brandeig
brandeig
- ca brandeig, n m
Definició
Moviment alternatiu de banda a banda en les embarcacions, produït per l'impuls de les ones o del vent i per la reacció de la força d'estabilitat.
brandejador -a
brandejador -a
- ca brandejador -a, adj
Definició
Que brandeja.
brandejar
brandejar
- ca brandar, v intr
- ca brandejar, v intr sin. compl.
- es balancearse
- es oscilar
Definició
Inclinar-se un vaixell a una banda i a una altra per causes alienes a la mar.
branqueta
branqueta
- ca branqueta, n f
Definició
Tros de filferro que en els volantins va de la mare a l'ham.
bransoleig
bransoleig
- ca balanceig, n m
- ca bransoleig, n m sin. compl.
- es balanceo
- es bamboleo
Definició
Acte de bransolejar.
bransolejar
bransolejar
- ca balancejar, v intr
- ca bransolejar, v intr sin. compl.
- es balancearse
- es bambolear
Definició
Moure's alternativament de banda a banda.
Bravo
Bravo
- ca Bravo
- es Bravo
Definició
Bandera del Codi Internacional de Senyals que té forma de corneta de color vermell i que hissada en solitari significa que el vaixell que la porta transporta líquids inflamables o material explosiu.
brea
brea
- ca brea, n f
- es brea
Definició
Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d'altres substàncies orgàniques i especialment com a residu de la destil·lació del quitrà, que s'utilitza sobretot com a aglomerant i impermeabilitzant.
brea grassa
brea grassa
- ca brea rossa, n f
- ca brea grassa, n f sin. compl.
Definició
Brea que té mes sèu i s'aplica als mastelers.
brea negra
brea negra
- ca brea negra, n f
- ca brea seca, n f sin. compl.
Definició
Brea que s'aplica a les costures i els costats.
