bop
bop
- ca bebop [en], n m
- ca bop, n m sin. compl.
- es bebop
- es bop
- en bebop
- en bop
Definició
Estil de jazz d'influència afrocubana, aparegut a Nova York durant els anys quaranta del segle XX, i caracteritzat per l'abandó de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bourdon
Definició
Campana major i de so més greu d'un carilló.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
Definició
Joc del clavecí, que sona en l'octava greu.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bass stop
- en bourdon
Definició
So greu i invariable d'un instrument sobre el qual recolza una polifonia rudimentària.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bass stop
- en bourdon
Definició
Registre de l'orgue, generalment de tubs tapats, un dels més indispensables i característics de l'instrument.
bordó
bordó
- ca bordó, n m
- es bordón
- en bass string
Definició
Corda més grossa i que dona el so més greu dels instruments de la família del llaüt i del violí.
bossa nova
bossa nova
- ca bossa nova, n f
- es bossa nova
- en bossa nova
Definició
Estil musical d'origen brasiler sorgit a finals dels anys cinquanta del segle XX, basat en la samba i amb influències del jazz.
botó
botó
- ca botó, n m
- es botón
- en end button
Definició
Peça generalment d'eben que servix per a fixar el cordal dels instruments de la família del violí.
botó
botó
- ca botó, n m
- es botón
- en button
Definició
En l'orgue, comandament que permet introduir, amb un sol moviment del peu o de les mans, els jocs preparats prèviament.
botó
botó
- ca botó, n m
- es botón
- en button
Definició
Peça per a fixar les cordes de les arpes a la taula harmònica.
