración complejométrica
  • es  valoración complexométrica
  • en  complexometric titration
  • en  complexometry

Química analítica

Definición
Valoració que es fonamenta en la formació d'un complex estable en solució entre l'agent valorant i l'anàlit a determinar, per la qual cosa cal utilitzar com a solució valorant la d'un lligand polidentat que formi complexos molt estables.
  • ca  valoració coulombimètrica, n f
  • es  valoración coulombimétrica
  • en  coulometric titration

Electroquímica, Química analítica

Definición
Valoració que utilitza un corrent elèctric d'intensitat coneguda i constant per a generar electrolíticament un reactiu que reaccioni amb l'anàlit. Es mesura el temps necessari per a completar la reacció, el qual multiplicat per la intensitat de treball proporciona el nombre de coulombs i, en conseqüència, el nombre d'equivalents que han participat en l'electròlisi. El punt final de la valoració es pot determinar colorimètricament (amb un indicador de color), potenciomètricament (detectant un canvi brusc de potencial), amperomètricament (detectant un canvi brusc d'intensitat de corrent) o bé conductimètricament (detectant un canvi brusc de conductivitat). Aquest tipus de valoracions es poden aplicar en els quatre tipus de valoracions fonamentals: valoració acidbàsica, valoració de precipitació, complexometria i valoració d'oxidació-reducció.
  • ca  mètode de Fajans, n m
  • ca  valoració de Fajans, n f
  • es  método de Fajans
  • es  valoración de Fajans
  • en  Fajans method
  • en  Fajans titration

Química analítica

Definición
Valoració de precipitació en què s'empra un ^indicador d'adsorció^ per a detectar el punt final. Els indicadors d'adsorció poden ser àcids febles (com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l'eosina) o bases febles (com la rodamina 6 G i l'etoxicrisoïdina), i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons el valor de la seva constant d'ionització. Idealment l'adsorció es produeix prop del punt d'equivalència, i el resultat no només és un canvi de color sinó també una transferència de color de la dissolució al sòlid o viceversa. Un exemple és la determinació de clorur en presència de diclorofluoresceïna com a indicador i també dextrina que permet mantenir el clorur de plata format en estat col·loïdal, valorant amb dissolució estàndard de nitrat de plata fins a l'aparició d'un color rosa permanent.
  • ca  valoració de precipitació, n f
  • es  valoración por precipitación
  • en  precipitation titration

Química analítica

Definición
Valoració consistent a determinar una substància que precipita amb el reactiu valorant durant el transcurs de la reacció. En aquest tipus de valoració, el punt final es pot detectar per diversos mètodes, entre els quals cal esmentar l'ús d'indicadors que presentin un canvi pronunciat de color amb l'excés d'agent valorant, l'ús dels indicadors d'adsorció, o bé mitjançant mètodes electroanalítics. Tot i que no gaudeixen d'aplicabilitat general, les valoracions de precipitació resulten d'una gran vàlua en alguns casos concrets, el més característic dels quals és la determinació d'un halogenur. Vegeu també ^mètode de Mohr^ i ^mètode de Fajans^.
  • ca  valoració espectrofotomètrica, n f
  • ca  valoració fotomètrica, n f sin. compl.
  • es  valoración espectrofotométrica
  • es  valoración fotométrica
  • en  photometric titration
  • en  spectrophotometric titration

Química analítica

Definición
Valoració consistent a determinar el punt final a partir del canvi de l'absorbància de la solució a analitzar, a una longitud d'ona fixada, i en funció del volum afegit de solució de valorant. La valoració espectrofotomètrica és possible sempre que l'anàlit, el valorant i el producte de la reacció tinguin absortivitats molars prou diferents.
  • ca  valoració espectrofotomètrica, n f
  • ca  valoració fotomètrica, n f sin. compl.
  • es  valoración espectrofotométrica
  • es  valoración fotométrica
  • en  photometric titration
  • en  spectrophotometric titration

Química analítica

Definición
Valoració consistent a determinar el punt final a partir del canvi de l'absorbància de la solució a analitzar, a una longitud d'ona fixada, i en funció del volum afegit de solució de valorant. La valoració espectrofotomètrica és possible sempre que l'anàlit, el valorant i el producte de la reacció tinguin absortivitats molars prou diferents.
  • ca  iodimetria, n f
  • ca  valoració iodimètrica, n f sin. compl.
  • es  valoración yodimétrica
  • es  yodimetría
  • en  iodimetric titration
  • en  iodimetry

Química analítica

Definición
Valoració d'oxidació-reducció en la qual l'agent valorant és una solució de iode. Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patro primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO3− + 5 I− + 6H+ <fletxa dreta> 3 I2 + 3 H2O. En la iodometria de solucions incolores, el iode pot servir com autoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en la iodometria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.
  • ca  iodometria, n f
  • ca  valoració iodomètrica
  • es  valoración yodométrica
  • es  yodometría
  • en  iodometric titration
  • en  iodometry

Química analítica

Definición
Valoració d'oxidació-reducció en què s'afegeix iodur en excés a un anàlit oxidant per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat. La reacció del iode amb el tiosulfat és: 2 S2O32− + I2 <fletxa dreta> S4O62− + 2 I−. Atès que la reacció I2 + 2 e− <fletxa dreta> 2 I− té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per ^iodimetria^. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodometria. Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per tal d'evitar aquesta limitació el que es fa és afegir un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal es forma l'ió triiodur segons la reacció I2 + I− <fletxa dreta> I3−. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I2 / 2 I−). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I3−, i no pas a l'I2, per bé que és manté aquesta nomenclatura per simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I2 / 2 I− és que el seu potencial d'oxidació-reducció no està afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I2 + 2 OH− <fletxa dreta> I− + IO− + H2O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO− <fletxa dreta> 2 I− + IO3−, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH. Una altra limitació a tenir en compte és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la ^velocitat de la reacció^ és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I− + 4 H+ + O2 <fletxa dreta> 2 I2 + 2 H2O. Per aquest motiu, moltes iodometries de precisió es realitzen en atmosfera inert, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.
  • ca  valoració per retrocés, n f
  • es  valoración por retroceso
  • en  back titration

Química analítica

Definición
Valoració de l'excés de solució patró addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit. Es determina l'excés de patró mitjançant una valoració adient. La concentració inicial d'anàlit es correspon amb la quantitat de solució patró que ha reaccionat, la qual es determina a través de la diferència entre la quantitat inicialment addicionada i l'excés que ha restat sense reaccionar. Aquest tipus de valoració s'empra quan el punt final de la valoració per retrocés es més clar que el de la valoració directa o bé quan convé un excés del primer reactiu per a portar a terme per complet la reacció amb l'anàlit. N'és un exemple la determinació de la sal insoluble carbonat de calci, la qual s'aconsegueix addicionant un excés d'una solució de concentració coneguda d'àcid clorhídric i valorant la quantitat d'àcid que no ha reaccionat amb el carbonat mitjançant una solució patró d'hidròxid de sodi.
  • ca  valoració potenciomètrica, n f
  • es  valoración potenciométrica
  • en  potentiometric titration

Química analítica

Definición
Valoració consistent a determinar el punt final a intensitat de corrent nul·la detectant el salt brusc de potencial que en aquest punt es produeix en un elèctrode indicador apropiat, situat a la cel·la electroquímica que conté la solució que es valora. L'estudi de la corba de valoració, per mètodes gràfics o matemàtics, permet conèixer el punt final de la valoració i, per tant, l'establiment de la concentració de l'anàlit en la mostra problema.