brandada
brandada
- ca brandada, n f
- es bandazo
Definició
Tomb sobtat que fa un vaixell cap a qualsevol costat, ja sigui navegant o estant a la quilla, perquè és escomès per un fort cop de mar, perquè fallen els aparells que el subjecten o per altres causes.
brandadissa
brandadissa
- ca brandadissa, n f
Definició
Acte de brandar molt i repetidament.
brandal
brandal
- ca brandal, n m
- es brandal
Definició
Cap de gruix proporcional amb què se subjecta un masteler a la taula de guarnició del seu pal en ajuda dels obencs.
brandal
brandal
- ca brandal, n m
- es brandal
Definició
Cadascuna de les dues puntes de cap que formen els laterals on van fixos els esglaons d'una escala de gat.
brandal
brandal
- ca burda, n f
- ca brandal, n m sin. compl.
- es burda
Definició
Corda o cable de metall, encapellat al cap d'un masteler o d'un masteleret, que baixa obliquament fins a l'acollador o a la bigota d'aquest, amb el qual es rida, i que serveix per a mantenir ferm el masteler.
brandament
brandament
- ca brandament, n m
Definició
Acte de brandar.
brandar
brandar
- ca brandar, v intr
- ca brandejar, v intr sin. compl.
- es balancearse
- es oscilar
Definició
Inclinar-se un vaixell a una banda i a una altra per causes alienes a la mar.
brandar
brandar
- ca brandar, v intr
Definició
Mostrar-se la mar fosforescent al crepuscle.
brandeig
brandeig
- ca brandeig, n m
Definició
Acte de brandejar.
brandeig
brandeig
- ca brandada, n f
- ca brandeig, n m sin. compl.
- es balance
Definició
Acció i efecte de brandar.