Vocabulari de la música

Fagot tenor afinat a la quinta o a l'octava superior del fagot normal, que va desaparéixer en el segle XVIII.

Procediment de cant polifònic utilitzat a partir del segle XIV, que consistix en una successió de terceres i de sextes emmarcades per acords d'octaves i de quintes.

Tècnica de cant que permet a una veu masculina arribar als registres de les veus femenines.

Veu artificial i estrafeta d'home situada per damunt dels registres normals masculins, que el cantant utilitza esporàdicament per a produir efectes còmics.

Cantant que utilitza la tècnica del falset.

Conjunt d'instruments musicals basats en el mateix principi, que generalment tenen la mateixa forma però amb tessitures diferents.

En la música folklòrica, grup de melodies que es relacionen entre si i que semblen tindre un origen comú.

Composició musical cantada amb acompanyament de guitarra i castanyoles, de ritme ternari i de moviment viu i apassionat.

Variació del fandango que consta d'una introducció de guitarra de generalment nou compassos, que precedix la copla de sis versos.

Conjunt musical no molt nombrós format per instruments de vent i de percussió que, amb un repertori mogut, anima les festes de carrer.