Diccionari d’energia solar

Valor de la tensió anòdica que provoca la ruptura d'una junció pn.

Condició de l'atmosfera caracteritzada per l'existència d'aerosols en suspensió que li resten transparència i que provoquen la difusió dels raigs solars directes, i per tant l'atenuació de la radiació solar que arriba a la superfície de la terra.

Sensor utilitzat per mesurar la temperatura, constituït per un resistor la resistència del qual disminueix en augmentar la temperatura.

Circulació d'un fluid provocada per la diferència de densitat entre les parts calenta i freda, situades a altures diferents.

Fluid, generalment aigua o aire, que circula per un captador solar i que transfereix calor de l'absorbidor al sistema d'emmagatzematge tèrmic.

Dit dels cossos, els materials, les substàncies, etc. que porten o forneixen calor per convecció.

Sistema de mesura, per mitjans gràfics o òptics, de la temperatura superficial dels cossos a partir de la radiació infraroja que emeten.

Gràfic en el qual són representades les variacions de temperatura en una escala de temps determinat.

Aparell de mesura de la temperatura i de la humitat relativa de l'aire.

Descomposició d'una substància per mitjà de la calor.