Diccionari d’energia solar

Reacció en què es produeix una conversió fotoquímica mitjançant la transferència d'un electró d'un donador a un acceptor i en la qual una part important de l'energia d'excitació pot ser emmagatzemada temporalment en el donador o l'acceptor.

Capacitat d'un cos de reaccionar o combinar-se químicament amb un altre.

Aparell on es produeix una reacció fotoquímica per mitjà de l'exposició a la llum d'una gran superfície de capes fines de reactius.

Aparell situat en el focus d'un concentrador, que rep i absorbeix la radiació solar un cop concentrada.

Receptor d'una central heliotèrmica sobre la qual es projecta la radiació solar concentrada per un camp d'heliòstats o captadors solars concentradors.

Conjunt de receptors d'una central heliotèrmica sobre els quals es projecta la radiació solar concentrada per cada captador solar concentrador.

Receptor constituït per un tub situat en el focus lineal del concentrador.

Receptor constituït per una superfície situada en el focus puntual del concentrador.

Desaparició d'un electró i d'un forat com a portadors independents en passar l'electró a ocupar un forat.

Dit de la reacció d'oxidació-reducció.