Back to top
emissió estimulada emissió estimulada

Tecnologia de comunicació, Tecnologia electrònica

  • ca  emissió estimulada, n f
  • es  emisión estimulada
  • en  stimulated emission

Tecnologia de comunicació, Tecnologia electrònica

Definición
Fenomen físic descobert teòricament per Albert Einstein el 1917 segons el qual un fotó estimula la transició d'un electró que perd energia tot emetent un fotó. La radiació emesa i l'excitadora tenen la mateixa freqüència, fotons d'igual energia, i la mateixa fase.
emissió fotoelectrònica emissió fotoelectrònica

Tecnologia de comunicació

  • ca  emissió fotoelectrònica, n f
  • ca  fotoemissió, n f sin. compl.
  • es  emisión fotoelectrónica
  • es  fotoemisión
  • en  photoelectronic emission
  • en  photoemission

Tecnologia de comunicació

Definición
Emissió d'electrons causada per l'^efecte fotoelèctric^.
emissivitat emissivitat

Tecnologia de comunicació

  • ca  emissivitat, n f
  • es  emisividad
  • en  emissivity

Tecnologia de comunicació

Definición
Relació entre la potència radiada per un cos i la que radiaria un cos negre a la mateixa temperatura. En general depèn de la direcció d'observació, així com de les característiques elèctriques del cos. L'emissivitat de la Terra depèn fortament de paràmetres geofísics, com ara la humitat del terreny, la capa de gel o de neu, la capa de vegetació, la salinitat del mar i el seu estat superficial, etc. Aquesta és la propietat en què es basa l'aplicació de la ^radiometria^ per a l'observació de la Terra.
emissor emissor

Tecnologia electrònica

  • ca  emissor, n m
  • es  emisor
  • en  emitter

Tecnologia electrònica

Definición
1. Regió d'un transistor bipolar que injecta portadors a la base, els quals poden ser recollits pel col·lector. 2. Terminal que fa contacte amb l'emissor.
emissor -a emissor -a

Tecnologia de comunicació

  • ca  emissor -a, adj
  • es  emisor
  • en  emitter

Tecnologia de comunicació

Definición
Dit de l'aparell que emet ones radioelèctriques a l'espai.
emissora emissora

Tecnologia de comunicació

  • ca  emissora, n f
  • es  emisora
  • en  station

Tecnologia de comunicació

Definición
Estació constituïda per un conjunt d'aparells i d'instal·lacions, destinada a emetre ones radioelèctriques per a la difusió de so o d'imatges.
emitró emitró

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  emitró, n m
  • es  emitrón
  • en  emitron

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Tub analitzador de televisió, molt semblant a l'orticó, caracteritzat per un poder resolutiu elevat i una sensibilitat mitjana, desenvolupat per Tedham and McGee de l'empresa EMI l'any 1935. L'emitró actual és un tub de potencial de càtode estabilitzat, per a la qual cosa duu una malla d'estabilització a fi de limitar la tensió del mosaic a uns 15 V. L'emitró té una vida molt llarga i un temps d'escalfament relativament curt.
emmascarament espectral emmascarament espectral

Tractament de la informació

  • ca  emmascarament espectral, n m
  • es  enmascaramiento espectral
  • en  spectral masking

Tractament de la informació

Definición
Resultat d'impedir extreure informació d'una banda de freqüències d'un senyal, generalment a causa de l'aparició d'un altre senyal a la mateixa banda de freqüències o a una de contigua.
emmascarament freqüencial emmascarament freqüencial

Tractament de la informació

  • ca  emmascarament freqüencial, n m
  • es  enmascaramiento frecuencial
  • en  frequency masking

Tractament de la informació

Definición
Limitació de l'oïda humana que impedeix percebre un so dèbil que estigui proper en freqüència a un de més intens. L'emmascarament espectral està íntimament relacionat amb la definició de les ^bandes crítiques^ de manera que és més greu en les bandes superiors. Aquest emmascarament limita la ^resolució^ freqüencial de l'oïda humana i és un exemple il·lustratiu de fuita espectral interpretant la percepció auditiva com un problema d'^anàlisi espectral^. Vegeu també ^efecte d'emmascarament^.
emmascarament temporal emmascarament temporal

Tractament de la informació

  • ca  emmascarament temporal, n m
  • es  enmascaramiento temporal
  • en  temporal masking

Tractament de la informació

Definición
Limitació de l'oïda humana que impedeix percebre un so dèbil poc abans o poc després d'escoltar-ne un de més intens. Si impedeix de percebre'l abans, es tracta d'un preemmascarament i té una durada orientativa de 30 ms; si impedeix de percebre'l després, es tracta d'un postemmascarament i pot durar entre 50 i 300 ms. Aquesta informació perceptiva s'utilitza per a dissenyar codificadors de veu i àudio.