Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de dret processal

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  consentiment informat, n m
  • es  consentimiento informado, n m

Conceptes generals

Definición
Consentiment d'una persona, emès després d'haver estat degudament informada d'una manera clara, comprensible i suficient sobre la naturalesa, la finalitat, els riscos i les conseqüències d'una actuació judicial.

Nota

  • El consentiment informat per les funcions atribuïdes als procuradors, per exemple, acredita el consentiment amb relació als actes de comunicació, tasques d'auxili i cooperació amb els tribunals i activitats vinculades a l'execució.
  • ca  consignació judicial, n f
  • es  consignación judicial, n f

Conceptes generals

Definición
Dipòsit d'una quantitat de diners o d'altres béns en un òrgan jurisdiccional en compliment d'una obligació.
  • ca  consignatari | consignatària, n m, f
  • es  consignatario | consignataria, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Persona física o jurídica que rep, per acte judicial, una consignació judicial.
  • ca  constar en acta, v intr
  • es  constar en acta, v intr

Conceptes generals

Definición
Registrar un acte processal, una declaració o un fet jurídicament rellevant en una acta.
  • ca  contradicció, n f
  • ca  dret de contradicció, n m
  • ca  dret a la contradicció, n m sin. compl.
  • es  contradicción, n f
  • es  derecho a la contradicción, n m
  • es  derecho de contradicción, n m
  • es  derecho de contradicción probatoria, n m

Conceptes generals > Drets fonamentals

Definición
Dret de les parts a rebatre els arguments i les proves de la part contraria en termes d'igualtat.

Nota

  • 1. La contradicció és una manifestació del dret de defensa. Quan no es respecta aquest dret, es parla de judici contradictori.
  • 2. Abans de l'efectiva incorporació dels drets fonamentals a les constitucions i a la pràctica judicial, la contradicció es considerava un principi, qualificació que encara conserva sovint a la doctrina sense més càrrega teòrica que el respecte a la tradició.
  • ca  contrapart, n f
  • es  contraparte, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Part contrària en un procés judicial.
  • ca  convocar a audiència, v tr
  • es  convocar a audiencia, v tr

Conceptes generals

Definición
Convocar les parts d'un procés judicial perquè les seves exposicions, reclamacions o sol·licituds siguin escoltades per una autoritat judicial o un tribunal.
  • ca  cooperació jurisdiccional, n f
  • ca  cooperació judicial, n f sin. compl.
  • es  cooperación jurisdiccional, n f
  • es  cooperación judicial, n f sin. compl.

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Assistència que presta un òrgan jurisdiccional no competent per a conèixer una causa a un altre òrgan que ho és, perquè es pugui desenvolupar adequadament la funció jurisdiccional.

Nota

  • Per exemple, si un testimoni no pot desplaçar-se, justificadament, a la seu de l'òrgan jurisdiccional competent per a conèixer l'assumpte, pot fer la declaració mitjançant videoconferència des de la seu judicial més propera al seu domicili. L'assistència que presta aquest últim òrgan s'emmarca dins de la cooperació jurisdiccional.
  • ca  cooperació jurisdiccional, n f
  • ca  cooperació judicial, n f sin. compl.
  • es  cooperación jurisdiccional, n f
  • es  cooperación judicial, n f sin. compl.

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definición
Assistència que presta un òrgan jurisdiccional no competent per a conèixer una causa a un altre òrgan que ho és, perquè es pugui desenvolupar adequadament la funció jurisdiccional.

Nota

  • Per exemple, si un testimoni no pot desplaçar-se, justificadament, a la seu de l'òrgan jurisdiccional competent per a conèixer l'assumpte, pot fer la declaració mitjançant videoconferència des de la seu judicial més propera al seu domicili. L'assistència que presta aquest últim òrgan s'emmarca dins de la cooperació jurisdiccional.
  • ca  còpia autèntica, n f
  • ca  còpia autoritzada, n f sin. compl.
  • es  copia auténtica, n f
  • es  copia autorizada, n f

Conceptes generals

Definición
Reproducció fidel i exacta d'un document públic o privat original emès per un òrgan competent un cop comprovada l'autenticitat, la qual té el mateix valor probatori sobre els fets i els actes documentats que el document original.

Nota

  • 1. Una còpia autèntica d'un document públic té la mateixa validesa i eficàcia que el document original.
  • 2. Una còpia autèntica d'un document privat té validesa i eficàcia només en l'àmbit d'activitat de l'administració pública.