major
major
- ca major, adj
- es mayor
- en major
Definición
Que està format (un interval) per sons situats a la distància d'un to, de dos tons, de quatre tons i un semitò diatònic, o de cinc tons i un semitò.
malaguenya
malaguenya
- ca malaguenya, n f
- es malagueña
- en malagueña
Definición
Composició musical vinculada al cant flamenc, originària de la zona de Màlaga i relacionada amb el fandango.
malaguenya
malaguenya
- ca malaguenya, n f
- es malagueña
- en malagueña
Definición
Música de dansa vinculada a la zona de Màlaga i pròpia del segle XVII.
malambo
malambo
- ca malambo, n m
- es malambo
- en malambo
Definición
Música que acompanya el ball homònim, de ritme viu i originàriament executat només per hòmens, típic de l'Argentina.
mambo
mambo
- ca mambo, n m
- es mambo
- en mambo
Definición
Música que acompanya el ball homònim, d'origen cubà, que naix de combinar ritmes cubans amb jazz, i que es considera antecessor immediat de la salsa.
mandola
mandola
- ca mandola, n f
- es mandola
- en mandola
Definición
Instrument musical de corda pinçada, molt semblant a la mandolina, però més gran i afinada una quinta més baixa.
mandolina
mandolina
- ca mandolina, n f
- es bandolina
- es mandolina
- en mandolin
Definición
Instrument musical de la família del llaüt, de caixa molt bombada per davall i amb quatre cordes dobles metàl·liques que es toquen amb un plectre.
mandolinista
mandolinista
- ca mandolinista, n m, f
- ca mandoliniste | mandolinista (valencià), n m, f var. ling.
- es bandolinista
- en mandolin player
- en mandolinist
Definición
Persona que toca la mandolina.
mandoliniste | mandolinista (valencià) (*)
mandoliniste | mandolinista (valencià) (*)
- ca mandolinista, n m, f
- ca mandoliniste | mandolinista (valencià), n m, f var. ling.
- es bandolinista
- en mandolin player
- en mandolinist
Definición
Persona que toca la mandolina.
mandora
mandora
- ca mandora, n f
- es mandora
- en mandora
Definición
Instrument musical de corda pinçada, semblant al llaüt, però de cos més llarg i més bombat.