eficiència en potència
eficiència en potència
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca eficiència en potència, n f
- es eficiencia en potencia
- en power efficiency
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Grau d'aprofitament de la potència transmesa per una modulació respecte a una determinada probabilitat d'error. Fa referència a la relació entre la potència disponible a la sortida i la potència xuclada a l'entrada.
eficiència espectral
eficiència espectral
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca eficiència espectral, n f
- es eficiencia espectral
- en spectral efficiency
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
1. Relació entre la velocitat de transmissió i l'amplada de banda necessària. 2. Relació entre l'amplada de banda del senyal en ^banda base^ i l'amplada de banda del senyal modulat.
eficiència quàntica
eficiència quàntica
Tecnologia de comunicació
- ca eficiència quàntica, n f
- es eficiencia cuántica
- en quantum efficiency
Tecnologia de comunicació
Definición
Paràmetre que determina l'eficàcia d'un procés de conversió d'energia de qualsevol tipus en llum o a l'inrevés. S'utilitza en les especificacions de díodes làser i fotodetectors.
EGC
EGC
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca combinació d'igual guany, n f
- ca EGC, n f sigla
- es combinación por igual ganancia
- es EGC sigla
- en equal gain combining
- en EGC sigla
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Tècnica de diversitat en què la combinació es fa assignant el mateix guany a tots els senyals rebuts.
Nota
- La sigla EGC correspon a la denominació anglesa equal gain combining.
EGPRS
EGPRS
Telemàtica
- ca EGPRS, n m
- es EGPRS
- en EGPRS
Telemàtica
Definición
Evolució del sistema de comunicacions mòbils de segona generació ^GPRS^ que utilitza la interfície aire ^EDGE^. Té una taxa de transferència màxima efectiva de 384 kbps, i una de teòrica de 473 kbps.
Nota
- EGPRS és una sigla que correspon a la denominació anglesa enhanced general packet radio service ('servei avançat general de paquets per ràdio').
eix òptic
eix òptic
Tecnologia de comunicació
- ca eix òptic, n m
- es eje óptico
- en optical axis
Tecnologia de comunicació
Definición
Direcció de propagació en un cristall anisòtrop per a la qual una ona electromagnètica veu el mateix ^índex de refracció^ independentment de la seva ^polarització^.
electret
electret
Tractament de la informació
- ca electret, n m
- es electreto
- en electret
Tractament de la informació
Definición
Micròfon de condensador, de petites dimensions, constituït per un diafragma format per una làmina de plàstic on s'ha dipositat una capa d'or o d'alumini.
electricitat
electricitat
Tecnologia electrònica
- ca electricitat, n f
- es electricidad
- en electricity
Tecnologia electrònica
Definición
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d'energia i al qual són deguts diversos fenòmens molt variats, mecànics, calorífics, químics, lluminosos, electromagnètics, etc., que tenen ampli ús tecnològic, científic, industrial i domèstic. Aquesta forma d'energia s'associa a les forces d'atracció i de repulsió entre certes partícules constituents de la matèria o matèries sobre les quals es manifesta l'electricitat, com ara electrons, protons i ions.
electró
electró
Tecnologia electrònica
- ca electró, n m
- es electrón
- en electron
Tecnologia electrònica
Definición
Partícula elemental amb ^càrrega elèctrica elemental^ negativa que constitueix un dels components fonamentals de l'àtom. És el portador de corrent bàsic dels dispositius electrònics i, com a tal, la base de l'electrònica.
electró-volt
electró-volt
Tecnologia electrònica
- ca electró-volt, n m
- es electronvoltio
- en electron-volt
- sbl eV
Tecnologia electrònica
Definición
Energia adquirida per un ^electró^ en el buit en passar a través d'una regió que presenta una diferència de potencial d'1 V entre els extrems. S'utilitza com a unitat d'energia dels electrons en el model de bandes. Equival a 1,6 · 10-19 joules.