electroacústic -a
electroacústic -a
Tecnologia electrònica
- ca electroacústic -a, adj
- es electroacústico
- en electroacoustic
Tecnologia electrònica
Definición
Relatiu o pertanyent a l'^electroacústica^.
electroacústica
electroacústica
Tractament de la informació
- ca electroacústica, n f
- es electroacústica
- en electroacoustics
Tractament de la informació
Definición
Especialitat de l'acústica i de l'electrònica que estudia la conversió del senyal acústic en elèctric, per exemple en el cas del ^micròfon^, així com la transformació inversa, per exemple en el cas de l'^altaveu^.
electrocardiògraf
electrocardiògraf
Tecnologia electrònica
- ca electrocardiògraf, n m
- es electrocardiógrafo
- en electrocardiograph
Tecnologia electrònica
Definición
Instrument electromèdic destinat a adquirir i enregistrar en funció del temps el senyal elèctric associat als potencials d'acció cardíacs. La mesura es fa, generalment, a la superfície del cos i en diversos punts simultàniament. El senyal obtingut és un electrocardiograma.
elèctrode
elèctrode
Tecnologia electrònica
- ca elèctrode, n m
- es electrodo
- en electrode
Tecnologia electrònica
Definición
Conductor elèctric a través del qual pot entrar corrent elèctric en un medi o sortir-ne, o bé aplicar-hi una tensió.
electrodinàmica
electrodinàmica
Tecnologia de comunicació, Tecnologia electrònica
- ca electrodinàmica, n f
- es electrodinámica
- en electrodynamics
Tecnologia de comunicació, Tecnologia electrònica
Definición
Part de la física que estudia les lleis del camp electromagnètic i la seva interacció amb la matèria.
electroencefalògraf
electroencefalògraf
Tecnologia electrònica
- ca electroencefalògraf, n m
- es electroencefalógrafo
- en electroencephalograph
Tecnologia electrònica
Definición
Instrument electromèdic destinat a adquirir i enregistrar en funció del temps el senyal elèctric associat a l'activitat cerebral. La mesura es fa a la superfície del crani i en un nombre elevat de punts de manera simultània. El senyal obtingutés un electroencefalograma.
electroestàtica
electroestàtica
Tecnologia electrònica
- ca electroestàtica, n f
- es electrostática
- en electrostatics
Tecnologia electrònica
Definición
Part de la física que estudia la interacció entre un camp elèctric estàtic, és a dir invariant en el temps, i objectes elèctricament carregats.
electromagnetisme
electromagnetisme
Tecnologia de comunicació
- ca electromagnetisme, n m
- es electromagnetismo
- en electromagnetism
Tecnologia de comunicació
Definición
Part de la física que estudia les lleis que governen els camps electromagnètics.
electromecànic -a
electromecànic -a
Tecnologia electrònica
- ca electromecànic -a, adj
- es electromecánico
- en electromechanical
Tecnologia electrònica
Definición
Dit de l'aparell o sistema que realitza moviments mecànics a partir d'excitacions elèctriques.
electròmetre
electròmetre
Tecnologia electrònica
- ca amplificador electromètric, n m
- ca electròmetre, n m sin. compl.
- es amplificador electrométrico
- es electrómetro
- en electrometer
- en electrometric amplifier
Tecnologia electrònica
Definición
Amplificador que té una resistència d'entrada molt elevada (> 1 TOhm) i un corrent de polarització molt baix (< 1 pA). També fa referència als ^amplificadors operacionals^ que tenen les característiques descrites pel que fa a resistència d'entrada i corrent de polarització.
