bombardó
bombardó
- ca tuba, n f
- ca bombardó, n m sin. compl.
- es bombardón
- es tuba
- en bass saxhorn
- en tuba
Definición
Instrument musical de vent, del grup del metall i amb pistons, i que produïx el so més greu de la família del bombardí.
bombo
bombo
- ca bombo, n m, f
- es bombo
- en bass drum player
Definición
Persona que toca el bombo.
bombo
bombo
- ca bombo, n m
- ca caixa grossa, n f sin. compl.
- es bombo
- en bass drum
Definición
Instrument musical de percussió consistent en un tambor cilíndric de grans dimensions, que es fa sonar colpejant-lo amb una maça.
bongos
bongos
- ca bongos, n m pl
- es bongós
- en bongos
Definición
Instrument de percussió format per dos tambors menuts juxtaposats, que, col·locat entre els genolls, es toca amb els dits o amb les palmes de les mans.
bop
bop
- ca bebop [en], n m
- ca bop, n m sin. compl.
- es bebop
- es bop
- en bebop
- en bop
Definición
Estil de jazz d'influència afrocubana, aparegut a Nova York durant els anys quaranta del segle XX, i caracteritzat per l'abandó de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bourdon
Definición
Campana major i de so més greu d'un carilló.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
Definición
Joc del clavecí, que sona en l'octava greu.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bass stop
- en bourdon
Definición
So greu i invariable d'un instrument sobre el qual recolza una polifonia rudimentària.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bass stop
- en bourdon
Definición
Registre de l'orgue, generalment de tubs tapats, un dels més indispensables i característics de l'instrument.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bass string
Definición
Corda més grossa i que dona el so més greu dels instruments de la família del llaüt i del violí.
