cron
cron
- ca cron, n m
- es crono
- fr chrone
- en chrone
Definición
Cadascun dels graus de duració en llengües en les quals la quantitat fonològica, o cronema, és distintiva.
cronema
cronema
- ca cronema, n m
- es cronema
- fr chronème
- en chroneme
Definición
Quantitat fonològica com a unitat distintiva.
Nota
- Les llengües romàniques no són cronodistintives perquè les vocals no hi presenten diferències distintives de caràcter quantitatiu; sí que ho és, per exemple, el llatí clàssic, que establia diferències entre vocals llargues i breus. El terme cronema va ser proposat per Daniel Jones.
cronogènesi
cronogènesi
- ca cronogènesi, n f
- es cronogénesis
- fr chronogénèse
- en chronogenesis
Definición
En psicomecànica, operació amb què es configura en la ment la imatge-temps estructuradora del sistema verbal.
Nota
- Gustave Guillaume diferencia tres estadis, o cronotesis, en aquesta operació i considera que cada un d'aquests estadis fixa una imatge-temps distinta. L'estadi inicial delimita el temps in posse, o mode nominal (infinitiu, gerundi i participi), que presenta una imatge-temps totalment virtual. L'estadi intermedi delimita el temps in fieri, o mode subjuntiu, que presenta una imatge-temps en formació en què ja comencen a delimitar-se les divisions temporals. L'estadi final fixa el temps in esse, o mode indicatiu, que presenta una imatge-temps totalment actualitzada i amb totes les subdivisions temporals establides.
cronologia relativa
cronologia relativa
- ca cronologia relativa, n f
- es cronología relativa
- fr chronologie relative
- en relative chronology
Definición
En gramàtica històrica, seqüenciació de diferents canvis històrics experimentats per una llengua partint del fet que determinats canvis no poden haver ocorregut abans dels canvis que creen les condicions perquè aquells es produïsquen.
Nota
- La cronologia relativa contrasta amb la datació, i s'utilitza sobretot per a delimitar els canvis lingüístics en períodes en què no es té documentació escrita.
cronotesi
cronotesi
- ca cronotesi, n f
- es cronotesis
- fr chronothèse
- en chronothesis
Definición
En psicomecànica, cadascun dels tres estadis que es poden diferenciar en l'operació mental de cronogènesi.
Nota
- Cada cronotesi fixa una imatge-temps diferent i delimita un mode verbal concret.
cronotip
cronotip
- ca cronotip, n m
- es cronotipo
- fr chronotype
- en chronotype
Definición
En psicomecànica, cadascuna de les dues parcel·les de què es compon el present en les llengües naturals.
Nota
- Gustave Guillaume simbolitza amb la lletra grega omega (ω) el cronotip real i decadent segons el qual el present és concebut com l'instant liminar del passat, i amb la lletra grega alfa (α), el cronotip virtual i incident segons el qual el present és concebut com l'instant liminar del futur.
cultisme
cultisme
- ca cultisme, n m
- ca mot savi, n m sin. compl.
- es cultismo
- es palabra culta
- fr mot savant
- en learned borrowing
- en learned word
Definición
Unitat lèxica presa d'una llengua clàssica, normalment el llatí i el grec, que no experimenta les transformacions fonètiques pròpies de la llengua receptora.
Nota
- Per exemple, l'adjectiu mèdic. Contrasta amb mot hereditari o mot patrimonial.
