Aquesta setmana la #termruta arriba fins a l’Àfrica, un continent farcit de música, colors, sabors, natura i amb una riquesa lingüística immensa. Comencem!
Què podem menjar?
El nord d’Àfrica és l’indret ideal per tastar el tagín, un estofat de carn o peix amb verdures servit en un plat amb el mateix nom, o per assaborir la barreja de sabors del ras-alhanut. Una mica més al sud, a Nigèria, la cuina picant prendrà protagonisme. Us recomanem el pedrer amb pebrot, un plat elaborat amb pedrer, sal, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, curri, farigola, oli i brou.
On podem dormir (i on és millor no fer-ho)?
Aquells que viatgeu al Sàhara, aprofiteu per dormir en una haima i gaudiu de la fresca i de les estrelles d’una nit al desert. Si us acosteu a Egipte i topeu amb una construcció de planta rectangular, compte, pot ser que sigui una mastaba: no sembla el millor lloc per a pernoctar-hi.
Com ens entendrem?
De les més de 2.000 llengües del continent africà, us en presentem quatre: el suahili, que és emprat per més de 70 milions de persones a tot l'Àfrica oriental; el ful, parlat a gran part de l’Àfrica occidental; l’amazic, que pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica, i el malgaix, a Madagascar, que no forma part de cap família lingüística africana, sinó de l'austronèsica, concretament de la branca malaiopolinèsia, com ara el malai, el javanès, el tagàlog, el hawaià o el samoà.
Què no ens hem de perdre?
Els amants del submarinisme ben segur somieu conèixer Aldabra, el segon atol de corall més gran del món. En aquest paradís tropical, que forma part de l'Estat de les Seychelles, també quedareu sorpresos amb la mida de la gegantina tortuga d’Aldabra. A l’Àfrica tropical, serà un arbre el que us deixarà bocabadats: es tracta de l’arbre de les salsitxes, una biogniàcia amb fruits en forma de botifarra. També en aquesta regió del continent haureu d’anar amb compte de no agafar la malaltia de la son, provocada per la picada de la mosca tse-tse, un insecte de nom pleonàstic, ja que tse-tse en setswana significa ‘mosca’. I un altre animal amb el qual és millor no topar és l’escurçó nocturn verd, que viu a les zones boscoses i humides de l'Àfrica occidental i és molt verinós. Si aquests darrers termes us han posat una mica nerviosos, aneu cap a Sud-àfrica i relaxeu-vos amb una infusió feta amb les fulles d’un arbust de fulles linears i acuminades i flors grogues: el roibos.
I què aprendrem?
Acabarem el nostre itinerari terminològic amb una secció dedicada a la cultura. Si viatgeu al Congo, tindreu l’oportunitat de conèixer el bressol del kimbanguisme, el moviment més important dins del fenomen de les esglésies independents africanes. A Benín, en canvi, us podreu apropar als rituals carismàtics del cristianisme celeste.
La música i la dansa són una forma d’expressió congènita de bona part dels habitants del continent, i són molts els instruments de percussió que ajuden a ambientar les seves celebracions i rituals. En són dos exemples el tambor parlant, a l’oest, i les càrcabes, al nord.
Pel que fa a la indumentària, a Egipte, homes i dones vesteixen amb una túnica de mànigues llargues i rectes i coll rodó anomenada gal·labiyya. Sens dubte, però, els vestits i els barrets de colors llampants i formes geomètriques són els millors representants de l’alegre abillament africà. El bàtik és una tècnica de tintat que consisteix a aplicar capes de cera d’abella fosa sobre les zones que no es volen tenyir i que es repeteix per tal de combinar diferents formes i colors. També es coneix com a bàtik la tela de cotó lleuger sobre la qual s’hi han estampat diversos dibuixos.
I aquí s’acaba la segona etapa de la nostra Volta al món en 80 termes. Consulteu-ne el mapa interactiu per aprofundir en els diferents termes, i si voleu ajudar-nos a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió amb fotografies vostres, envieu-nos-les per mitjà d’aquest formulari. Ah, per si de cas us vau perdre la primera ruta per Àsia, aquí la trobareu. Fins la setmana vinent!
(Font: TERMCAT)
