Terminologia de fustes exòtiques

Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'orei (Campnosperma panamensis, família de les anacardiàcies), lleugera o molt lleugera, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc i gris i l'albeca no diferenciada, emprada en construcció naval, construcció d'encofrats i en la fabricació de mobles i caixes.

Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'aiús (Triplochiton scleroxylon, família de les esterculiàcies), lleugera, tova, de fibra generalment recta i de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació de talles i mobiliari.

Fusta procedent de l'Amèrica Central que s'obté del saqui-saqui (Bombacopsis quinata, família de les bombacàcies), semipesant, molt tova, de fibra entre recta i entrellaçada, amb el duramen de color rosa clar o marró rosat, i l'albeca de color blanc crema, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Sindora i de l'espècie Pseudosindora palustres (família de les cesalpiniàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o de vegades ondulada, oliosa, amb el duramen de color marró clar o marró daurat i l'albeca d'un color entre gris blanquinós i marró clar o vermell suau, emprada en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals i articles d'esport.

Fusta procedent de les Filipines i Borneo que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Parashorea i Shorea (família de les dipterocarpàcies), principalment de les espècies Shorea contorta i Parashorea malaanonan, semipesant, tova, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i rosa blanquinós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior, ebenisteria i en la fabricació d'embalatges.

Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

Fusta procedent de les Antilles i Florida que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Zanthoxylum (família de les rutàcies), principalment de l'espècie Zanthoxylum flavum, pesant, molt dura, de fibra entrellaçada i olor de coco, amb el duramen de color groc crema o daurat i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, no gaire diferenciada, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de raspalls i miralls de mà.

Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del sipo (Entandrophragma utile, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada i olor suau de cedre, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci i l'albeca de color blanc rosaci, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.

Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.