Diccionari nàutic

Tros de corda, de cable de cadena, o de faixa de lona molt resistent amb els dos caps entollats, que es passa al voltant d'un cos feixuc que s'ha d'hissar i amb el qual s'agafa el ganxo de la grua o d'un altre aparell elevador.

Punta d'un cap curt, fix per un extrem a bord i per l'altre al timó, i que convenientment tibant serveix per a alleujar la major part del seu pes, que d'una altra manera rebrien íntegrament les femelles del timó.

Sèrie de voltes donades amb un cap o un cable al buc d'una embarcació submergida per tal de fer-la boiar.

Angle que formen entre si les dues branques d'una corba de fusta emprada en construcció naval per a reforçar algunes unions entre elements estructurals del vaixell.

Altura des del cantell superior de la gresa fins al cantell superior de la bragada.

Tros de cap ferm per un extrem al car de l'antena de la vela llatina i amb un bossell a l'altre per on passen el burro o conjunt format pel davant i l'orsapop, en algunes embarcacions d'aparell llatí.

Part folrada de la corda d'atansar a la roda el car d'una vela llatina, que comprèn la gassa i l'indret on frega la corda.

Barca de pesca de la mar Adriàtica amb dos pals i veles al terç.

Cap gruixut que, trincant, les antigues peces d'artilleria o boques de foc al folre interior del vaixell, les retenia quan retrocedien després de ser disparades.

Cap de corda gruixut que s'assegura a la canya del timó.