clarí
clarí
- ca clarí, n m
- es clarín
- en bugle
Definición
Instrument musical de vent, del grup del metall, semblant a la trompeta, però de registre més agut.
clarinet
clarinet
- ca clarinet, n m
- es clarinete
- en clarinet
Definición
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, constituït per un tub llarg amb forats, claus i llengüeta simple.
clarinet
clarinet
- ca clarinetista, n m, f
- ca clarinet, n m, f sin. compl.
- es clarinete
- es clarinetista
- en clarinet player
- en clarinettist
Definición
Persona que toca el clarinet.
clarinetista
clarinetista
- ca clarinetista, n m, f
- ca clarinet, n m, f sin. compl.
- es clarinete
- es clarinetista
- en clarinet player
- en clarinettist
Definición
Persona que toca el clarinet.
clàssic -a
clàssic -a
- ca clàssic -a, adj
- es clásico -ca
- en classical
Definición
De la música de tradició culta, molt elaborada i amb grans recursos tècnics, o que hi té relació.
clàssic -a
clàssic -a
- ca clàssic -a, adj
- es clásico -ca
- en classical
Definición
Del classicisme o que hi té relació.
classicisme
classicisme
- ca classicisme, n m
- es clasicismo
- en classical period music
Definición
Estil de la música que es componia a Europa durant la segona mitat del segle XVIII i el començament del XIX, situat entre el Barroc i el Romanticisme, i que es caracteritza per la serenitat, l'equilibri, la proporció, la senzillesa, la disciplina i una expressió universal i objectiva.
classicista
classicista
- ca classicista, n m, f
- es clasicista
- en classicist
Definición
Seguidor del classicisme.
classicista
classicista
- ca classicista, adj
- es clasicista
- en classicist
Definición
Del classicisme o que hi té relació.
clau
clau
- ca clau, n f
- es clave
- en key
Definición
Peça metàl·lica per mitjà de la qual es poden tancar i obrir fàcilment els forats de molts instruments de vent.
